Programa Antàrtic Brasiler
_(52793486214).jpg){kind=link}
El Programa Antàrtic Brasiler (; PROANTAR) és un programa de la Marina de Brasil que té presència en el continent antàrtic.[1] Coordina l'investigació i el respal operatiu per a l'investigació en la regió. El programa manté una estació d'investigació permanent en l'Antàrtida (Estació Antàrtica Comandant Ferraz), també varis refugis i campaments d'estiu. Utilisa dos barcos que naveguen en aigües antàrtiques: els rompehielos Almirant Maximiano (H-41) i Ary Rongel (H-44).[1]
Objectius del Programa Antàrtic
[editar | editar còdic]Els objectius científics del Programa Antàrtic Brasiler inclouen el desenroll d'investigacions en el continent antàrtic per a ampliar el coneiximent dels fenomens naturals que allí ocorren i la seua repercussió sobre el territori brasiler. El Consell Nacional de Desenvolvimiento Científic i Tecnològic és l'entitat responsable de l'investigació científica brasilera en l'Antàrtida i el desenroll de proyectes per a estudiar els canvis ambientals globals, identificar els recursos econòmics vius i no vius de la regió i formes del seu aprofitament, i l'alçament de les condicions fisiográficas i ambientals del continent antàrtic.
L'objectiu polític del PROANTAR va ser preservar el dret de Brasil a participar de les reunions consultives periòdiques sobre el continent antàrtic previstes en l'artícul IX del Tractat Antàrtic, que exigix un manifest interés per l'Antàrtida, per mig de la promoció de substancials activitats d'investigació científica, tals com l'establiment d'estacions científiques o l'enviament d'expedicions científiques.
Història
[editar | editar còdic]El programa va ser creat oficialment en giner de 1982, quan la Marina de Brasil va adquirir el rompehielos danés MV Thala Donen, que va ser renomenat Barão de Teffé. Eixe mateix any Brasil va enviar la seua primera expedició (Operação Antàrtica I) al continent antàrtic i el Barão de Teffé (H-42) va realisar una missió de reconeiximent hidrogràfic, oceanogràfic i meteorològic del sector nort-occidental de l'Antàrtida en la finalitat de seleccionar l'ubicació a on es construiria la futura base brasilera. L'èxit d'eixa expedició va resultar en el reconeiximent internacional de la presència brasilera en l'Antàrtida, lo que va permetre l'acceptació del país com a part consultiva del Tractat Antàrtic el 12 de setembre de 1983. Es va realisar una segona expedició (Operação Antàrtica II) en l'estiu de 1983 a 1984 en els barcos Barão de Tefé i Prof. Wladimir Besnard, que varen salpar de Riu Gran el 26 de decembre de 1982 en la principal tasca de transportar i construir l'estació brasilera. L'Estació Antàrtica Comandant Ferraz, que consta de 8 mòduls, es va terminar el 6 de febrer de 1984. L'estació es va ampliar a 33 mòduls en l'any següent. A partir de 1986 l'estació va ser ocupada de forma permanent durant els 365 dies de l'any.[1]
El 23 d'agost de 1983 un avió C-130 Hercules de la Força Aérea Brasilera va aterrisar en l'Aeròdrom Tinent Marsh Martin que Chile posseïx en l'illa Rei Jorge, inaugurant els vols de respal brasilers en l'Antàrtida.
En febrer de 1991 el president Fernando Collor de Mello va reafirmar l'interés de Brasil en la regió visitant la base antàrtica, en a on va permanéixer tres dies. Ell va ser el primer president brasiler que va posar peu en l'Antàrtida.[2] En giner de 2008 13 membres del Congrés Nacional del Brasil pertanyents al Comité Parlamentari Antàrtic Brasiler varen visitar la base.[3] Una atra visita de parlamentaris va tindre lloc en giner de 2009.[4]
En 1994 la Marina de Brasil va adquirir el barco polar noruec Polar Queen, que va anar renomenat Navio d'Apoio Oceanogràfic NApOc Ary Rongel (H-44) per a substituir a el navío Barão de Teffé a partir de la Operação Antàrtica XIII.
_(49431456242).jpg)
El 16 de febrer de 2008 el president Luiz Inácio Lula da Silva i una delegació de 23 persones, incloent a la primera dama Marisa Letícia, varen visitar la base. El Govern de Brasil va definir el viage presidencial com un gest polític en soport del treball desplegat pels científics brasilers i el personal militar.[5][6]
En 2009 la Marina de Brasil va incorporar el rompehielos Almirant Maximiano (ex-Ocean Empress) a la seua flota. El Almirant Maximiano opera en helicòpters UH-12/13 i IH-6B en un hangar per a dos. La Marina de Brasil va instalar cinc moderns laboratoris per al desenvolvimiento de les investigacions científiques en el mig antàrtic. El barco pot acomodar a 106 passagers, en un terç d'ells científics i investigadors.[1]
En 2009 Brasil va fer la seua primera expedició científica nacional a la calota de l'Antàrtida.[7][8] L'expedició va integrar estudis atmosfèrics, glaciològics, geològics i geofísicos en l'àrea de Patriot Hills i també en l'àrea del subglacial llac Ellsworth.[7] El 12 de giner de 2012 el PROANTAR va inaugurar el mòdul Criósfera 1, localisat en la replanell Antàrtic, a </noinclude>. Està localisat a 670 km del Pol Sur geogràfic i a 2500 km al sur de la Base Comandant Ferraz.
