Prostitució en els territoris britànics d'ultramar

Els territoris britànics d'ultramar (BOT, per les seues sigles en anglés) o, alternativament, els territoris d'ultramar del Regne Unit (UKOT, en anglés), són 14 territoris baix la jurisdicció i sobirania del Regne Unit.[1][2] Dèu d'eixos territoris són colónies del Imperi britànic a les que no se'ls ha otorgat l'independència, o que han votat per a permanéixer associats a l'unió en calitat de territoris, trobant-se en la llista del Comité Especial de Descolonisació de l'Organisació de les Nacions Unides. Els territoris britànics d'ultramar no formen part del Regne Unit. La majoria dels territoris habitats es autogobiernan internament, i el Regne Unit conserva la responsabilitat de la defensa i les relacions exteriors. El restant està deshabitat o té una població transitòria de personal militar o científic.

En la pràctica totalitat dels territoris britànics d'ultramar habitats, el model imperant respecte a la prostitució és el del abolicionisme clàssic, baix el qual dita activitat no és regulada, i la prostitució a tercers (el proxenetisme o la prostitució en bordells) és illegalisada, aixina com ho poden ser, en alguns llocs, actes individuals com l'oferiment de diners a canvi de sexe, o l'oferiment de servicis sexuals en la via pública. Les úniques excepcions a esta norma semblen ser la colónia de Gibraltar, en la qual, la prostitució és illegal en totes les seues formes,[3] i el territori de les Illes Pitcairn, en el que la prostitució no està regulada de cap manera (en l'excepció de la prostitució infantil).[4]

Territoris britànics d'ultramar pendents de descolonisació

Anguilla

La prostitució és alegal en Anguilla, pero les activitats relacionades com el manteniment de bordells són illegals darrere de les seccions 171 a 181 del Còdic Penal (model abolicioniste).[5]


En 2016 la fotoperiodista Belinda Soncini va produir un fotoblog sobre les prostitutes de l'illa titulat 'Dònes desesperades: l'última exportació de Veneçuela'.[6] A principis de 2018, un periodiste va arreplegar este documental fotogràfic en un artícul queixant-se de que, en la pràctica, la llegislació anti-bordells no es complia. Segons l'artícul, els bordells són comuns en l'illa, i la majoria dels llogarets tenen un 'bar deportiu' a on treballen prostitutes. Estes barres tenen habitacions en la part posterior que són les que usarien les treballadores sexuals. Moltes d'estes prostitutes serien de Veneçuela, i la policia faria la vista grossa davant tals activitats,[7] les quals, com sugeria dies despuix, podrien estar lligades al tràfic sexual.[8] En resposta a dites acusacions, la policia portaria a terme arrests en estiu de 2018 baix càrrecs relacionats en el proxenetisme.[9]

Bermudes

Des de març de 2017 la prostitució és alegal en les Bermudes, pero les activitats relacionades, com administrar un bordell, són illegals segons el Còdic Penal (___protected_title_0___).[10][11] A les dònes que vénen a l'illa a treballar com a prostitutes, o que són prostitutes conegudes, se'ls pot negar l'entrada baix les lleis d'immigració.[12] Moltes de les prostitutes que treballaven en el país abans de 2010 eren de Filipines, República Dominicana i Panamà. En 2010, els requisits de visat per a persones d'estos països es varen canviar para tracta de frenar la prostitució.[13] La prostitució gallipontera té lloc en la capital, Hamilton, en Front Street.[14]

Les Bermudes tenen una llarga història de prostitució alimentada per la guarnició britànica i els mariners que visiten i visitaven les illes.  Un dels més coneguts antics bordells, The Queen Of The East , va ser demolit en 2016. Havia segut construït originalment en la década de 1740.[15]  En 1968, quan el homosexualitat encara estava prohibida en la Royal Navy, el "cas de les Bermudes" va causar preocupació a les autoritats navals. El propietari d'un bordell gai en l'illa havia registrat els noms i els barcos de més de 400 mariners que havien visitat el bordell, lo que els convertia en el blanc del seu chantage.[16]

