La província del Vierzo[1][nota 1] va ser una antiga divisió provincial espanyola aprovada en l'organisació territorial de 1822 dins de la regió de León. Comprenia l'actual comarca del Bierzo, ademés d'atres municipis de la província de León i alguns territoris hui repartits entre les províncies de Lugo i Orense.

Província del Vierzo

Introducció

editar

Han existit diverses entitats administratives bercianas a lo llarc de l'història. Aixina, El Bierzo era una de les quaranta províncies que formaven la Corona de Castella des del Repartimiento de 1591.[3] Fins a la divisió territorial de Floridablanca, en 1789, s'unia, habitualment, a León i Astúries,[3] referint-se en els documents a ella com "Partit de Ponferrada", "Partit del Bierzo" o "Província del Vierzo".

 
El territori de la província del Vierzo en comparació a l'actual Comarca d'El Bierzo (no s'inclou part de l'actual municipi de Truchas que estava dins de la província del Vierzo). Falten la comarca de Trives i de Viana que varen estar en el proyecte de recrear la província de Pascual Madoz, de la que no es va concretar (que se sàpia) si entraria tot el territori de l'actual comarca de Trives, o només partix d'ella

Despuix de 1789 es fa necessària una nova reorganisació del territori, pero els successius intents d'integrar El Bierzo en la província de León o en la prefectura de Astorga[4] fan que la regió del Bierzo seguixca reclamant l'estatus de província, encara durant la guerra, i encara existint dos sectors enfrontats, que si be defenien en el fondo lo mateix, ho formulaven de distintes maneres:[3]

  • Partidaris de l'Antic Règim o Conservadors: partidaris de la divisió en partits.
  • Lliberals: divisió inspirada en el model departamental francés de 1791 (vore Prefectures d'Espanya).

Siga com fòra, es necessitava una nova divisió, adequada als nous temps, que va ser impulsada per l'incipient burguesia, i per a això feya falta un nou model d'estat.[3]

Antecedents històrics

editar

És possible trobar diversos eixemples d'eixa identitat a lo llarc de l'història del Bierzo, des del lluntà VII en el que es parla de territori bergidense, fins a cartes en el 1567 solicitant una independència administrativa.[5] Com posa de rellevància el historiador astorgano José María Luengo, els bercianos seguien cridant, al Bierzo, província, independentment de la fòrmula administrativa en la que s'enquadrara El Bierzo.[6] Ya en el 1735, en la portada de la rar edició: "Príncip de l'història del célebre santuari de La nostra Senyora de les Hermitas (sic)", escrit per Juan Manuel de Contreras, diu que era cura de la parroquial de Santalla "en la província del Bierzo (sic)" i en 1786, Tomás López va realisar el mapa l'image del qual veem encapçalant este artícul en el que es posa de relleu li denominació habitual de "Província del Vierzo (sic)".

En 1780, es varen constituir els partits de León, Astúries i Ponferrada.[7]

En 1789, es va dividir l'actual província de León en tres parts: León, Astorga i Ponferrada.[8]

Vore també

editar
  1. Gasseta de Madrit de 16 d'Octubre de 1821 Bolletí Oficial de l'Estat. Gazeta: colecció històrica
  2. «[1]».
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 García González, 1994.
  4. Decret del rei José Bonaparte, 17 d'abril de 1810
  5. José María Luengo, "Notícies històriques sobre la província del Bierzo", Semanari Promesa, nº 512-513, 8 de setembre de 1954
  6. José María Luengo. "Notícies històriques sobre la província del Bierzo". Semanari Promesa, pág. 19 1953
  7. Flórez, Espanya Sagrada, t. XVI,20
  8. Diccionari Geogràfic Universal. D. Antonio Vegas. 1795

Referències

editar

Bibliografia

editar


Referències

editar



Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>