Anar al contingut

Prunus × yedoensis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:2020-04-07 Prunus × yedoensis Tambasasayama,Hyogo(丹波篠山市篠山川のソメイヨシノ)DSCF2986☆彡.jpg
Prunus × yedoensis (Prunus × yedoensis)

Prunus × yedoensis (Sinonímia Cerasus × yedoensis), "Somei-yoshino" o cerezo Yoshino (en japonés: 染井吉野 ソメイ ヨシノSomei Yoshino) és un cerezo híbrit entre Prunus speciosa (Oshima zakura) com planta pare i Prunus pendula f. ascendens (Sinonímia Prunus itosakura, Prunus subhirtella var. ascendens, Edo higan) com a mare.[1][2] És un híbrit naixcut en Japó i un dels seus cultivares de cerezo més populars, ademés de ser un dels més plantats actualment en regions templades.[3][4] "Somei-yoshino" és el clon d'un arbre i es propaga per esgall a tot lo món.[5][6] Este híbrit hereta la característica del Edo higan de que les flors florixquen ans que apareguen els fulls. També hereta les característiques del Oshima zakura, que creix ràpidament i té flors blanques des de jove. Estes característiques es veuen favorides i s'han convertit en una de les varietats més populars de cerezos.[7][8]

Un dels llocs a on P. × yedoensis creix de forma selvada és al voltant del pas de Funabara en la península de Izu, que està prop del lloc de naiximent del seu espècie paterna, el cerezo Oshima. El P. × yedoensis selvat en l'àrea i el cultivar desenrollat a partir d'ella es diuen "Funabara-yoshino".[9]

Noms

[editar | editar còdic]

En 1900, Yorigana Fujino li va donar al cerezo Yoshino el nom "Somei-yoshino" pel famós lloc de cultiu, el llogaret Somei (actual Toshima) i el famós lloc de Prunus jamasakura, el Mont Yoshino.[10] En 1901, Jinzō Matsumura li va donar al Yoshino el nom científic Prunus yedoensis.[11] No obstant, en acabant de que Ernest Henry Wilson va sugerir que el Yoshino és un híbrit entre Prunus subhirtella var. ascendens (Edo higan) i Prunus lannesiana (Oshima zakura) en 1916,[12] el cerezo Yoshino va passar a cridar-se Prunus × yedoensis.[13] Sobre la cirera nativa de Corea cridada King cherry, que va rebre el nom científic de Prunus yedoensis var. nudiflora pel botànic alemà Bernhard Adalbert Emil Koehne en 1912 seguix cridant-se Prunus yedoensis.[14][15]

El cerezo Yoshino no té nom científic de cultivar perque és el cultivar original d'esta espècie híbrida Prunus × yedoensis. Es propon un nou nom, "Somei-yoshino" d'acort en uns atres cultivares de Prunus × iedoensis.[16]

Descripció

[editar | editar còdic]

El prunus × yedoensis és un menut arbre caducifolio que creix fins als 5 a 12 metros (rarament a 15 metros) en la madurea. Creix be en les zones de rusticidad 5-8, i creix be a ple sol i en sols humits pero be drenados. Les fulls estan dispostes alternativament, aproximadament de 6 a 15 centímetros de llarc i de 4 a 7 centímetros d'ample, en un marge dentado; a sovint tenen un to bronze quan recent emergixen, i es tornen de color vert obscur en estiu.

Les flors emergixen abans que els fulls a principis de la primavera; són fragants, de 3 a 3,5 centímetros de diàmetro, en cinc pétals de color blanc o rosa pàlit. Les flors creixen en grups de cinc o sis.


El frut, una cirera menuda, és una drupa 8 a 10 milímetros de diàmetro; són una font important d'aliment per a moltes aus menudes i mamífers, inclosos petirrojos i tordos. Encara que la fruta conté poca polpa, conté molt suc roig concentrat que pot tacar la roba i les rajoles. La fruta és només llaugerament dolça per al paladar humà.[3]

Cultiu

[editar | editar còdic]

En les seues flors fragants de color rosa clar, tamany manejable i forma elegant, el Yoshino s'usa a sovint com arbre ornamental. S'han seleccionat molts cultivares; eixemples notables inclouen "Akebono" (o "Amèrica" en Japó), "Ivensii" i "Shidare Yoshino".[3]

Des del periodo Edo fins al començ del periodo Meiji, els jardiners i artesans que varen fer el llogaret de Somei en Edo (ara Komagome, barri de Toshima, Tòquio) varen cultivar somei yoshino. Primer els varen oferir com Yoshino zakura, pero en 1900, el Dr. Fujino els renombró someiyoshino.[17] Açò a voltes es traduïx com "Somei-Yoshino".