Gibraltar

La prostitució en qualsevol de les seues formes és illegal en Gibraltar, aixina com l'oferiment de diners a canvi de servicis sexuals, i/o pagar a una prostituta víctima de tracta, explotació o esclavitut sexual.[3] Quan els bordells varen ser tancats i la prostitució prohibida pel governador Horace Smith-Dorrien en giner de 1922,[17] les prostitutes (en la seua majoria espanyoles) varen creuar la frontera cap a l'àrea del carrer Gibraltar en La Llínea de la Concepció, i el carrer a on eixercien la seua activitat, la Rampa de Serruya (coneguda popularment com a Carrer Perille[17]), va ser rebatejada com "Nou Passage", en l'esperança de confondre als mariners visitants.[18] En l'actualitat, no existixen indicis de prostitució en Gibraltar, havent-se traslladat el negoci del sexe a localitats espanyoles propenques del Camp de Gibraltar, més permissives llegalment.[19]

En 1725, convertida en colónia britànica, vivien en Gibraltar al voltant d'1,000 catòlics i judeus, i al voltant de 100 protestants britànics. Algunes de les dònes britàniques eren prostitutes. L'acumulació militar britànica en Gibraltar va començar durant el lloc de 1727. Un periodiste va senyalar que en eixe any hi havia molta emoció ya que un barco devia anar des d'Irlanda en prostitutes a bordo.

En el XIX, les autoritats militars a càrrec varen considerar que la prostitució era inevitable a on estaven estacionats soldats i mariners. Era requerit un permís rescindible per a persones no britàniques per a entrar i residir en Gibraltar. Els permissos solament s'emetien a les prostitutes si estes acceptaven sometre's un examen mèdic semanal. L'incompliment d'este examen solament una volta donaria lloc a la revocació del permís. Les prostitutes britàniques en Gibraltar es varen incorporar al pla retirant els permissos a qualsevol prostituta estrangera en la que residiren si la prostituta britànica no els acompanyava a l'examen. La policia va mantindre un estret escrutini sobre els prostíbuls i les prostitutes. A fins de el XIX, la prostitució s'havia centrat en un carrer anomenat Rampa de Serruya, coneguda localment com a Carrer Perille. En este moment, la majoria de les prostitutes eren espanyoles. En 1892, un funcionari de l'Oficina Colonial va observar que 47 prostitutes 'natives' eren molt poques per a satisfer les necessitats dels 4.926 hòmens de la guarnició, ademés dels mariners dels barcos atracats en el port.

Illes Caiman

La prostitució en les Illes Caiman és llegal, pero el Còdic Penal prohibix les activitats relacionades de terceres persones, com la regència de bordells, l'incitació a la prostitució, o que un home vixca a costa de la prostitució d'una dòna (model abolicioniste).[20]

Illes Malvines

La prostitució en les Illes Malvines és alegal, pero activitats relacionades, com l'oferiment de diners per sexe a un tercer o el manteniment d'un bordell, estan prohibides per l'Ordenança de Crims de 2014 (model abolicioniste).[21] Segons l'Ordenança de Procediments Matrimonials (Jurisdicció Sumaria) de 1967, el que un home obligue a la seua esposa a prostituir-se és motiu vàlit de divorç.[22] Soldats britànics que retornen de missió en les illes informen que la prostitució en Malvines és escassa o nula.[23]

Illes Pitcairn, Henderson, Ducie i Oeno

Ademés de la participació en la prostitució infantil, no hi ha lleis de prostitució en el territori de les Illes Pitcairn.[4] Les illes Henderson i Ducie estan deshabitades, mentres que l'illa Oeno solament està habitada durant l'estiu austral, com a lloc de vacacions dels residents de Pitcairn.[24]

La prostitució ha format part de l'història sexual de l'illa Pitcairn des de l'establiment en ella dels amotinats del Bounty fins a temps recents.[25] En els temps de la Segona Guerra Mundial, quan la població va alcançar el seu màxim de 233 habitants en l'illa, el pastor de les illes es va queixar a l'Alt Comissionat de que la prostitució en Pitcairn era "molt comú".[25]

