Prova M de Weierstrass
Aparència
En matemàtiques, la prova M de Weierstrass o criteri mayorante de Weierstrass és un criteri per a comprovar la convergència uniforme d'una série de funcions de variable real o complexa.
Enunciat
[editar | editar còdic]Una versió més general de la prova M de Weierstrass es manté si el codominio de les funcions és qualsevol espai de Banach, en el cas del qual l'afirmació pot ser reemplaçada per , a on és la norma definida en l'espai de Banach.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- Marsden Jerrold, Hoffman Michael, Anàlisis clàssic elemental, W.H Freeman and Company, 1993.
- Rudin, Walter (giner de 1991). Functional Analysis, McGraw-Hill Science/Engineering/Math. ISBN 0-07-054236-8.
- Rudin, Walter (maig de 1986). Real and Complex Analysis, McGraw-Hill Science/Engineering/Math. ISBN 0-07-054234-1.
- Whittaker and Watson (1927). A Course in Modern Analysis, fourth edition. Cambridge University Press, p. 49.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Prueba M de Weierstrass» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.