Proyector de video
Un proyector de vídeo, vídeo proyector, canó proyector, data show o video beam és un aparat òptic que rep una senyal de vídeo i proyecta l'image corresponent en una pantalla de proyecció usant un sistema de lents, permetent aixina mostrar imàgens fixes o en moviment.
Tots els proyectores de vídeo utilisen una llum lluenta per a proyectar l'image, i els més moderns poden corregir curves, garramanchos i atres inconsistencias a través dels ajusts manuals. Els proyectores de vídeo són majoritàriament usats en sales de presentacions o conferències. La senyal de vídeo d'entrada pot provindre de diferents fonts, com un sintonizador de televisió (terrestre o via satèlit), una computadora personal, etcétera.
Un atre terme semblat a proyector de vídeo és retroproyector, el qual, a diferència del primer, es troba implantat internament en l'aparat de televisió i proyecta l'image cap a l'observador.
Tipos de Proyector
[editar | editar còdic]Existixen varis tipos de tecnologies de proyecció, les més importants en resum són les següents:
Proyector de TRC
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Proyector de TRC.
El proyector de tubo de rajos catódicos (TRC) típicament té tres tubos catódicos d'alt rendiment, un de roig, un atre vert i un atre blau, i l'image final s'obté per la superposició de les tres imàgens (síntesis aditiva) en modo analògic.
- Ventages: és la més antiga, pero és la més estesa en aparats de televisió.
- Inconvenients: en ser la més antiga, està en extinció en favor dels atres sistemes descrits en este punt. Els proyectores de TRC són adequats solament per a instalacions fixes ya que són molt pesats i grans, ademés tenen l'inconvenient de la complexitat electrònica i mecànica de la superposició de colors.
Proyector LCD
[editar | editar còdic]El sistema de pantalla de cristal líquit (LCD) és el més simple, per tant un dels més comuns i accessibles per a l'us domèstic. En esta tecnologia, la llum es dividix en tres i es fa passar a través de tres panels de cristal líquit, un per a cada color fonamental (roig, vert i blau); finalment les imàgens es recomponen en una, constituïda per píxels, i són proyectades sobre la pantalla per mig d'un objectiu.
- Ventages: és més eficient que els sistemes DLP (imàgens més lluentes) i produïx colors molt saturats.
- Inconvenients: és visible un efecte de pixelaació (encara que els alvanços més recents en esta tecnologia ho han minimisat), és provable l'aparició de píxels morts i la vida de la llàntia és d'aproximadament 2000 hores.Plantilla:Cn
Proyector 3D
[editar | editar còdic]Proyector d'última generació que mostra imàgens en una pantalla especial tractada de manera que les imàgens que proyecta envolen a l'espectador donant la sensació d'image envolvente.
- Ventages: Més polzades en el proyector,podent vore una image de per eixemple 40 o 100 polzades segons la distància respecte a la pantalla o zona a on proyectem.
- Inconvenients: L'encés és més llent que el d'un televisor i la vida útil de la llàntia és inferior a la del panel d'un televisor. Tindrem que controlar la llum de l'habitació, en la majoria dels casos deixar-la a obscures per a gojar de millor contrast i usar obligatòriament gafar 3D.
Proyector portàtil
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Proyector portàtil.
Un proyector portàtil led sol tindre 854 x 480 píxels i una lluentor de 100 lúmenes i sol contar en un processador multicore.[1]
Proyector en TDT
[editar | editar còdic]Este tipo de proyector s'està fent cada dia més comú en la vida diària de les persones. Per les seues sigles Proyector TDT, [1] archivat en Wayback Machine. significa: "Proyector de Televisió Digital Terrestre" i és per mig d'est en el qual moltes persones tenen la capacitat de transmetre una senyal en pantalla mega gran i no chicoteta com ho solen ser uns atres. Aünat a açò, este tipo en especial, brinden la possibilitat de poder millorar àmpliament la calitat de sò i d'image, sense importar que tipo de material audiovisual estes transmetent.cita requerida
Proyector Digital
[editar | editar còdic]El proyector digital és un aparat encarregat d'obtindre per mig d'un port, senyals de vídeo eminents de la computadora, processar la senyal digital i decodificarla per a que aixina puga ser transmesa a través de llum a uns micro espills que són els encarregats de la proyecció digital.