Islas Turcas y Caicos

La prostitució gallipontera és illegal en les Islas Turcas y Caicos, aixina com el merodeo nocturn,[26] i existixen lleis contra el reclutament de dònes per a eixercir la prostitució en atres països, contra el seqüestre de dònes en fins de lucre[27] i contra la tracta.[28] No obstant la prostitució per conte propi, aixina com els bordells, no són explícitament illegals, per lo que nos trobem davant un model abolicioniste més llauger de lo habitual. La prostitució és comuna en les illes, especialment en Providencials.[29] Moltes de les prostitutes que treballen ahí semblen ser d'Europa de l'Est, de República Dominicana,[30] i, més recentment, de Veneçuela.[31] S'ha constatat l'existència de turisme sexual femení en les illes.[30] El tràfic sexual[32] i el VIH[30] han segut catalogats com a problemàtics en la colónia. En 2018 es va portar a terme un bol contra bari bars de Providencials, en els que se sospitava que treballaven víctimes de tracta. Dita bol es va saldar en la detenció de més de 50 dònes de República Dominicana i Veneçuela (la majoria de les quals varen ser deportades als seus països d'orige), i d'atres 36 dònes i tres hòmens per violacions de les lleis de tracta i d'immigració.[31]

Illes Vérgens Britàniques

La prostitució és llegal en les Illes Vérgens Britàniques, pero activitats relacionades i a tercers, com solicitar o oferir servicis sexuals en espais públics, o posseir un bordell, són illegals (model abolicioniste).[33] A les prostitutes reconegudes, o a aquelles persones que se sap que viuen de la prostitució, se'ls pot negar les vises d'entrada al territori.[34] Pese a la tècnica prohibició del treball sexual a tercers, se sap que la prostitució ocorre principalment en bordells i clubs d'estriptis, especialment en la capital, Road Town.[35][36]

Montserrat

La prostitució en Montserrat és alegal, prohibint el Còdic Penal activitats relacionades, com controlar bordells o viure dels ingressos de la prostitució aliena en els artículs 125 a 127(1) i 129 a 136(1) (model abolicioniste).[37]

Despuix de l'erupció del volcà Soufrière Hills en 1997 que va enterrar l'antiga capital, Plymouth, molts treballadors migrants varen aplegar a l'illa des de Guyana, Jamaica, Haití i la República Dominicana. En ells varen aplegar prostitutes.[38] Un poema anònim publicat en un periòdic local en 2013 donaria a entendre l'existència de tracta de persones i de prostitució de menors en l'illa.[39]

Santa Elena, Ascensió i Tristán de Falca

Hi ha documents que proven l'existència històrica de prostitutes en l'illa de Santa Elena.[40] Alguns reportes apunten a indicis d'intercanvi de sexe per menjar i bens de consum en eixa illa i Ascensió.[41] No existix informació en referència a prostitució en Tristán de Falca. En març de 2017, el Regne Unit va estendre la jurisdicció de la seua Llei de Delictes Sexuals als seus dependències atlàntiques i a les Illes Bermudes.[10][42] Des de llavors, el model de referència respecte a la prostitució en dites illes és el abolicioniste (prostitució permesa pero no reconeguda com a treball, proxenetisme i treball a tercers illegal).

Atres territoris britànics d'ultramar

Acrotiri i Dhekelia

Els territoris d'Acrotiri i Dhekelia són bases militars britàniques en l'illa de Chipre. La gran presència de tropes britàniques en l'illa, en acabant de que esta caiguera baix domini britànic, va dur a promulgar lleis sobre prostitució que encara es mantenen parcialment a dia de hui.[43] En la pràctica, Chipre seguix un model ___protected_title_2___ (prostitució permesa pero no reconeguda ni llegalisada, proxenetismo prohibit). Ya que el Tractat de l'Establiment de 1960 promulga que les bases seguiran a nivell llegislatiu, fins a a on siga possible, les lleis de la República de Chipre, Acrotiri i Dhekelia s'acullen a esta normativa.[44]

Illes Georgias del Sur i Sandwich del Sur

Les illes Georgias del Sur i Sandwich del Sur no tenen habitants permanents.[45] Per tant, no tenen una llei sobre prostitució.

Territori Antàrtic Britànic

El Territori Antàrtic Britànic està deshabitat, llevat pel personal d'investigació.[46] Per lo tant, carix de llei en referència a la prostitució.

