Anar al contingut

Pro Roscio Amerino

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Pro Roscio Amerino

Pro Roscio Amerino és un discurs de defensa pronunciat per Marque Tuli Cicerón en nom de Sext Roscio, un ciutadà romà del municipi de Ameria, actual Amelia (Umbría), acusat d'assessinar al seu pare. Escrit en 80 a. C., va anar el primer gran cas públic de Cicerón. També és el seu segon discurs més antic que es conserva, despuix del Pro Quinctio.

Context

Només coneixem el cas a través del testimoni de Cicerón, qui acusa al lliberte Lucio Cornelio Crisógono de haver fet una falsa acusació de parricidi contra el seu client, Sext Roscio. Val la pena recordar, no obstant, que desconeixem la versió de Roscio, per lo que alguns erudits contemporàneus han qüestionat la veracitat del relat ciceroniano: l'extens discurs de C. [= Cicerón] en defensa del seu client és principalment producte de la seua imaginació, desplegat per a obtindre la màxima ventaja dels escassos materials.[1]

L'assessinat de Sex. Roscio senior

El vell Sext Roscio era un ric terratinent i distinguit ciutadà de Ameria, un municipi en el sur d'Umbría. Tenia conexions influents en Roma, sobretot en els Cecilios Metelos, de la prestigiosa gens Cecilia i, segons Cicerón, havia recolzat la causa de Sila durant les guerres civils dels anys 80.[2]

En el 82 a. C., Sila va conseguir convertir-se en dictador romà i havia iniciat una série d'assessinats sancionats per l'estat, coneguts com les proscripció. Les conseqüències de ser proscrit incloïen la sentència de mort i la subasta pública de tots els bens pertanyents al proscrit.[3] Sila va fixar la data de finalisació de les proscripció com el dia 1 de juny de l'any 81 a. C., despuix de lo que no es varen poder agregar més noms a la llista.[4]

Uns mesos despuix d'1 de juny de 81 a. C., el vell Sext Roscio va ser assessinat prop dels banys de Pallacina, en Roma, quan retornava d'una festa. El seu fill, Sext Roscio el jove, estava en Ameria en eixe moment: no obstant, cert parent de Ameria, Tito Roscio Magne, estava present en Roma. Abans de l'assessinat, Magne i un atre parent, Tito Roscio Capitón, havien estat involucrats en una disputa de propietat en el vell Sext Roscio.[5] Immediatament despuix d'enterar-se de l'assessinat, Magne va enviar al seu lliberte, Malio Glaucia, a Ameria per a informar a Capitón de la notícia.[6] Segons Cicerón, Capitón llavors va enviar un mensage a Lucio Cornelio Crisógono, un poderós lliberte del dictador Sila, que estava en el seu campament sitiant la ciutat rebel de Volaterrae.[7]

Proscripció i venda de bens

Despuix d'enterar-se de l'assessinat, Crisógono va introduir al vell Sext Roscio en la llista de proscrits, a pesar de que havia passat el terme oficial de l'1 de juny. Crisógono llavors va procedir a subastar les tretze propietats de Sext, supostament valorades en al voltant de sis millons de sestercis.[8] Segons Cicerón, ningú es va atrevir a licitar contra el poderós Crisógono i, com a resultat d'això, el propi Crisógono va comprar tota la propietat per a penes dos mil sestercis.[8]

És significativa que Crisógono va nomenar a Magne com el seu agent ("procurator") en la compra, qui es va fer càrrec de dèu de les propietats en nom de Crisógono.[9] Magne va procedir a desestajar a Sext Roscio el jove de la propietat del seu pare. Segons Cicerón, tots estos fets varen tindre lloc en un lapsus de tan sol nou dies despuix de l'assessinat.[10]

Embaixada fallanca davant Sila i denúncia

Indignats pel desestage de Sext Roscio el jove, els decuriones de Ameria varen enviar una embaixada de dèu hòmens prominents (decem primi) al campament de Sila en Volaterrae. No obstant, Capitón va ser inclós entre eixos dèu llegats i, segons Cicerón, va convéncer en secret a Crisógono per a que se li concediren les tres propietats restants de Sext Roscio.[11] A canvi d'açò, Capitón supostament va fer descarrilar l'embaixada, otorgant-los falses garanties de que Crisógono restauraria la propietat de Sext Roscio. Per tant, l'embaixada es va retirar sense tan siquiera haver-se aplegat a reunir en Sila.[12][13]

Temerós de que els 'conspiradores' també ho assessinaren, Sext Roscio el jove va fugir a Roma. Es va refugiar en la casa de Cecilia Metela, l'esposa d'Api Claudio Pulcro.[14] Ademés, Sext va conseguir l'ajuda de varis jóvens nobles, entre ells Marco Valerio Mesala Nigro, Marco Cecilio Metelo i Publio Cornelio Escipión Nasica, el pare de Metelo Escipión.[15]