Història
[editar | editar còdic]Al voltant de 1880, Eadweard Molt bridge va inventar el primer proyector, donant aixina inici al moviment i també a l'animació. Anys despuix, varen anar els germans Lumière els qui varen evolucionar esta tecnologia i varen crear el primer proyector cinematogràfic.
Entre 1940 i 1950, l'invenció de la televisió i la seua arribada als domicilis va fer que el proyector realisara un canvi en la seua tecnologia. Específicament, en el funcionament CRT (Tubos de Rajos Catódicos). En un proyector CRT, l'image generada és la mateixa que en un televisor comú. Per mig de tres tubos de color roig, vert i blau es genera una image a color (model RGB) de forma analògica. Este tipo de proyectores varen ser usats fins a 1990.
En l'any 2000, en la situació social i en la contínua evolució, va tindre lloc la primera proyecció digital en la tecnologia DLP desenrollada per Texas Instruments.
En este tipo de proyectores en funcionament DLP, l'image és creada per mig de micro espills, a on cada espill representa un píxel de l'image que serà proyectada. La cantitat d'espills determinarà la resolució de l'image proyectada. En este tipo de proyectores digitals, el contrast i la profunditat sofrixen unes evidents millores.
Característiques
[editar | editar còdic]Este tipo de proyectores es caracterisen per tindre una gran lluminositat i lluentor. Esta lluentor, es medix en Lumen (l'unitat de mida del fluix lluminós). Una atra de les seues característiques principals és la distància d'alcanç, que es medix en polzades.
Per un atre costat, el consum dels proyectores digitals es medix en Vats (watts en anglés), i és l'energia que necessita el proyector per al seu funcionament.
Este tipo de proyectores, consten d'una llàntia de molt alta intensitat en l'interior del canó.
Preferentment, els proyectores digitals deuen estar colocats en una posició fixa.
Parts d'un proyector digital
[editar | editar còdic]Els proyectores digitals, internament, contenen els circuits electrònics necessaris per al seu adequat funcionament.
Externament, les parts que componen un proyector digital són les següents:
- Panel de controls: possibilita la manipulació de les funcions del proyector, com, per eixemple, la lluentor, la nitidea, la posició, etc.
- Coberta: la seua funció principal és la de protegir tots els elements interiors que conté un proyector
- Ports: encarregats de permetre l'entrada de senyals de vídeo procedents de l'ordenador, d'una videocámara, etc.
- Conector d'alimentació: permet l'arribada de corrent elèctrica des del enchufe.
- Lent: Permet visualisar l'image que se cita mostrar.
Funcionament
[editar | editar còdic]Per al funcionament d'un proyector digital, les senyes són dirigides des de la computadora per mig del port de video als circuits interns del proyector digital. El mecanisme, s'encarrega de la descodificación de les senyals digitals i articula una image digital. Esta image, és enviada a un dispositiu designat DPL (Digital Processing Light) o processador digital de llum. A través de la llum blanca de la llàntia, un prisma obté llum i la dividix en tres colors (roig, vert i blau) i els dirigix a el DPL. Est respon a la llum que li ha segut enviada, i mou els micro espills per a crear l'image de llum. Finalment, esta image lluminosa entra a través de la lent, i és la que pot ser proyectada sobre una superfície clara coneguda com a pantalla per a proyector.
Referències
[editar | editar còdic]Vore també
[editar | editar còdic]- Digital Visual Interface (Interfaç visual digital)
- LCD
- Pantalla de plasma
- Pantalla inflable
- DLP
- TDEL
- Televisor
- TV a retro-proyecció
- Video
- Vídeo mapping
- Este artícul conté una traducció derivada de «Proyector de video» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.