Principat de Paternò

El principat de Paternó és un títul nobiliario sicilià concedit pel rei Felipe II en 1565 a Francisco de Moncada. El seu nom prové del municipi italià de Paternò, en la siciliana província de Catania. Es tracta del títul principal de la casa de Moncada.
El títul va ser ostentat pels seus descendents varons per llínea de primogenitura fins a Fernando d'Aragó i Moncada, VI príncip de Paternó, qui va casar en 1665 en María Teresa Fajardo i Álvarez de Toledo, VII marquesa dels Vélez, que la seua única descendent va ser Catalina Moncada d'Aragó i Fajardo, VIII marquesa dels Vélez. A partir de llavors es va iniciar un pleit i el principat va passar a una branca segundogénita de la família en la persona de Luigi Guglielmo de Moncada, fill de Fernando de Moncada i Gaetano, net d'Ignacio Moncada i bisnieto d'Antonio de Moncada i Aragó, IV príncip de Paternó, en que la seua desdencendia va perdurar fins que el títul va perdre la seua vigència llegal. No obstant la descendència espanyola va seguir utilisant el títul durant generacions.
Príncips de Paternò
- Juan Tomás de Moncada, va casar en Raimundeta de Ventimilla, aplegant a ser Maestre Justicier del regne. Li va comprar al rei Paternó, en torre i principat.
- Antonio de Moncada (m. 1549) , va servir en la conquista de Nàpols a Fernando el Catòlic. El poble, sentint-se traïcionat, va cremar el seu palau de Palermo.
- Francisco de Moncada i Lluna (m. 1566), I príncip de Paternò per concessió de Felipe II el 8 d'abril de 1565, va ser Capità General en Sicília, a on va perseguir als dissidents polítics. Com a premi pel servici se li va reconéixer en Espanya el títul de príncip de Paternó, sense canviar-ho per un marquesado, com era habitual. Va casar en Catalina Pignatelli en 1532.
- César de Moncada i Pignatelli (m. 1571), II príncip de Paternò, capità general i vicari de Sicília, va casar en María de la Cerda, filla dels ducs de Medinaceli, en qui va tindre un fill, Francisco, que seria III príncip. Al enviudar, va contraure matrimoni en Luisa de Lluna, III duquesa de Bivona, qui hi havia estat casada en Antonio d'Aragó i Cardona, III duc de Montalto, i en qui havia tingut una filla, cridada María d'Aragó, qui va succeir al seu pare com V duquesa de Montalto i a la seua mare com IV duquesa de Bivona. César, II príncip de Paternò, va casar en 1560 al seu fill Francisco, futur III príncip, en la seua germana política María d'Aragó, en l'intenció de que varen quedar unida en la seua descendència les cases de Paternò, Montalto i Bivona, com aixina va ser. Ademés César va comprar un nou palau en Palermo, va embellir San Miniano i va fundar en Caltanissetta el colege dels Jesuïtes, el convent de Capuchinos i el Hospital de Sant Joan de Deu.
- Francisco de Moncada i de la Cerda, III príncip de Paternò, en 1560 va casar en María d'Aragó i Lluna, V duquesa de Montalto i IV duquesa de Bivona, unint la casa de Montalto i la de Paternò la seua descendència, com s'ha indicat abans. Les capitulacions matrimonials varen establir que el seu fill primogènit devia titular-se duc de Montalto, en el llinage "d'Aragó", mentres que el seu net devia fer-ho en el títul de príncip de Paternò, en el llinage "de Moncada" i aixina successiva i alternativament de pare a fill.
- Antonio de Moncada i Aragó (m. 1631), cridat de forma domèstica "Antonio d'Aragó i Moncada" en observança de les capitulacions matrimonials dels seus pares, IV príncip de Paternó, va casar en Juana de la Cerda, de la casa de Medinaceli.
- Luis Guillermo de Moncada i de la Cerda, cridat també "Luis Guillermo de Moncada i Aragó" en observança de les capitulacions matrimonials dels seus yayos, V príncip de Paternó, segundogénito el IV príncip, mort el seu germà major abans d'aplegar a la majoria d'edat, va heretar del seu pare els títuls nobiliaris en 1631. Va contraure matrimoni dos voltes: la primera en 1629 en María Enríquez Afany de Ribera (†1638), posteriorment duquesa d'Alcalà, sense descendència i la segona en Catalina de Moncada (m. 1660), filla del marqués de Aytona Francisco de Moncada, en qui va tindre a Fernando, que seria el seu successor en els seus títuls de noblea.
