Protocol SDIF-2

El protocol SDIF-2 és un protocol d'àudio digital que utilisa un format d'interfaç digital Sony, en llínees desbalanceadas de 75 ohms en cables Coaxials i conectors BNC. El protocol SDIF-2 és utilisat pels formats ditilas basats en cinta magnètica digital de vídeo que utilisen el códec PCM.

Este interfaç utilisa per a transportar informació tres cables coaxials. En el primer d'ells du la senyal del canal esquerre (que pugues o no ser àudio, recordem que estem en un interfaç digital que transporta seqüències de número binari en qualsevol de les seues formes RZ, NRZ,etc.), després per un atre cable dels tres transporta la senyal del canal dret, i per últim també transporta en el tercer cable la senyal de rellonge de paraula (word clock). En ser tres cables i un d'ells independent, nos trobem en una conexió desbalanceada. Açò du el problema de la distància. Aplegat un punt en l'història de l'àudio digital, tots els beneficis del mateix com les seues desventages conegudes varen voler introduir-se al món professional i requerint grans distàncies, pero en trobar-nos en una conexió desbalanceada açò no era possible, per lo que el protocol requeria tres coses:

• Treballar en un únic cable
• Treballar en llargues distàncies
• Permetre la transmissió d'informació adicional

En estes necessitats sorgix el protocol AES que després seguiria sent modificat fins a aplegar a lo que hui coneixem com AES/EBU o AES3.