Va ser en este punt, en el 80 a. C., quan els tres 'conspiradores' varen decidir processar Sext Roscio el jove, acusant-ho d'assessinar al seu pare. Varen contractar a Gayo Erucio, un conegut fiscal professional ("accusator"), i presuntament també varen sobornar a alguns testics per a que declararen contra Sext Roscio el jove. Ademés, Roscio Magne, que ara estava a càrrec de totes les propietats de Sext Roscio en nom de Crisógono, inclosos els seus esclaus, es va negar a permetre que dos esclaus que havien presenciat l'assessinat declararen, baix tortura, com era costum per a que testificaren els esclaus.[16] Sext Roscio va contractar a Cicerón, que solament tenia llavors 26 anys.[17] Encara que Cicerón havia representat a varis clients en casos civils privats, mai abans s'havia compromés en un cas públic, i la seua pròpia explicació va ser que Sext no va poder trobar a ningú més que ho representara, ya que tots estaven aterrorizados per Crisógono i les seues conexions en Sila.[18]

El juí

El càrrec contra Sext Roscio el jove va ser el de parricidi (parricidium), i l'audiència va tindre lloc davant el tribunal recentment establit de Sila per enverinament i assessinat (quaestio de veneficiis et sicariis). L'antic castic per parricidi era infame, puix el "parricida" era despullat, colpejat i coser a un sac de cuiro que supostament contenia un gos, un gall, una mona i una serp; després es tirava el sac al Tíber o al mar.[19][20]

Sembla que l'acusació va basar el seu argument en el principi Cui abonament, és dir, ya que Sext Roscio el jove tenia més que guanyar en assessinar al seu pare, ell era el candidat més provable.

L'argumentació de Cicerón

Despuix de donar la seua pròpia narració (narratio) dels fets (15–29), Cicerón dividix el seu contraargumento en tres seccions principals:[21]

1.) L'acusació de parricidi de Erucio carix de fonament (35–82):

  • Sext Roscio el jove no tenia motius per a matar al seu pare, en qui estava en bons térmens; en particular, el pare mai havia planejat desheredar al seu fill.
  • Sext mai va tindre l'oportunitat d'assessinar-ho, ya que estava en Ameria en eixe moment, i caria de les conexions o els mijos per a contractar a un assessí ("sicarius").
  • Sext és un jove virtuós i distinguit, lo que ho convertix en un assessí inverosímil.
  • El parricidi és una acusació greu, i Erucio no ha proporcionat suficients proves per a respalar-la.

2.) De fet, l'assessinat certament va ser arreglat pels dos Titos Roscios, Magne i Capito (83–121):

  • Els sobrava motivació per a l'assessinat.
  • Varen tindre l'oportunitat d'arreglar-ho, ya que Magne estava en Roma en eixe moment.
  • La seua conducta va ser molt sospitosa despuix de l'assessinat: per eixemple, Magne va enviar a Malio Glaucia directament a Capito en lloc del jove Sext; Capito va sabotejar deliberadament l'embaixada per a impedir que es fera justícia; i Magne es va negar a permetre que dos esclaus testificaren (baix tortura) com a testics.

3.) Crisógono és l'autor intelectual darrere de l'acusació (122–142):

  • Encara que no va participar en l'assessinat, Crisógono ràpidament es va involucrar en la conspiració.
  • Crisógono va proscriure illegalment a Sext Roscio despuix de la data terminal d'1 de juny de 81 a. C., i després va comprar ell mateixa les propietats per una cantitat minúscula.
  • Crisógono va ordenar l'enjuïciament de Sext Roscio el jove, per a eliminar a l'únic competidor potencial de les propietats.
  • Una conducta tan traicionera s'ajusta a la personalitat de Crisógono, ya que du un estil de vida libertino i extravagant.

Tractament de Sila

Al final del discurs (peroratio), Cicerón apela dramàticament al jurat de senadors, demanant-los que facen de Crisógono un eixemple: en rebujar-ho a ell i les seues falses acusacions, poden millorar la causa de la noblea, i ajudar a posar fi a l'anarquia i la corrupció dels temps actuals.[22]

Encara que açò implica una crítica explícita a les proscripció i al règim de Sulla, Cicerón és molt cuidadós en absoldre al propi Sila de qualsevol culpa.[23] Flama a Sila un 'ciutadà molt ilustre i valent' (viro clarissimo et fortissimo),[8] i inclús compara a Sila en el totpoderós pare dels deus, Júpiter[24] – encara que alguns acadèmics han vist este últim passage com a 'irònic', 'poc sincer' o 'de doble tall'.[25]

Resultat i conseqüències

Cicerón va tindre èxit i Sext Roscio va ser absolt. No obstant, ya que Cicerón només estava defenent a Sext Roscio el jove del càrrec específic de parricidi, no se sap si Sext alguna volta va recuperar la terra del seu pare.[26]

