Prototaxites

Prototaxites és un gènero extint d'organismes eucariota terrestres que varen existir en els periodos geològics Silúrico i Devónico, fa aproximadament 420 millons fins a fa 370 millons d'anys, quan es varen extinguir. Els prototaxites formaven grans estructures similars a troncs en un ample de fins a un metro i una llongitut que aplegava a alcançar els 8 metros; i creixien adoptant una forma pareguda a la d'una raïl, cilíndrica composta per tubos entrellaçats de tan sol 50 micras (millonèsimes d'un metro, o milèsimes de milímetro) de diàmetro. Està considerat com l'organisme no animal més gran d'aquella época, ya que les plantes alcançaven tan sol 20 centímetros d'altura. Prototaxites va viure en moltes parts del planeta.

Es creu que consumia sol criptobiótico (també cridat biocrust), sol que conté líquenes, verdets i foncs, l'existència dels quals era molt més habitual en aquella época que en l'actual.

Teories

Reconstrucció ambiental i morfològica de Prototaxites creixent en un paisage del Devónico.

Microestructura d'un Prototaxites vist en un microscopi de llum polarisada.

El paleontòlec canadenc John William Dawson va publicar la primera investigació sobre Prototaxites en 1859, classificant-ho com una conífera; durant casi un sigle va haver un gran debat sobre qué és exactament lo que era, argumentant-se a través de successives teories que podia tractar-se d'un liquen o algun de varis tipos d'algues, fins que en 1919 va sorgir la seua primera classificació com a fonc.

Reconstrucció d'un Prototaxites per part de Dawson en 1888 en forma de conífera.

Dibuix de l'estructura interna d'un Prototaxites per Dawson en 1888.

Ya en l'any 2001, Francis Hueber, del National Museum of Natural History en Washington D. C., va publicar els seus estudis exponent que la falta de teixit vascular evident ho descartava de que fora una planta, i ho va classificar com un fonc jagant, mes no va ser fins a l'any 2007 quan Boyce, en un estudi dels isòtops de carbono C-12 i C-13 del fonc fòssil, comparant-ho en els de fòssils de plantes de la mateixa época, va descobrir que eren molt diferents entre ells i que Prototaxites va carir de fotosíntesis, ya que absorbia part o tot el seu carbono d'atres fonts distintes a l'atmòsfera, per lo que no era una planta (solament absorbixen el CO2 de l'atmòsfera), recolzant aixina els estudis de Hueber de que era un fonc jagant.

Quan encara es teorizaba qué era un fonc resultava difícil ubicar-ho en un grup de foncs, pero s'ha sugerit que pertany a Ascomycota i que pot estar relacionat en Taphrinomycotina, especialment el micelio i les hifas de Prototaxites s'assemblen a les trobades en els foncs Neolecta de Taphrinomycotina, pero semblen ser més arcaiques i diferents.

Erro al crear miniatura:

Reconstrucció paleoartística d'un Prototaxites loganii.

En els últims anys han sorgit estudis que qüestionen la pertinença de Prototaxites al regne Fungi, basant-se en la seua estructura molecular, la qual diferix de tots els tàxons de foncs actuals; aixina com de diferències fisiològiques i relatives al desenroll, com són la presència d'estructures tubulars o "banded tubes" en algunes espècies, que són extremadament rares en el regne Fungi. Es propon, en el seu lloc, que Prototaxites podria pertànyer a un regne extint d'organismes eucariota no descrit fins a la data.

Secció polimentada d'un fòssil de Prototaxites en el Museu Real Tyrrell de Paleontologia.

Prototaxites milwsukeensis.

Erro al crear miniatura:

Pren per microscopía electrònica del ficobionte i el micobionte d'una mostra fòssil d'un Prorotaxites loganii del Devónico mig originari de Bellvale Sandstone prop de Monroe, Nova York.