Prova de l'espill
La prova de l'espill, aplicada en animals, és una mida de consciència de sí mateixa desenrollada per Gordon Gallup Jr en 1970.[1]
Medix teòricament la capacitat de consciència de sí mateix determinant si l'animal pot reconéixer el seu propi reflex en un espill com una image de sí mateixa. Açò es conseguix marcant de manera inadvertida a l'animal en una tenyida vàter, i observant si l'animal, en enfrontar-se a l'espill, reacciona com si reconeguera que la marca es troba situada en el seu propi cos. Estes reaccions poden incloure el moure el seu cos per a poder vore millor la marca en l'espill o tocar-li-la mentres l'observa en el reflex.
Història
_122.jpg)
La prova va ser desenrollada per Gordon Gallup Jr. en 1970, basant-se en part en observacions fetes per Charles Darwin.[2][3] Durant la seua visita a un zoològic, Darwin va situar un espill front a un orangutà i va registrar les reaccions de l'animal, que varen incloure la realisació d'una série d'expressions facials. Darwin va observar que el significat d'estes expressions és ambigua, i, o be podria significar que el primat estava fent expressions a lo que percep com un atre animal, o pot estar jugant una espècie de joc en un joguet nou. Gallup va recrear l'experiment de Darwin en dos mascles i dos femelles chimpansés salvages preadolescentes, que mai havien supostament entrat en contacte en superfícies com a espills o superfícies reflectantes.
La prova ha segut passada per chimpansés,[4] goriles,[5] orangutanes,[6] delfínidos[7] (incloent orcas[8] i falses orcas[8]), elefants,[9][10] macacos de Rhesus,[6] mones capuchinos,[11] sers humans, córvidos com les urracas[12][13] i possiblement colomes. Els bebés humans tendixen a fallar el test fins al primer any i mig o dos. Els gossos i chiquets d'un any, per eixemple, solen reaccionar en por o curiositat davant l'espill, o simplement ho ignoren, mentres que els pardals en freqüència ataquen al seu propi reflex. En 2018 es va presentar una investigació que demostrava per primera volta que un peix havia superat la prova, en concret es tractava de l'espècie lábrido netejador.[14]
Crítica
Hi ha cert debat en la comunitat científica sobre el valor i l'interpretació dels resultats de la prova de l'espillcita requerida. Mentres que el test ha segut portat a terme extensament en primats, es debat el valor de la prova en animals que confien primerament en atres sentits distints a la visió, com per eixemple els gossos. Els gossos tenen una molt pobra agudea visual i sofrixen una espècie de daltonisme, per lo que tenen poques possibilitats de reconéixer-se a sí mateixos. No obstant, els gossos són invariablement capaços de reconéixer el seu propi olor, en més de 40 neurones dedicades al processament de l'olor per cada una que tenen els humanscita requerida. La crítica de major pes al test de l'espill postula que és una mida d'una habilitat estretament associada als humans i no una mida de consciència de sí mateixa. Ademés, molts animals poden considerar el contacte directe de la mirada com un gest amenazador, per lo que l'aplicació del test de l'espill és dubtosa. Alguns mamífers carixen de vista estereoscópica, com els conills i els cérvols, lo que podria ser un factor important a l'hora de determinar la validea del test.
En 1981, Epstein, Llança i Skinner varen publicar un ensaig en el que argumentaven que les colomes també passaven el test. No obstant, la metodologia del experiment ha segut criticada per l'entrenament donat als individus per a efectuar la resposta positiva (p. ej: picotear la marca).
Referències
- ↑ American Psychologist Maig de 1977
- ↑ Stanley Coren. How dogs think. ISBN 0743222326.
- ↑ John Archer (1992). Ethology and Human Development, Rowman & Littlefield. ISBN 0389209961.
- ↑ url=http://www.youtube.com/watch?v=vJFo3trMuD8
- ↑ url=http://www.koko.org/news/events/event_051018_ASME_award.html
- Archivat el 3 de octubre de 2010 archivat en Wayback Machine.
- ↑ 6,0 6,1 url=http://www.muyinteresante.es/ise-reconeixen-les-mones-quan-es-miren-en-el-espill
- ↑ url=http://www.eco2site.com
- Archivat el 29 de giner de 2011 archivat en Wayback Machine. /informes/delfins.asp
- ↑ 8,0 8,1 Delfour, F.; Marten, K.(26 d'abril de 2001).«Mirror image processing in three marine mammal species: killer whales (Orcinus orca), false killer whales (Pseudorca crassidens) and Califòrnia siga lions (Zalophus californianus)».Behavioural Processes.53(3): 181–190.doi:10.1016/S0376-6357(01)00134-6.
- ↑ url=http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/misc/newsid_6102000/6102868.stm
- ↑ Els elefants reconeixen la seua pròpia image davant un espill, diari El Món, 30/10/2006
- ↑ url=http://www.revistadini.com/noticia/531/al-aguaite--mones-del-nou-món.html
- Archivat el 15 de giner de 2010 archivat en Wayback Machine.
- ↑ url=http://www.plosbiology.org/article/info:doi/10.1371/journal.pbio.0060202
- Archivat el 7 de decembre de 2014 archivat en Wayback Machine.
- ↑ Clever ravens cooperatively hunt
- ↑ «Un peix és capaç de reconéixer-se en un espill per primera volta. Consultat el 18 de febrer de 2019.».
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «Prueba del espejo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.