Profunditat de foc (tectónica)
 |
S'ha sugerit que est artícul o secció siga fusionat en [[::Hipocentro|Hipocentro]] . (Discussió). Una volta hages realisat la fusió d'artículs, demana la fusió d'historials en WP:TAB/F. |
En sismologia, la profunditat de foc, profunditat focal o profunditat del hipocentro es referix a la profunditat a la que ocorre un terremot. Els terremots que ocorren a una profunditat de menys de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. es classifiquen com a terremots de foc superficial, mentres que aquells en una profunditat focal entre Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. i Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. es denominen comunament terremots de foc mig o profunditat intermija.[1] En les zones d'subducción, a on la corfa oceànica més antiga i freda descendix baix d'una atra placa tectónica, poden ocórrer terremots de foc profunt a profunditats molt majors en el mant, que van des de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. fins a Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist..[2][3]
La causa dels terremots de foc profunt encara no es comprén per complet, ya que la litosfera subducida a eixe règim de pressió i temperatura no deu exhibir un comportament trencadiç. Un possible mecanisme per a la generació de terremots de foc profunt és la falla causada pel olivino que experimenta una transició de fase en una estructura d'espinela,[4] en la qual es creu que estan associats. Els terremots a esta profunditat de foc generalment ocorren en els llímits convergents oceànic-continentals, a lo llarc de les zones de Wadati-Benioff.[5]
Descobriment
[editar | editar còdic]L'evidència de terremots de foc profunt va ser descoberta en 1922 per H.H. Turner d'Oxford, Anglaterra. Anteriorment, es considerava que tots els terremots tenien profunditats focals poc profundes. L'existència de terremots de foc profunt es va confirmar en 1931 a partir d'estudis dels sismogrames de varis terremots, lo que a la seua volta va conduir a la construcció de curves de temps de viage per a terremots intermijos i profunts.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Spence, William, Stuart A. Sipkin, and George L. Choy (1989). "Measuring the Size of an Earthquake." Earthquake Information Bulletin (USGS). 21 (1), 58–63.
- ↑ «M7.5 Northern Peru Earthquake of 26 September 2005». National Earthquake Information Center. Consultat el 1 d'agost de 2008.
- ↑ USGS. «M7.5 Northern Peru Earthquake of 26 September 2005». Consultat el 1 d'agost de 2008.
- ↑ Nature.341(6244)
- 733–737.doi:10.1038/341733a0.
- ↑ Marius Vassiliou, Bradford Hager, and Arthur Raefsky (1984): "The Distribution of Earthquakes with Depth and Stresses in Subducting Slabs", Journal of Geodynamics 1, 11–28.
- ↑ Spence, William, Stuart A. Sipkin, and George L. Choy (1989). Earthquake Information Bulletin (USGS). 21 (1), 58–63.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Profundidad de foco (tectónica)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.