Territori Britànic de l'Oceà Índic

Les illes del Territori Britànic de l'Oceà Índic estan deshabitades, llevat pel personal militar i els contractistes.[47] Per lo tant, carixen de llei en referència a la prostitució.

Vore també

Referències

  1. ↑ «UK Overseas Territories - GOV.UK» (en en). www.gov.uk. Consultat el 31 de maig de 2020.
  2. ↑ «In Detail | The Constitution Society: Working to promote informed debat about constitutional reform». web.archive.org (6 d'octubre de 2014). Archivat des de l'original, el 6 d'octubre de 2014. Consultat el 31 de maig de 2020.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Crimes Act 2011» (en en). Gibraltar Laws. Consultat el 3 de juny de 2020.
  4. ↑ 4,0 4,1 «Lleis de Pitcairn, volum II, partix 2, llei nº8» (en anglés).
  5. ↑ «Còdic Penal d'Anguilla». Archivat des de l'original, el 26 de febrer de 2018. Consultat el 26 de juny de 2020.
  6. ↑ «Desperate Women: Veneçuela's Newest Export» (en en). Socialdocumentary.net. Consultat el 2 de juny de 2020.
  7. ↑ Idmitch (12 de giner de 2018). «Don Mitchell's Published Papers: Anguilla Brothel Keeping». Don Mitchell's Published Papers. Consultat el 2 de juny de 2020.
  8. ↑ Idmitch (15 de giner de 2018). «Don Mitchell's Published Papers: Is Anguilla Civilised?». Don Mitchell's Published Papers. Consultat el 2 de juny de 2020.
  9. ↑ TALKS, SXM. «Police make arrests for prostitution offences | THE DAILY HERALD | SXM Talks» (en en). Consultat el 2 de juny de 2020.
  10. ↑ 10,0 10,1 «UK extends women’s rights protections to Bermuda and St Helena» (en en). GOV.UK. Consultat el 31 de maig de 2020.
  11. ↑ «Còdic Penal de les Bermudes, artículs 154, 156, 185A, 186 i 187.». Archivat des de l'original, el 9 de febrer de 2018. Consultat el 26 de juny de 2020.
  12. ↑ Inc, IBP (4 d'abril de 2013). Bermuda Immigration Laws, Policy and Regulations Handbook: Strategic Information and Regulations (en en), Lulu.com, p. 83. ISBN 978-1-4387-8217-1. Consultat el 1 de juny de 2020.
  13. ↑ «Bermuda Visa Rules for Panama Philippines Dominican Republic». Bernews (30 de març de 2010). Consultat el 1 de juny de 2020.
  14. ↑ «Reports of prostitutes on Front Street sparks concern | The Royal Gazette:Bermuda News» (en en-us). The Royal Gazette. Consultat el 1 de juny de 2020.
  15. ↑ Johnston-Barnes, Owain. «Historic Queen of the East finally toppled | The Royal Gazette:Bermuda News» (en en-us). The Royal Gazette. Consultat el 1 de juny de 2020.
  16. ↑ «How gay panic gripped 1960s Royal Navy», 31 d'octubre de 2002. Consultat el 1 de juny de 2020 (en en-gb).
  17. ↑ 17,0 17,1 «M. G. Sanchez Webpage - The Prostitutes of Serruya’s Lane: an essay on Gibraltar’s forgotten ret-light district by M. G. Sanchez» (en anglés). sites.google.com. Consultat el 2020-09-30.
  18. ↑ «The People of Gibraltar» (en anglés). Consultat el 2020-09-30.
  19. ↑ «Gibraltar - WikiSexGuide - International World Sex Guide» (en anglés). www.wikisexguide.com. Consultat el 2020-09-30.
  20. ↑ «Artículs 136, 139 i 140 del Còdic Penal de les Illes Caiman» (en anglés). Archivat des de l'original, el 1 de setembre de 2018. Consultat el 26 de juny de 2020.
  21. ↑ «Ordenança de Crims de 2014, seccions 259 a 274.» (en anglés). Consultat el 26 de juny de 2020.
