Prova de Marsh

Test de Berzelius, amprat per a detectar la presència d'arsènic en una mostra. Este método en essència partix de la prova de Marsh i introduïx una série de modificacions [].

La prova de Marsh és un método altament sensible en la detecció d'arsènic, especialment útil en el camp de toxicologia forense quàn l'arsènic havia segut utilisat com verí. Est va ser desenrollat pel químic James Marsh, que ho va publicar primerament en 1836. El método va continuar sent utilisat, en millores, en toxicologia forense fins a la década de 1970.

Arsènic, en forma d'arsènic blanc (Plantilla:Chem), era un verí que era elegit per les seues particulars qualitats, sent vàter, lo que permetia ser incorporat fàcilment a aliments i beguda, i abans del advenimiento de la prova de Marsh, casi impossible de detectar en el cos. En França, va aplegar a ser conegut com poudre de succession ("pols d'herència"). Per al mege inexperto, l'enverinament d'arsènic pot assemblar-se als síntomes del còlera.^{cita requerida}