Anar al contingut

Propulsió per radioisòtop de positrón

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Propulsió per radioisòtop de positrón és un modo de propulsió de fusió catalizada per radioisòtops. Utilisa com a font antimatèria en la forma de positrones de la decaiguda o desintegració d'un radioisòtop, per a conseguir generar fas intensos de positrones frets a través d'una série de moderadors que els gelen i reaccionant les partícules gamma per a obtindre un ion carregat dirigit en camps magnètics per a la propulsió. Reaccions de fusió s'usaran per a transferir l'energia cinètica del fes de positrones productor de rajos gamma a partícules carregades. Este sistema no depén d'antimatèria atrapada. Els motors d'eixida basats en açò tindrien un escape del 10% de la velocitat de la llum.

El dispositiu moderador, medix uns 3 × 3 milímetros, usa vàries capes de películes de carbur de silici per a extraure positrones individuals i un camp elèctric per a fer que les partícules es desplacen a la superfície de cada capa, a on es poden gelar.[1][2] Este sistema de propulsió està sent desenrollat per l'empresa Positron Dynamics ubicada en Livermore, Califòrnia.[3]

Usos

  • Per a mediats del 2018 a mitan de 2019 tenen programat el llançament d'un chicotet satèlit "cubesat" impulsat per positrones cap a l'òrbita terrestre baixa, demostrant el canvi orbital provocat per la propulsió de positrones.
  • El sistema de propulsió podria utilisar-se en constelacions de satèlits com a part d'una ret global d'Internet de banda ampla, durant els anys 2020.
  • El llançament d'una atra eixida per a demostrar encara més la viabilitat dels positrones per a alimentar una nau espacial a principis de 2020 i seguir per una successió d'atres naus espacials no tripulades durant un periodo d'anys.
  • Llançament d'una nau espacial propulsada per positrones a Mart. En la década de 2030.[4]


Referències

  1. ↑ «Radioisotope Positron Propulsion». NASA. Consultat el 2021-06-29.
  2. ↑ «The antimatter factory: inside the project that could power fusion and annihilation lasers» (en en). The Verge. Consultat el 2021-06-29.
  3. ↑ «Positron Dynamics Installed Antimatter Propulsion Related Gear | NextBigFuture.com» (en en-us). Consultat el 2021-07-02.
  4. ↑ «Positron Dynamics Paves the Road to the Final Frontier» (en en). Medium. Consultat el 2021-06-29.