El cerezo Yoshino es va introduir en Europa i Amèrica del Nort en 1902.[18] El Festival Nacional dels Cerezos en Flor és una celebració de primavera en Washington D. C., que commemora el regal de 1912 de cerezos japonesos de Tòquio a la ciutat de Washington. Es planten en el parc Conca Tidal. En High Park es varen plantar varis dels 2.000 cerezos japonesos entregats als ciutadans de Toronto pels ciutadans de Tòquio en 1959. Pilgrim Hill en el Central Park de la ciutat de Nova York és popular per les seues arboledas de cerezos Yoshino de flors pàlides que florixen en la primavera.[19][20]

Espècies parentals

[editar | editar còdic]

La majoria dels estudis mostren que el cerezo Yoshino ("Somei-yoshino") és un híbrit entre Prunus speciosa (Oshima zakura) i Prunus pendula f. ascendens (Sinonímia: Prunus itosakura, Prunus subhirtella var. ascendens, Edo higan).

  • En 1986, Takafumi Kaneko et al. va portar a terme un anàlisis de endonucleasas de restricció en ctDNA de cloroplasto. El cerezo Yoshino no va mostrar variació entre plantes de ctDNA i tenia el mateix ctDNA que P. pendula (Edo higan), a diferència de P. lannesiana (Oshima zakura) per un únic lloc de restricció HindIII. Estes troballes sugerixen que P. pendula és la mare de P. yedoensis.[22]
  • En 1995, Hideki Innan et al. va portar a terme un estudi de huella dactilar d'ADN utilisant diferents tipos de sondes, seqüència repetida M13 i oligonucleótido sintètic (GACA) 4 i va concloure que el Yoshino es va produir solament una volta a través de l'hibridació entre Prunus lannesiana (Oshima zakura) i Prunus pendula (Edo higan) i que este híbrit en particular s'ha estés vegetativamente per tot Japó.[5]
  • En 2014, Shuri Kato et al. va portar a terme un anàlisis molecular usant #polimorfisme de repetició de seqüència simple nuclear (SSR) per a rastrejar els orígens dels cultivares i el agrupamiento bayesiano basat en l'anàlisis d'ESTRUCTURA usant genotips SSR, revelant que el cerezo Yoshino és un híbrit entre Prunus pendula f. ascendens (Edo higan) i Prunus lannesiana var. speciosa (Oshima zakura) encara que també va haver una associació menuda i no significativa en Prunus jamasakura. La proporció de cada espècie és Edo higan 47%, Oshima zakura 37% i jamasakura 11%.[23]
  • En 2015, Ikuo Nakamura et al. varen analisar les seqüències del intrón 19 i el exón 20 de PolA1. Una de les dos seqüències del exón 20 trobades en el cerezo Yoshino era la mateixa que la de P. pendula (Edo higan), mentres que l'atra seqüència es va compartir en varis tàxons en sèt espècies selvades, inclosa P. jamasakura (Yamazakura) i P. lannesiana (Oshima zakura). El Yoshino contenia dos haplotipos diferents de les seqüències del intrón 19; un era el mateix que el de Oshima zakura. Mentres que un atre haplotipo de cerezo Yoshino era diferent al de Edo higan per dos SNP pero idèntic a un dels dos haplotipos de P. pendula "Komatsuotome", que és un cultivar de Edo higan. Estos resultats varen indicar que el Yoshino provablement es va originar per l'hibridació de cultivares derivats de Edo higan i Oshima zakura.[24]

Debat sobre el seu orige

[editar | editar còdic]
  • En 1908, un misionero francés Taquet va descobrir un cerezo natiu en les illes de Jeju, Corea, i en 1912 un botànic alemà Koehne li va donar el nom científic de Prunus yedoensis var. nudiflora.[25] Encara que esta espècie anomenada Eishu zakura és una variació del Yoshino ("Somei-yoshino"), des de llavors es va tergiversar que la cirera Yoshino creixia naturalment en l'illa de Jeju.[26]
  • En 1933, el botànic japonés Gen"ichi Koizumi va reportar que el cerezo Yoshino es va originar en l'illa de Jeju, Corea del Sur. Els coreans varen afirmar que els japonesos varen furtar la cirera Yoshino de Corea del Sur en el moment de l'anexió japonesa de Corea.
  • En 1962, Yo Takenaka va descartar la possibilitat d'orige coreà per mig de l'estudi morfològic.[21][27]
  • En 1995, es va utilisar la tecnologia de huella dactilar d'ADN per a concloure que el Yoshino es cultivava en moltes parts de Japó en el nom de Prunus × yedoensis i que es propaga clonalmente a partir de la mateixa descendència híbrida de Prunus lannesiana (Oshima zakura) i Prunus pendula (Edo higan),[5] que confirma la conclusió de 1991 de Iwasaki Fumio de que el Prunus × yedoensis es va originar al voltant de 1720-1735 per cruzamiento artificial d'estes espècies en Edo (Tòquio).[28] Oshima zakura és una espècie endèmica que es troba solament al voltant de les illes Izu, en les penínsules de Bōsō i Izu, no al voltant de la península de Corea.[29][30]
  • En 2007, un estudi sobre la comparació del Yoshino japonés i la Prunus x nudiflora (King Cherry) coreana, va concloure que els arbres natius d'estos dos llocs poden classificar-se com a espècies distintes.[15] Es va confirmar que l'afirmació de Corea del Sur era falsa.
  • En 2016, l'anàlisis filogenético de les senyes de nrDNA ITS i l'anàlisis de la ret de haplotipos de cpDNA varen sugerir que hi ha orígens independientee entre King cherry i yoshino cherry.[31]
  • En 2016, un nou nom científic Cerasus × nudiflora se li va donar a King cherry per a distinguir-la del cerezo Yoshino (Prunus × yedoensis).[32]

