Promesa

Promesa (en latín: promissa) és un concepte polisèmic de rellevància per a les ciències socials. Des del punt de vista sociocultural és un oferiment de donar alguna cosa a una atra persona. Des d'un punt de vista jurídic és un contracte pel qual una de les parts (o abdós) s'obliga dins de cert lapsus, siga pel venciment d'un determini o el compliment d'una condició, a celebrar un contracte futur determinat. Este contracte es denomina també preparatori, antecontrato, precontrato i contracte preliminar.

Històricament es va discutir si la promesa és un contracte autònom, o si simplement és preparatiu de lo que serà un contracte definitiu. Hui en dia sembla clar que la promesa és autònoma, por cuanto és un contracte en objecte propi (est és el contracte futur), i que seguirà sent vàlit encara que el contracte futur no se celebre, donant dret a indemnisació de perjuïns.

La doctrina alemana ha sostingut que no pot haver promesa de contracte, perque és contrari al règim jurídic de la contractació que algú s'obligue a celebrar un contracte futur i determinat en cert determini. L'objecció no ha segut simplement teòrica, sino que ha rebut reconeiximent en molts còdics que no han admés la promesa de contracte. En contra d'esta objecció, els còdics que accepten el contracte de promesa (com el francés, l'italià i el mexicà) estimen que dins d'eixa llibertat absoluta de contractació tindria que anar-se restringint cada volta més el seu camp d'acció, perque es presenten infinitat de contractes en els que no hi ha possibilitat de discutir si se celebren o no se celebren.

Classificació

És un contracte preparatori, perque crea una relació jurídica preliminar per a la celebració posterior d'un contracte futur. Segons la doctrina espanyola es tracta d'un contracte accessori, perque té sempre la falta dependència d'un contracte futur. És contracte unilateral o bilateral, segons quede obligada una o les dos parts a celebrar el contracte futur. És un contracte formal, perque deu constar per escrit.

• Preliminar: Crea una relació jurídica preliminar;
• Accessori: Perque té dependència d'un contracte futur;
• Unilateral: Segons s'obliga a una de les parts a celebrar un contracte;
• Bilateral: S'obliguen abdós parts a celebrar un contracte futur,
• Formal: Deu constar per escrit; en cas que el contracte futur recaiga sobre bens immobles deuran ratificar-se les firmes davant notari públic.

Característiques del contracte de promés

• És un contracte típic, ya que es troba regulat per llei.
• És un contracte principal, ya que no se subordina la seua existència a la d'un atre contracte.
• És un contracte preparatori, ya que se celebra en un objecte precís i determinat, com és que en el futur es va a celebrar un atre contracte. O siga, crea una relació jurídica preliminar per a la celebració posterior d'un contracte futur.
• És un contracte subjecte a modalitat, per definició, sino la promesa no surtir.
• És un contracte unilateral o bilateral segons quede obligada una o les dos parts a celebrar el contracte futur.

La promesa de contracte és un acte especialísimo, el seu objecte és celebrar, solament genera obligacions de fer.

Història

El contracte de promesa en general no va ser considerat pel Dret Romà, sino únicament la promesa de venda i la promesa de mutu. Tampoc en el Còdic Napoleònic es va reglamentar la promesa en general, sino solament la promesa de venda, pero en forma equivocada, ya que dit ordenament va considerar que hi havia venda quan en la promesa s'havia determinat el preu i la cosa.

Aixina el pacte de contrahendo i el pacte de mutuodando, que eren pactes en virtut dels quals es prometia una estipulació o la celebració d'un contracte de mutu, poden ser considerats com un antecedent del contracte de promesa, toda vez que eren actes jurídics que preparaven la celebració de nous actes jurídics, lo que constituïx la característica bàsica del contracte de promesa.

El Còdic de Napoleón solament reglamentava la promesa de venda, en els térmens que varen arreplegar els nostresPlantilla:Dónde Còdics Civils de 1870 i 1884. L'artícul 2819 del Còdic Civil de 1884 dia textualment:

"Per a que la simple promesa de compravenda tinga efectes llegals, és menester que es designe la cosa venuda, si és raïl o moble no fungible. En les coses fungibles bastara quese designe el gènero i la cantitat. En tot cas deu fixar-se el preu"

La doctrina nos informa que el Còdic Suís de les Obligacions, de 30 de març de 1911, és el primer cos llegislatiu que conté la possibilitat de prometre la celebració de qualsevol contracte futur, possibilitat que es conté en el seu artícul 22.

