Proyecte IPES
La Instalació Pilot Experimental Subterrànea (IPES) va ser un proyecte espanyol d'investigació nuclear que en 1987 es va intentar portar a terme en el municipi salmantino d'Aldeadávila de la Ribera.[1] El proyecte IPES formava part del Programa Marque d'I+D de la Comunitat Econòmica Europea per a estudiar cóm respondrien diferents litologia a la presència de fonts de radiactivitat externes, de cara a determinar quins són les més adequades per al desenroll de cementeris nuclears. El seu objectiu era estudiar la resposta del granit en el que estan excavades les instalacions de la central hidroelèctrica de Aldeadávila, per lo que no es tractava d'un cementeri nuclear sino d'un laboratori experimental. Pero despuix d'unes série de movilisacions i actes violents, entre ells un atentat en explosius i un seqüestre popular,[2][3] el proyecte va ser cancelat sense aplegar a posar-se en marcha.[4]
Context del proyecte
[editar | editar còdic]El proyecte IPES es va desenrollar en un moment en el que s'estava reconfigurando el sistema elèctric espanyol. En l'arribada de Felipe González al poder en 1982, es va detindre l'ambiciós proyecte de reforma del sistema energètic nacional dels governs anteriors, detenint-se la construcció de vàries centrals d'energia nuclear i imponent-se la moratòria nuclear,[1] que incloïa una compensació econòmica anual d'uns 65 millons d'euros a pagar a les empreses elèctriques a lo llarc de varis anys.[5] També es va crear l'Empresa Nacional de Residus Radiactius, S.A. (ENRESA)[6][7] i es va aprovar el quarto i últim dels plans energètics nacionals dels últims 10 anys. Este pla va entrar en vigor en 1987 i, ademés de la moratòria nuclear, va dur en si un canvi de paradigma en deixar de considerar la producció neta d'energia com un problema per a centrar totes les preocupacions en el malbarat elèctric del país.[1]
Quan Espanya va entrar en la Comunitat Econòmica Europea en 1986 estava en marcha una série de proyectes per a estudiar la resposta de diferents litologia a fonts externes de radiactivitat. En Bèlgica s'havia aprovat el Hades Underground Laboratory, en la ciutat belga de Mol, un laboratori profunt de gran èxit que se situa a més de 200 m de profunditat i en el que es pretenia estudiar el comportament de les argila de Boom. En Alemània estava aprovat el proyecte Asse, en una antiga mina salina de l'estat de Baja Sajonia, en el que es volia estudiar la resposta de les roques evaporíticas de la regió.[8] El proyecte IPES pretenia ser el corresponent per a l'estudi de roques granítiques, para l'ubicació de les quals es va presentar Aldeadávila de la Ribera, en la frontera en Portugal, perque ya disponia de profundes galeries en les que poder construir el laboratori.[1][8]
Els successos de Aldeadávila
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Successos de Aldeadávila.
Quan la població de la regió de les Arribes del Duero es va enterar de l'existència del proyecte IPES gràcies a una notícia que va aplegar de Portugal, es varen iniciar les movilisacions.[9] Es va crear la Coordinadora Antinuclear del Baix Duero per a organisar els actes en contra del proyecte, en manifestacions en Aldeadávila, Salamanca, Valladolit i Madrit. Aixina mateix es va iniciar una série d'actes de sabotage en tots els proyectes que s'estaven realisant en la regió, en atacs als treballadors que revisaven les llínees d'alta tensió o que estaven desenrollant la cartografia nacional.[1] Estos actes reivindicatius en contra del proyecte varen tocar sostre en abril de 1987, tan sol un any despuix del accident de Chernóbil, quan el vicepresident segon de la Diputació de Salamanca, Luis Calvo Rengel, va ser seqüestrat en l'ajuntament d'Aldeadávila de la Ribera. El vicepresident, que sempre havia segut un activiste antinuclear que ya s'havia opost a la fàbrica de combustible nuclear de Juzbado en 1985, va ser retingut en contra de la seua voluntat durant més de 24 hores per part de la població del municipi, fins que va ser lliberat en la matinada del 3 d'abril per la policia.[2][10] Poc despuix, ya en setembre, es varen utilisar explosius furtats d'un vell polvorí per a derribar una torreta del tendit elèctric, aprofitant que la central hidroelèctrica era una de les més importants d'Europa.[1] No es va condenar a ningú en cap dels actes per l'impossibilitat d'identificar als responsables, pero també perque el propi seqüestrat es va negar a donar noms en entendre els motius del seu seqüestre.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Barreña, Daniel Hernández (2019). Ipes (en és), Editorial Maluma, S.L.. ISBN 978-84-949658-4-5.
- ↑ 2,0 2,1 «[1]». Consultat el 2 d'agost de 2020 (en és).
- ↑ «Fa 30 anys una comarca de Salamanca va dir no a un cementeri nuclear» (en és). Cadena SER. Consultat el 2 d'agost de 2020.
- ↑ «[2]». Consultat el 2 d'agost de 2020 (en és).
- ↑ «a-la-economia-espanola-trieni Panorama - Trieni negre per a l'economia espanyola, trieni dorat per a Unesa» (en és). Energies Renovables, el periodisme de les energies netes.. Consultat el 2 d'agost de 2020.
- ↑ «BOE.és - Document BOE-A-1984-18431». www.boe.es. Consultat el 2 d'agost de 2020.
- ↑ «BOE.és - Document BOE-A-2005-19005». www.boe.es. Consultat el 2 d'agost de 2020.
- ↑ 8,0 8,1 «I.P.E.S., un laboratori en ecos a cementeri nuclear» (en local). www.elsaltodiario.com. Consultat el 2 d'agost de 2020.
- ↑ «La Crònica de Salamanca - Periòdic digital de Salamanca en totes les notícies i successos» (en és). La Crònica de Salamanca. Consultat el 2 d'agost de 2020.
- ↑ «El primer màrtir del cementeri nuclear». www.publico.es. Consultat el 2 d'agost de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Proyecto IPES» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.