Anar al contingut

Promethei Terra

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Promethei Terra és una gran regió marcianana que cobrix 3300 km en la seua extensió més àmplia. Ment a l'est de l'enorme conca de Hellas. Com a gran part de la partix sur del planeta, és una regió montanyosa plena de cràters. Promethei Terra va rebre el seu nom d'una característica clàssica de l'albedo de Mart, en el nom original derivat del del deu grec Prometeo. Promethei Terra es troba principalment en el quadrilàter Hellas de Mart.

Derrubios frontals lobulats

Mapa MOLA que mostra els llímits de la major part de Promethei Terra i atres regions propenques.
Mapa MOLA que mostra els llímits de Promethei Terra prop del pol sur i atres regions.

Una característica comuna molt important en Promethei Terra són les piles de material que rodegen els tallats. Estos materials es denominen derrubios frontals lobulats d'enrunes (LDA). Recentment, l'investigació en el Shallow Radar en el Mars Reconnaissance Orbiter ha proporcionat una forta evidència de que els LDA són glaciars que estan coberts per una fina capa de roques. Es creu que hi ha grans cantitats de gèl d'aigua en les LDA. L'evidència disponible sugerix fortament que esta àrea va acumular neu en el passat. Quan l'inclinament (oblicuitat) de Mart aumenta, la capa de gèl del sur llibera grans cantitats de vapor d'aigua. Els models climàtics prediuen que quan açò ocorre, el vapor d'aigua es condensa i cau a on es troben les LDA. L'inclinament de la Terra canvia poc perque la Lluna relativament gran la manté estable. Les dos diminutes llunes marciananes no estabilisen el seu planeta, per lo que l'eix de rotació de Mart sofrix grans variacions.[1] Se sap des de fa algun temps que Mart sofrix molts canvis importants en el seu inclinament o oblicuitat perque els seus dos chicotetes llunes carixen de la gravetat per a estabilisar-ho, com la Lluna estabilisa la Terra; en ocasions, l'inclinament ha segut inclús superior a 80 graus.[2][3]

Els devantals d'enrunes lobulats poden ser una font important d'aigua per als futurs colon de Mart. La seua principal ventaja sobre atres fonts d'aigua marcianana és que es poden mapear fàcilment des de l'òrbita i estan més prop de l'equador, a on és més provable que aterrisen missions tripulades.

Vore també

Referències

  1. ↑ Holt, J. et al., 2008. Science 322:1235–1238.
  2. ↑ Touma J. and J. Wisdom. 1993. The Chaotic Obliquity of Mars. Science 259, 1294-1297.
  3. ↑ Laskar, J., A. Correia, M. Gastineau, F. Joutel, B. Levrard, and P. Robutel. 2004. Long term evolution and chaotic diffusió of the insolation quantities of Mars. Icarus 170, 343-364.