Elements

Es conformen pels elements personals i els reals.

Personals

Es conforma pel promitente i el beneficiari o promisario. La part que s'obliga a celebrar el contracte futur se li crida promitente i a esta se li agrega el nom del contracte futur per realisar (per eixemple: promitente-comprador promitente-arrendatari, etc.); a l'atra part se li denomina beneficiari o promisario. Quan és una promesa bilateral les dos parts es diuen promitentes.

Reals

Són dos els elements reals de la promesa, el contracte futur i el determini o condició.

1. L'objecte mediato de la promesa és el contracte futur, ya que l'objecte immediat és una obligació de fer. Els elements característics del contracte definitiu i que deuen senyalar-se des del contracte preliminar són els elements essencials.
2. L'atre element real és el determini o condició, puix a falta d'este es faria nula la promesa. El determini és l'acontenyiment futur de realisació certa, mentres que en la condició, no es té la certea si l'acontenyiment ocorre o no.

Formals

En algunes llegislacions establix que dit contracte deu constar per escrit, sense que siga necessari la seua inscripció en el Registre Públic de la Propietat, toda vez que dit contracte no genera drets reals, sino personals.

Consentiment

Consentiment és definit com un acort de voluntats sobre un punt d'interés jurídic; en el cas de la promesa segons vàrem dir, pel consentiment poden quedar obligades abdós parts, si la promesa és bilateral, o solament una, en el cas de promesa unilateral. Si abdós parts queden obligades, les dos són prominents i beneficiàries al mateix temps; si solament una queda obligada, cas de l'unilateral, l'obligada té caràcter de prominent i la no-obligada de beneficiari.

Objecte

Són objecte dels contractes:

1. La cosa que l'obligat deu donar
2. El fet que l'obligat deu fer o no fer.
3. L'objecte de la promesa en el contracte constituïx l'obligació de fer, com ho expressa l'artícul 2245: “La promesa de contracte solament dona orige a obligacions de fer, consistents en celebrar el contracte respectiu d'acort en lo oferit”. La falta de qualsevol d'estos elements origina l'inexistència del contracte, de conformitat en lo preceptuado en l'artícul 2224 del Còdic Civil.

Efectes de la promesa

L'efecte propi del contracte és el naiximent d'una obligació de fer. Lo normal serà que les parts complixquen en esta obligació voluntàriament, en el cas de la qual s'extinguix el contracte de promesa pel fet d'haver-se complit i, en conseqüència, solament passa a tindre vida pròpia el nou contracte.

Si les parts no complixen voluntàriament en l'obligació de fer, es produïx l'efecte contemplat en l'incís final de l'artícul 1554, açò és, naix el dret a exigir l'eixecució forçada d'eixa obligació en els térmens de l'artícul 1553.

Contingut obligacional

El contracte de promesa genera l'obligació a càrrec del promitente (o promitentes), de realisar una prestació de fer, consistent esta en celebrar el contracte futur.

Incompliment del contracte

Si el promitente rehúsa celebrar el contracte promés o firmar els documents necessaris per a donar-li forma llegal, el beneficirio pot demandar-ho i, en la seua rebelia, ho farà el juge en el seu nom; llevat el cas de que la celebració del contracte siga llegalment impossible, puix llavors la promesa quedarà sense efecte, sent a càrrec del que incomplix el pagament de danys i perjuïns.

En cas que la cosa oferida haja passat per títul oneroso a propietat de tercer de bona fe, llavors la promesa quedarà sense efecte, sent responsable el que la va fer de tots els perjuïns que s'hagen originat a l'atra part.

Quan l'alienació s'ha fet a un tercer de mala fe o en virtut d'un acte a títul gratuït, tal alienació pot ser deixada judicialment sense efecte, encara que no existixca mala fe de dit tercer.

Terminació

Termina ordinàriament per agotament natural dels efectes del contracte, o siga en otorgar-se el contracte futur; pero també pot caducar perque haja vençut el terme sense que per culpa de cap de les parts no haja pogut celebrar-se el contracte futur.

La promesa termina per les següents causes:

La celebració del contracte definitiu;

Per conveni;

Per no reclamar-se el compliment de la promesa dins de dèu dies despuix d'haver vençut el determini; en el cas del qual, caducarà l'anotació en el Registre Públic de la Propietat.

Vore també

• [[Archiu:{{#switch:Dret|20px|Vore el portal sobre Dret]] Portal:Dret. Contingut relacionat en Dret.
• Firma
• Jurament

Enllaços externs

• «promesa». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).