Intoxicació per arsènic
La intoxicació per arsènic, arsenicosis, o arsenicismo, és el conjunt d'alteracions en la salut del ser humà que es deriven de l'entrada en l'organisme del arsènic en qualsevol dels seus composts, ya siguen orgànics o inorgànics.
L'arsènic és un semimetal que està present en l'ambient natural al com l'home es troba rutinariamente expost a través del menjar, l'aigua, l'aire o el sol. L'arsènic produïx efectes tòxics que depenen del seu tipo: inorgànic, orgànic o gas arsina; o be del seu valència: trivalente (arsenito), pentavalente (arseniat) o arsènic elemental. Les distintes formes d'arsènic poden ordenar-se de major a menor d'acort al seu grau de toxicitat:
- Gas arsina (arsano) (molt tòxic, letal).
- Composts inorgànics trivalentes.
- Composts orgànics trivalentes.
- Composts inorgànics pentavalentes.
- Composts orgànics pentavalentes.
- Arsènic elemental (pràcticament sense efectes).[1][2]
L'arsènic inorgànic és altament tòxic i la seua ingestió en altes cantitats produïx síntomes gastrointestinals, alteracions en les funcions cardiovascular i neurològica i eventualment la mort. Dins de les alteracions que es poden produir està la depressió de la mèdula òssea, hemólisis, hepatomegalia, melanosis, polineuropatía i encefalopatia. L'exposició crònica a l'arsènic en cantitats menors pot produir una série de trastorns dermatológicos, neuropatía perifèrica, encefalopatia, bronquitis, fibrosis pulmonar, hepatoesplenomegalia, hipertensió portal, malaltia vascular perifèrica («síndrome del peu negre»), ateroesclerosis, càncer i diabetis mellitus.[3][4]
Els composts orgànics d'arsènic es consideren en general com menys tòxics, no obstant, els efectes adversos en la salut de l'home estan àmpliament documentats. Els principals composts orgànics que produïxen toxicitat en l'home són l'àcit monometilarsónico (MMA) i les seues sals, l'àcit dimetilarsínico (DMA) i les seues sals, i la roxarsona. l'arsenobetaína i l'arsenocolina són composts orgànics freqüentment present en els peixos i de baix grau de toxicitat.[2]
Història
[editar | editar còdic]L'evidència de la presència de l'arsènic com a element tòxic en la vida de l'home es remonta al neolític, com ho indica la troballa d'altes concentracions de coure i arsènic en el cabell de la mòmia Ötzi, de l'Edat del Coure. En les antigues civilisacions de l'Àsia ya es coneixia l'arsènic tant com un element de la medicina com un verí. Se li usava en a forma de rejalgar, sulfur d'arsènic. Este coneiximent es va transferir al món helènic mediterràneu despuix de les conquistes d'Alejandro Magne.
En l'Edat Mija, l'arsènic era un element reconegut com un agent homicida i suïcida, tant per la freqüència del seu us com per la notorietat d'els qui ho usaven o les seues víctimes. De fet, l'arsènic es menciona com el «rei dels verins» o el «verí dels reis», per la seua potència i al mateix temps, discreció en la que podia ser administrat, particularment quan s'usava per a eliminar a algun membre de la classe dominant durant l'Edat Mija i el Renaixença. Per eixemple, l'arsènic era el verí preferit pels Médici i els Borgia per a erradicar als seus rivals. Durant tota l'història, l'arsènic ha mantingut la seua reputació de verí d'alt perfil, i ha estat implicat en varis casos prominents d'assessinats o morts no clarificades, dins de les que es conta la de Napoleón Bonaparte en 1821.[1][3]
A principis de el XX, es va produir una endemia de malaltia vascular perifèrica («síndrome del peu negre») en els poblats ubicats en la costa suroest de Taiwan. Les persones afectades (6 a 18 per cada 1000 habitants) també presentaven lesions en la pell (hiperpigmentación, hiperqueratosis, càncer). La causa era l'us d'aigua contaminada en arsènic provinent de pous artesanals. Esta endemia es va revertir en l'instalació d'aigua potable en estos poblats.[3]
Etiologia
[editar | editar còdic]L'entrada de l'arsènic a l'organisme ocorre principalment a través de l'ingestió o l'inhalació. L'intoxicació a través de la pell és menys prevalente. La font principal d'ingestió són els aliments. En menor proporció es dona pel consum d'aigua o l'exposició a terra o aire contaminats. L'arsènic, normalment en menudes cantitats, és inhalat des de l'aire ambiental, consumit en l'aigua que bevem i en el menjar que ingerim, sent esta última la més rellevant. En la dieta, les principals fonts d'arsènic són els mariscs i peixs, seguit de cerealés com l'arròs, les bolets comestibles i la carn de pollet. Els chiquets solen ingerir l'arsènic des de la terra del sol. La cantitat diària promig d'ingesta d'arsènic és de 40 a 50 micrograms per dia, en els Estats Units, dels quals només 3,5 micrograms per dia corresponen a arsènic inorgànic.[2][5]
Principals causes de l'intoxicació per arsènic
[editar | editar còdic]- Suïcida (habitualment en el mig rural).
- Homicida: l'arsènic és el verí més usat, degut a que no presenta propietats organolépticas (no té sabor, pero presenta olor a all), és fàcil d'adquirir i els seus efectes són similars als d'infeccions gastrointestinals sense importància.
- Accidental.
- Laboral
- Bèlica o terroriste.
Fonts d'arsènic
[editar | editar còdic]Els derivats de l'arsènic s'utilisen en diferents finalitat, com pot ser:
- La preservació de fusta.
- La fabricació d'herbicidas,[6] insecticidas, fungicidas o rodenticidas.[7]
- En fundició de coure, plom, zinc, estany i or.
- En l'indústria microelectrónica, del vidre i de pigments.
- En la síntesis de fàrmacs veterinaris, especialment antiparasitarios pentavalentes.
- Com arma química vesicante en conflictes bèlics o casos de terrorisme, com per eixemple la lewisita.
Existixen aigües de consum de diverses regions que contenen concentracions excessives de derivats de l'arsènic, especialment en algunes zones andinas, Índia, Taiwan, i zones d'Àfrica del Nort.
La següent taula presenta els composts més importants de l'arsènic. Menció a banda mereix l'arsina o trihidruro d'arsènic.
| Trivalente (As3) | Pentavalente (As5) | |
|---|---|---|
| Inorgànic | ||
| Orgànic |
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 (2011).Toxicol. Sci.123(2)
- 305-332.doi:10.1093/toxsci/kfr184.Consultat el 27 de novembre de 2013.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadagehle - ↑ 3,0 3,1 3,2 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadabolt - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadadangleban - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadachou - ↑ El seu us fitosanitario està prohibit en numerosos països, com en Espanya [1] archivat en Wayback Machine. des de 1990, o en Argentina des del mateix any.
- ↑ Existixen múltiples llimitacions i restriccions para tots estos usos.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Intoxicación por arsénico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.