Uns atres cultivares

[editar | editar còdic]

Prunus × yedoensis té molts cultivares ademés de "Somei-yoshino" (cerezo Yoshino).[23]


  • "Amagi-yoshino" (天 城 吉野)
  • "Amèrica" (ア メ リ カ) (o "Akebono" en els EE. UU. )
  • "Candida" (薄 毛 大 島, Usuge-oshima)
  • "Funabara-yoshino" (船 原 吉野)
  • "Hayazaki-oshima" (早 咲 大 島)
  • "Izu-yoshino" (伊豆 吉野)
  • "Kichijouji" (吉祥寺)
  • "Kurama-zakura" (鞍馬 桜)
  • "Mikado-yoshino" (御 帝 吉野)
  • "Mishima-zakura" (三島 桜)
  • "Morioka-pendula" (盛 岡 枝 垂, Morioka-shidare)
  • "Naniwa-zakura" (浪 速 桜)
  • "Pendula" (枝 垂 大 臭 桜), Shidare-ookusai-zakura
  • "Perpendens" (枝 垂 染 井 吉野, Shidare-somei-yoshino)
  • "Pilosa" (毛 大 島 桜, Ke-oshima-zakura)
  • "Sakabai" (仙台 吉野, Sendai-yoshino)
  • "Sakuyahime" (咲 耶 姫)
  • "Sasabe-zakura" (笹 部 桜)
  • "Shouwa-zakura" (昭和 桜)
  • "Somei-higan" (染 井 彼岸)
  • "Somei-nioi" (染 井 匂)
  • "Sotorihime" (衣 通 姫)
  • "Suruga-zakura" (駿 河 桜)
  • "Syuzenzi-zakura" (修善 寺 桜)
  • "Waseyoshino" (早 生 吉野)
  • "Somei-beni" (染 井 紅)