  22. ↑ «Ordenança de Procediments Matrimonials (Jurisdicció Sumaria) de 1967, secció 3 (g)» (en anglés). Archivat des de l'original, el 26 de febrer de 2018. Consultat el 26 de juny de 2020.
  23. ↑ «Sex and the Falkland Islands» (en en-gb). Army Rumour Service. Consultat el 4 de juny de 2020.
  24. ↑ «Pitcairn Islands Study Center». library.puc.edu. Consultat el 4 de juny de 2020.
  25. ↑ 25,0 25,1 Parker, William Prochnau and Laura. «Trouble in Paradise» (en en). Vanity Fair. Consultat el 4 de juny de 2020.
  26. ↑ . online.fliphtml5.com. Consultat el 6 de juny de 2020.
  27. ↑ . online.fliphtml5.com. Consultat el 6 de juny de 2020.
  28. ↑ . online.fliphtml5.com. Consultat el 6 de juny de 2020.
  29. ↑ Deandrea S Hamilton (23 de decembre de 2015). «Prostitution crack down necessary says Premier to Police Commish» (en en-us). Magnetic Media. Consultat el 6 de juny de 2020.
  30. ↑ 30,0 30,1 30,2 «Eddy's Plau: Sex, sun and HIV» (en en). Consultat el 6 de juny de 2020.
  31. ↑ 31,0 31,1 «SEX TRADE CRACKDOWN». suntci.com. Consultat el 6 de juny de 2020.
  32. ↑ «Stop sex trade - PDM». tcweeklynews.com. Consultat el 6 de juny de 2020.
  33. ↑ «Còdic Penal de les Illes Vérgens Britàniques, secció VII» (en anglés). Consultat el 26 de juny de 2020.
  34. ↑ «Frequently Asked Questions - BVI Vises». web.archive.org (29 de juliol de 2010). Archivat des de l'original, el 29 de juliol de 2010. Consultat el 6 de juny de 2020.
  35. ↑ «Pla estratègic nacional de les Illes Vérgens Britàniques contra el VIH/sida i atres ITS 2015-2019» (en anglés). Consultat el 26 de juny de 2020.
  36. ↑ «vore Sex, women & brothels in the VI | Virgin Islands News Online». www.virginislandsnewsonline.com. Consultat el 6 de juny de 2020.
  37. ↑ «Còdic Penal de Montserrat.» (en anglés). Consultat el 26 de juny de 2020.
  38. ↑ «After the volcano» (en en). the Guardian (18 de juliol de 2005). Consultat el 2 de juny de 2020.
  39. ↑ Roach, Bennette. «The Concealed Secrets of Montserrat». Consultat el 2 de juny de 2020.
  40. ↑ «The ‘Blue Book’ | Saint Helena Island Info: All about St Helena, in the South Atlantic Ocean». sainthelenaisland.info. Consultat el 31 de maig de 2020.
  41. ↑ Rkaina, Sam (17 de juliol de 2014). «Underage girls traded for food on remote British islands, according to leaked report». mirror. Consultat el 31 de maig de 2020.
  42. ↑ «Documente pel que Santa Helena, Ascensió i Tristán de Falca adopten la Sex Offences Act de 2003» (en anglés). Consultat el 26 de juny de 2020.
  43. ↑ Morgan, Tabitha (2010). Sweet and Bitter Island: A History of the British in Cyprus (en en), I.B.Tauris. ISBN 9780857731029.
  44. ↑ «Appendix O to the Treaty of Establishment». web.archive.org. Archivat des de l'original, el 5 de febrer de 2012. Consultat el 31 de maig de 2020.
  45. ↑ «South Geòrgia & the South Sandwich Islands – Current Status». Government of South Geòrgia and the South Sandwich Islands (GSGSSI). Consultat el 31 de maig de 2020. «No hi ha residents permanents en el Territori.»
  46. ↑ Hendry, Ian; Dickson, Susan (2011). British Overseas Territories Law. Oxford: Hart Publishing. p. 299. ISBN 9781849460194.
  47. ↑ «South Àsia :: British Indian Ocean Territory — The World Factbook - Central Intelligence Agency». www.cia.gov. Archivat des de l'original, el 29 de novembre de 2017. Consultat el 2 de juny de 2020.


Referències