Anar al contingut

Protocyon

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Protocyon (Protocyon)

Protocyon és un gènero de cánido extint de gran tamany, compost per poques espècies que varen viure en Amèrica del Sur durant el Pleistoceno, els anàlisis sugerixen que els restants més antics d'estos cánidos es remonten fins a fa 1 milló d'anys, i els més recents fa 10.000 anys.[1]

Taxonomia

Protocyon va ser descrit per Christian Gottfried Giebel en l'any 1855.[2]

Distribució

Els seus restants fòssils es llimiten a la mitat nort d'Amèrica del Sur, en espècimen descoberts en el Pleistoceno mig-tardà i tardà d'Equador, en el Pleistoceno tardà d'Uruguai,[3] i Veneçola,[4] en el Pleistoceno mig-tardà de la Regió Pampeana i el nort de l'Argentina, Brasil,Bolívia i Perú

Hàbitat i comportament

Protocyon habitaven en praderies d'Amèrica del Sur a finals del Pleistoceno. Els anàlisis paleocológicos sobre la base de l'estudi d'índexs morfométricos i variables qualitatives indiquen que va ser un tàxon d'hàbits hipercarnívoros, i que perseguien activament i capturaven mamífers de mijà a gran porte en una massa d'entre 50 i 300 kg. Deuen haver depredado principalment als numerosos cérvidos, cavalls, camélidos, i pecaríes que habitaven en eixes regions d'Amèrica del Sur durant eixe periodo. Tal volta també inclús varen capturar a eixemplars jóvens d'espècies de major tamany; marques de mossegades en fòssils sugerixen que pots haver caçat al gliptodonte Glyptotherium.[5]

Característiques

Es varen estimar pesos per als eixemplars adults de Protocyon troglodytes en l'orde dels 20 a 30 kg, para Protocyon scagliorum en l'orde dels 24 kg, i para Protocyon tarijensis en l'orde dels 30 a 35 kg. Un molar trobat en Santa Vitória do Palmar en Brasil sugerix un pes d'entre 25 a 37 kg per a eixe eixemplar en particular.[6]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 219 . Els estudis paleocológicos de la fauna del tram final del Lujanense relacionen l'extinció de varis mamífers en tamanys majors als 100 kg i la desaparició dels grans cánidos hipercarnívoros.

Relacions filogenético

L'anàlisis filogenético va corroborar l'inclusió Protocyon en el clado dels cánidos suramericans, junt en els gèneros: Speothos, Chrysocyon, i Theriodictis; en este últim forma un grup monofilético.[7]

Espècies

Este gènero està integrat per 3 espècies:[8][9]

Referències

Enllaços externs

Commons

Referències

  1. ↑ (2009).«Stratigraphic range of the large canids (Carnivora, Canidae) in South America, and its relevance to quaternary biostratigraphy».Quaternary International.210(1)
    76-81.doi:10.1016/j.quaint.2009.06.034.Consultat el 13 d'abril de 2017.
  2. ↑ Carroll, R. L. (1988). W.H. Freeman and Company (ed.). Vertebrate Paleontology and Evolution (en anglés).
  3. ↑ «Large extinct canids from the Pleistocene of Uruguay: systematic, biogeographic and paleoecological remarks» (en anglés). Historical Biology: A Journal of Paleobiology. Consultat el 2 de juliol de 2012. «79-89»
  4. ↑ «A new fossil canid assemblage from the clapix Pleistocene of northern South America; the canids of the Inciarte asphalt pit (Zulia, Veneçola), fossil record and biogeography» (en anglés). Journal of Paleontology. Consultat el 2 de juliol de 2012. «1053-1065»
  5. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Araújo-Júnior Barbosa Silva 2017
  6. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Oliveira Prevosti Pereira 2005
  7. ↑ (2006).«Grans cánidos (Carnivora, Canidae) del Cuaternario de la República Argentina: sistemàtica, filogenia, bioestratigrafía i paleoecología tesis doctoral».Associació Paleontológica Argentina.
    501.
  8. ↑ (2005).«Protocyon troglodytes (Lund) ( Mammalia , Carnivora ) in the clapix Pleistocene of Rio Gran do Sul and their paleoecological significance».Revista Brasileira de Paleontologia.8(3)
  9. ↑ (2005).«Biostratigraphy, systematics, and paleoecology of Protocyon Giebel, 1855 (Carnivora, Canidae) in South America».Journal of South American Earth Sciences.20(1-2)
    5-12.