Segons el propi Cicerón, la victòria li va dur una gran fama, i va anar instantàneament considerat un dels principals defensors de Roma.[27] No obstant, Cicerón pronte va abandonar la ciutat per a recórrer Grècia i Àsia Menor. Plutarco afirma que este viage va estar motivat per la por a Sila,[28] ya que Cicerón havia desafiat a Crisógono i havia criticat el règim de Sila. No obstant, el propi Cicerón afirma que el viage va ser per a perfeccionar les seues habilitats com a orador i millorar la seua dèbil condició física i, òbviament, no aludix a la por a Sila.[29]

Mirant cap a arrere despuix de casi quaranta anys, Cicerón es va sentir més vesprada avergonyit per l'estil inmaduro i el llenguage florido que havia usat.[30] No obstant, li seguia agradant el discurs i estava particularment orgullós de haver segut l'únic lo suficientment valent com per a desafiar a Crisógono contra L. Sullae dominanteis opes ('front a l'influència de Lucio Sila el déspota').[31]

Referències

  1. ↑ A. Dyck (2010): Cicero: pro Sext Roscio, págs. 4–12, 17– 19
  2. ↑ J. Freese (1930): ' 'Discursos de Cicerón', pág. 113
  3. ↑ Plutarco, Sila 33.2
  4. ↑ Cicerón, pro Roscio Amerino 128
  5. ↑ Cicerón, pro Roscio Amerino 87
  6. ↑ Cicerón, pro Roscio Amerino 19, 96–9
  7. ↑ A. Dyck (2010): Ciceró: Pro Sext Roscio' ', págs. 4–10
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Cicerón, pro Roscio Amerino 6
  9. ↑ Cicerón, pro Roscio Amerino 21, 23
  10. ↑ Cicerón, pro Roscio Amerino 23
  11. ↑ Cicerón, pro Roscio Amerino 17, 21, 108, 115
  12. ↑ Cicero, pro Roscio Amerino 26
  13. ↑ A. Dyck (2010): Cicero: Pro Sext Roscio, p. 9
  14. ↑ A. Dyck (2010): Cicero: Pro Sext Roscio' ', pág. 202
  15. ↑ Cicerón, pro Roscio Amerino 4, 77, 149
  16. ↑ J. Freese (1930): Cicero: the Speeches, pág. 116
  17. ↑ Aulo Gelio, Nits áticas 15.28.3
  18. ↑ Cicerón, pro Roscio Amerino 1–5
  19. ↑ Cicerón, pro Roscio Amerino 71
  20. ↑ J. Freese (1930): ' 'Cicerón: the Speeches, págs. 120–121
  21. ↑ W. B. Sedgwick (1934): Cicero's Conduct of the Case Pro Roscio
  22. ↑ Cicerón, pro Roscio Amerino 136–142
  23. ↑ Cicerón, pro Roscio Amerino 6, 21–22, 131
  24. ↑ Cicerón, pro Roscio Amerino 131
  25. ↑ A. Dyck (2010): Cicero: Pro Sext Roscio, p. 186
  26. ↑ Lintott, Cicero as Evidence, p. 427
  27. ↑ Cicerón, Brut 312
  28. ↑ Plutarco, Vida de Cicerón 3.2–5
  29. ↑ Cicerón, Brutus 313–314
  30. ↑ Cicerón, Orator 107
  31. ↑ Cicerón, de Officiis 2.51

Bibliografia

Berry, D. H., trans. Cicero Defense Speeches. Nova York: Oxford University Press, 2000. Berry, D. H. "The Publication of Cicero's Pro Roscio Amerino." Mnemosyne 57, vol. 1 (2004): 80–87. Donkin, E.H. "Cicero Pro Roscio Amerino," ed. After Karl Hamm. http://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/ptext?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0051/ (Accessed December 2, 2008) Dyck, Andrew R. Cicero: Pro Sext Roscio. Cambridge: Cambridge University Press, 2010. Freese, John. H. Cicero: The Speeches. Londres: Loeb Classical Library, 1930. Harries, Byron. “Acting the part: techniques of the comedic stage in Cicero's early speeches.” En Cicero on the Attack, editat per Joan Booth, 134–136. Swansea: The Classical Press of Wales, 2007.

Imholtz, August A. “Gladiatorial Metaphors in Cicero's Sex. Roscio Ameria.” The Classical World 65, no. 7 (Març de 1972): 228–230. Kinsey, T. E. “A Dilemma in Pro Roscio Ameria.” Mnemosyne 19, fasc. 3 (1966): 270–271. Plutarco, i John Dryden, trans. "Sylla." https://web.archive.org/web/20081205062346/http://classics.mit.edu/plutarch/sylla.html/ (Últim accés: 2 de decembre de 2008). Sedgwick, W. B. “Cicero's Conduct of the Case Pro Roscio.” The Classical Review 48, no.1 (February, 1934): 13.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Pro_Roscio_Amerino&oldid=1443525»