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ (2006).«Genetic characterization of flowering cherries (Prunus subgenus Cerasus) using rpl16-rpl14 spacer sequences of chloroplast DNA».園芸雑誌(J. Japan. Soc. Hort. Sci.).75(1)
    72–78.doi:10.2503/jjshs.75.72.Consultat el 2011-04-06.
  2. ↑ Online Resource 5. Inferences, from morphological classification and STRUCTURE analysis, on the origins of Japanese flowering cherry cultivars p.7 ‘Yedoensis’/染井吉野 (Cer194) 、STRUCTURE analysis (K = 11)、 Tree Genetics & Genomes Volume 10, Issue 3(2014), pp 477-487、30 Jan. 2014、Supplementary Material (5) 11295_2014_697_MOESM5_ESM.pdf (318KB)
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Huxley, A., ed. (1992). New RHS Dictionary of Gardening. Macmillan ISBN 0-333-47494-5.
  4. ↑ Rushforth, K. (1999). Trees of Britain and Europe. Collins ISBN 0-00-220013-9.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 (1995).«DNA fingerprinting study on the intraspecific variation and the origin of Prunus yedoensis (Someiyoshino).».Japanese Journal of Genetics.70(2)
    185–196.doi:10.1266/jjg.70.185.
  6. ↑ (2007).«Analyses of clonal status in 'Somei-yoshino' and confirmation of genealogical record in other cultivars of Prunus ×yedoensis by microsatellite markers».Breeding Science.57
    1–6.doi:10.1270/jsbbs.57.1.
  7. ↑ Toshio Katsuki. (2015) Sakura. pp40-41. Iwanami Shoten. ISBN 978-4004315346
  8. ↑ Toshio Katsuki. (2015) Sakura. pp.178-182. Iwanami Shoten. ISBN 978-4004315346
  9. ↑ Toshio Katsuki. (2015) Sakura. p64. Iwanami Shoten. ISBN 978-4004315346
  10. ↑ (1900).«上野公園桜花の性質».日本園芸会雑誌 [Journal of Japan Horticulture Society].92
    1–19.
  11. ↑ (1901).«Cerasi Japonicæ duæ Species novæ».Botanical Magazine, Tòquio (Shokubutsugaku Zasshi).15(174)
    99–101.doi:10.15281/jplantres1887.15.174_99.
  12. ↑ 12,0 12,1 (1916).«The Cherries of Japan».Publications of the Arnold Arboretum.(7)
  13. ↑ (1936).«日本產サクラ屬の學名に就いて».臺北農林學會報 [Journal of Taipei society of Agriculture and Forestry].1(3)
    316–318.
  14. ↑ (1912).«95 Prunus yedoensis var. nudiflora, nov. var.».Repertorium Specierum Novarum Regni Vegetabilis.10(30–32)doi:10.1002/fedr.19120103013.
  15. ↑ 15,0 15,1 (2007).«Characterization of wild Prunus yedoensis analyzed by inter-simple sequence repeat and chloroplast DNA.».Scientia Horticulturae.114(2)
    121–128.doi:10.1016/j.scienta.2007.06.005.
  16. ↑ (2006).«Prunus xyedoensis 'Somei-yoshino', a Correct Cultivar Name for Yoshino Cherry».The Journal of Japanese Botany.81(2)
    123–125.Consultat el 23 de maig de 2021.
  17. ↑ «染井吉野» (en ja). 語源由来辞典. Consultat el 2010-03-31.
  18. ↑ Mitchell, A. F. (1974). A Field Guide to the Trees of Britain and Northern Europe. Collins ISBN 0-00-212035-6
  19. ↑ «Pilgrim Hill». Central Park Conservancy. Consultat el 2020-08-16.
  20. ↑ «Pilgrim Hill» (en en-us). www.centralpark.com. Consultat el 2020-08-16.
  21. ↑ 21,0 21,1 (1963).«The Origin of the Yoshino cherry tree».Journal of Heredity.54(5)
    207–211.doi:10.1093/oxfordjournals.jhered.a107250.
  22. ↑ (1986).«Studies on the origin of crop species by restriction endonuclease analysis of organellar DNA. II. Restriction analysis of ctDNA of 11 Prunus species».The Japanese Journal of Genetics.61(2)
    157–168.doi:10.1266/jjg.61.157.
  23. ↑ 23,0 23,1 «Origins of Japanese flowering cherry (Prunus subgenus Cerasus) cultivars revealed using nuclear SSR markers».Tree Genetics & Genomes.10(3)
    477–487.doi:10.1007/s11295-014-0697-1. Online Resource 5
  24. ↑ (2015).«Origin of Prunus × yedoensis 'Somei-yoshino' based on sequence analysis of PolA1 gene».Advances in Horticultural Science.29(1)
    17–23.
  25. ↑ (1912).«95 Prunus yedoensis var. nudiflora, nov. var.».Repertorium Specierum Novarum Regni Vegetabilis.10(30–32)doi:10.1002/fedr.19120103013.
  26. ↑ «雑録 – 染井吉野桜の天生地分明かす».植物分類・地理 [Acta Phytotaxonomica et Geobotanica].1(2)
    177–179.
  27. ↑ (2007).«Analyses of Clonal Status in 'Somei-yoshino' and Confirmation of Genealogical Record in Other Cultivars of Prunus × yedoensis by Microsatellite Markers».Breeding Science.57
    1–6.doi:10.1270/jsbbs.57.1.
  28. ↑ «ソメイヨシノとその近縁種の野生状態とソメイヨシノの発生地. 筑波大農林研報».University of Tsukuba.(1991), 3:95−110
  29. ↑ (2014).«Diversity and breeding of flowering cherry in Japan».Advances in Horticultural Science.28(4)
    236–143.
  30. ↑ «Genetic structure of island populations of Prunus lannesiana var. speciosa revealed by chloroplast DNA, AFLP and nuclear SSR loci analyses».Journal of Plant Research.124(1)
    11–23.doi:10.1007/s10265-010-0352-3.
  31. ↑ (2016).«The origin of flowering cherry on oceanic islands: The saga continues in Jeju Island.».Botany.
  32. ↑ «Nomenclature of Tòquio cherry (Cerasus × yedoensis 'Somei-yoshino', Rosaceae) and allied interspecific hybrids based on recent advances in population genetics».Taxon.65(6)
    1415–1419.doi:10.12705/656.13.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Plantilla:Commons category-inline

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Prunus_×_yedoensis&oldid=604108»