- Fernando de Moncada i Moncada (m. 1713), cridat "Fernando d'Aragó i Moncada" en observança de les capitulacions matrimonials dels seus besyayos, VI príncip de Paternó, en 1644 va casar en María Teresa Fajardo i Álvarez de Toledo, VII marquesa dels Vélez, unint-se virtualment durant el seu matrimoni la casa de Paternò en la casa dels Vélez. La filla del matrimoni, Catalina de Moncada i Fajardo, que a la mort de la seua mare es va convertir en la VIII marquesa dels Vélez i que estava casada en el VIII marqués de Villafranca del Bierzo, va quedar com la seua hereua del principat de Paternò per disposició testamentaria del seu pare. No obstant Luigi Guglielmo de Moncada, I duc de Sant Joan,[1] bisnieto i descendent d'Antonio de Moncada i Aragó, IV príncip de Paternó, per llínea de primogenitura masculina va iniciar un pleit per la successió, alegant fideicomiso agnaticio per via masculina instituït en 1501 per Juan Tomás de Moncada, I príncip de Paternò en Itàlia, per lo que finalment va guanyar Luigi Guglielmo de Moncada, sent reconegut pel rei Carlos III, com a príncip de Paternò i gran d'Espanya.[2] No obstant la descendència de la VIII marquesa dels Vélez, va conservar en Espanya partix del patrimoni de la casa de Paternó, com a tapissos,[3] i part de l'archiu familiar,[4] ademés de conservar llegalment els demés títuls nobiliaris de la casa llevat el principat de Paternò, per mig d'una sentència favorable de 26 de juny de 1797, emesa despuix d'una sentència inicial desfavorable de 1780.[5]
- Luigi Guglielmo de Moncada, VII príncip de Paternó (II duc de Sant Joan, Duca vaig donar Sant Giovanni), bisnieto de el IV príncip de Paternò.
- Francesco Rodrigo de Moncada, VIII príncip de Paternò, (III duc de Sant Joan).
- Pietro de Moncada, IX príncip de Paternò, (IV duc de Sant Joan).
- Pietro de Moncada, X príncip de Paternò, (V duc de Sant Joan).
- Corrado de Moncada, XI príncip de Paternò (VI duc de Sant Joan).
- Pietro de Moncada, XII príncip de Paternò (VII duc de Sant Joan).
- Ugo de Moncada, XIII príncip de Paternò (VIII duc de Sant Joan).
- Pietro de Moncada, XIV príncip de Paternò (IX duc de Sant Joan).
Alguns dels últims príncips de Paternò i ducs de Sant Joan citats en la llista no varen tindre els seus títuls reconeguts llegalment en Espanya, per lo que vàries persones que es varen considerar en dret a ells varen intentar rehabilitar-los llegalment en Espanya, sense èxit per part dels solicitants.[6][7]
Referències
- ↑ Fill de Fernando de Moncada i Gaetano i net d'Ignacio Moncada.
- ↑ Francesco Maria Emanuele i Gaetani (march. vaig donar Villabianca). Della Sicília nobile. 1754
- ↑ Tapís en les armes de la Casa de Paternò, Palau dels ducs de Medina Sidona, Sanlúcar de Barrameda.
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ BONO, Salvatore. Lumi i corsari: Europa i Maghreb nel Settecento. Morlacchi Editore. 2005. Els descendents de la VIII marquesa dels Vélez i de el VIII marqués de Villafranca del Bierzo, en la que a finals del sigle XVIII recauria la casa de Medina Sidonia, varen utilisar en Espanya en el sigle XVIII dits títuls, reconeixent-se en el sigle XIX alguns d'ells com a títuls del regne d'Espanya, com el ducado de Bivona. Soler Salcedo, Juan Miguel. Noblea Espanyola. Grandea Inmemorial 1520. Editorial Visió Llibres. 2008. Pág. 458.
- ↑ Resolució de 2 de juliol de 1984, de la Subsecretaria, per la que es convoca a donya Teresa de la Cierva i Moreno i a don Guillermo Colón de Carvajal en l'expedient de rehabilitació del títul de Príncip de Patern, en denominació de Marqués.
- ↑ Resolució de 23 de giner de 1984, de la Subsecretaria per la que s'anuncia haver segut solicitat per don Alonso de la Cierva i Moreno, la rehabilitació del títul de Duc de Sant Joan. Observe's que el llinage matern del primer titular "de la Cerda" per error apareix com "de la Cierva".
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Principado de Paternò» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.