Terremot de foc profunt
Un terremot de foc profunt en sismologia (també cridat terremot plutónico) és un terremot en una profunditat d'hipocentro superior a 300 km. Ocorren casi exclusivament en llímits convergents en associació en litosfera oceànica subducida. Ocorren a lo llarc d'una zona tabular d'immersió baix de la zona d'subducción coneguda com la zona de Wadati-Benioff.[1]
Descobriment
[editar | editar còdic]L'evidència preliminar de l'existència de terremots de foc profunt va ser presentada per primera volta a la comunitat científica en 1922 per Herbert Hall Turner.[2] En 1928, Kiyoo Wadati va demostrar l'existència de terremots que ocorren molt per baix de la litosfera, eliminant la noció de que els terremots ocorren solament en profunditats focals poc profundes.
Característiques sísmiques
[editar | editar còdic]Els terremots de foc profunt donen lloc a ones superficials mínimes. La seua profunditat focal fa que els terremots siguen menys propensos a produir moviment d'ones sísmiques en energia concentrada en la superfície. El camí de les ones sísmiques de terremot de foc profunt des del foc fins a l'estació de gravació passa pel mant superior heterogéneu i la corfa altament variable solament una volta. Per lo tant, les ones sísmiques sofrixen menys atenuació i reverberació que les dels terremots superficials, lo que resulta en picos d'ones sísmiques agudes.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Terremoto de foco profundo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.