El 25 de febrer de 2012 una explosió en el quarto de màquines dels generadors en la Base Ferraz va causar l'incendie de la mateixa, que d'acort a la Marina de Brasil va destruir aproximadament el 70% dels edificis.[9] Dos soldats, originalment reportats com desapareguts, varen ser trobats morts després de que el fòc fora extinguit, mentres que un atre va resultar ferit.[10]
Transports
[editar | editar còdic]La Marina de Brasil i la Força Aérea Brasilera són responsables per la llogística del PROANTAR, incloent el transport de personal militar i civil, equips, i suministraments a l'Antàrtida. Els principals mijos usats per a eixe propòsit són o han segut:[1]
Barcos
[editar | editar còdic].jpg)
- Almirant Maximiano (H-41) - rompehielos i buc oceanogràfic.
- Ary Rongel (H-44) - rompehielos i buc oceanogràfic.
- Cruzeiro do Sul (H-38) - buc oceanogràfic.
- Barão de Teffé (H-42) - buc oceanogràfic (fòra de servici).
- Almirant Câmara (H-41) - buc oceanogràfic (fòra de servici).
- Almirant Álvaro Alberto (H-43) - buc oceanogràfic (fòra de servici).
- Professor Besnard - buc oceanogràfic de l'Universitat de São Paulo.
Avions i helicòpters
[editar | editar còdic]- Bell JetRanger (IH-6B) - Helicòpters que operen en el Almirant Maximiano.
- HB350 Esquilo (UH-12/13) - Helicòpters que operen en el Ary Rongel.
- C-130 Hercules - Avió de transport de la Força Aérea Brasilera.
ESANTAR
[editar | editar còdic]La Estação d'Apoio Antàrtic (ESANTAR) es localisa en Riu Gran i és utilisada per a activitats de soport.[11] Va ser establida en la Fundação Universidade Federal do Rio Gran per a donar respal llogístic a les operacions de Brasil en l'Antàrtida. Pràcticament tots els equips i demés instruments passen per la ESANTAR per a l'abastiment i manutenció de la Base Comandant Ferraz.
Organisacions
[editar | editar còdic]El PROANTAR és gerenciado per la Comissão Interministerial per a vos Recursos do Mar, organisme creat en 2001 i que és coordinat pel comandant de la Marina de Brasil, que ho maneja en associació en vàries organisacions governamentals.[1] També vàries universitats federals i instituts d'investigació prenen part del programa.
- Ministeri de Defensa, maneja i opera el PROANTAR a través de la Marina de Brasil i de la Força Aérea Brasilera;
- Consell Nacional de Desenvolvimiento Científic i Tecnològic (CNPq), finança la coordinació i eixecució de l'investigació;
- Ministeri de Ciència i Tecnologia, establix la política d'investigació científica;
- Ministeris d'Ambient, assegura el compliment de les normes internacionals per a reduir al mínim l'impacte de la presència humana en l'Antàrtida;
- Ministeri de Relacions Exteriors, responsable de la política nacional d'assunts antàrtics;
- Ministeri de Mines i Energia (a través de Petrobras), suministra el combustible especial anticongelant per a les instalacions i els vehículs que operen en l'Antàrtida.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Programa Antartico Brasileiro ("Brazilian Antarctic Program) Brazilian Navy. Retrieved on 2012-02-27. Plantilla:Pt icon.
- ↑ Brazil Warms to Job of Exploring the Frozen Continent Antarctica: President Collor pays a visit, pointing up the country's interest in the bottom of the world els Angeles Claves. Retrieved on 2009-07-15.
- ↑ Parlamentares que visitaram a Antàrtida já estão no Brasil. Chamber of Deputies of Brazil. Retrieved on 2009-07-15. Plantilla:Pt icon
- ↑ Deputados visitam Antàrtida per a conhecer perquisicions na região Chamber of Deputies of Brazil. Retrieved on 2009-07-15. Plantilla:Pt icon
- ↑ President Lula da Silva visits Brazilian base in Antarctica MercoPress. Retrieved on 2009-07-15.
- ↑ Lula Visits a Piece of Brazil in Antarctica and Gets Emotional Brazzil Magazine. Retrieved on 2009-07-15.
- ↑ 7,0 7,1 Brazil: 2009/2010 Annual Information (Brazilian National Multidisciplinary Expedition to the Antarctic Isse Sheet: investigating the cryospheric response to global changes) [1] archivat en Wayback Machine. Antarctic Treaty System. Retrieved on 2010-10-23.
- ↑ Brasil instalarà lloc alvançat en interior de l'Antàrtida Fundació El nostre Mar. Retrieved on 2010-10-23. .
- ↑ Two die in fire at Brazil's Antarctic research station BBC. Retrieved 26 February 2012.
- ↑ Esantar
- Este artícul conté una traducció derivada de «Programa Antártico Brasileño» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.