Principat de Dalmacia

La Croàcia Dálmata (Plantilla:Lang-hr), també Croàcia Llitoral (Primorska Hrvatska), és el nom d'una regió de lo que va anar un principat croata medieval que va ser fundat en l'anterior província romana de Dalmacia. En el temps, el principat va tindre vàries capitals, a saber Klis, Solin, Biograd, Knin, Biaći i Nin. Va comprendre el llitoral, o part costera de la present Croàcia i va incloure una gran part del montanyós interior. El Principat va tindre a la Casa de Trpimirović com a dinastia gobernant, en interrupcions de la Casa de Domagojević (864-878 i 879-892).

Geografia

En la província romana de Dalmacia, a lo llarc de la costa del Adriático, es varen assentar varis grups tribals als que els bizantino varen cridar «esclavenos» (sclaviniae). El més propenc al ducado croata, la terra dels narantinos, que s'estenia des del riu Cetina fins al Neretva, posseïa les illes de Brač, Hvar, Korčula, Mljet, Vis i Lastovo. En la part més meridional de Dalmacia estava Zahumlia, Travunia i Dioclea (en l'actualitat, Montenegro). La part central de l'estat llitoral incloïa parcialment Bòsnia. Al nort de l'estat estava el Principat de Croàcia-Panonia.

Història

En eixe punt, eren independents, i varen demanar ser batejats pel bisbe de Roma, i va ser enviat a ells per a ser batejat en el temps del duc Porga. El seu territori estava dividit en onze županija, que eren: Hlebiana, Tzenzena, Emota, Pleba, Pesenta, Parathalassia, Brebere, Nona, Tnena, Sidraga, Nina, i el seu ban (boanos) té Kribasan, Litzan, Goutzeska

Constantino Porphyrogenitus en D'Administrant Imperi

Principis

Archiu:Delegation of Croats and Serbs to Emperor Basil I, Skylitzes.jpg

Delegació de croates i serbis a Basilio I en el Madrit Skylitzes.

En el IX, Croàcia va emergir com a entitat política en el duc (també knez, traduït com a duc o príncip) com a cap de l'estat, territorialmente en la conca dels rius Cetina, Krka i Zrmanja. Estava administrat en župa (Županije).

El primer príncip registrat, mencionat en la seua obra per l'emperador Constantino Porfirogéneta, va ser Porga, que es creu que va ser invitat a anar a Dalmacia per l'emperador bizantí Heraclio.

Les tribus nobles croates que tenien dret a elegir duc croata eren de Dalmacia: Karinjani i Lapčani, Polečići, Tugomirići, Kukari, Snačići, Gusići, Šubići (de la que despuix es va desenrollar la família noble molt poderosa Zrinski), Mogorovići, Lačničići, Jamometići i Kačići.

Trpimir I

Al duc Mislav li va succeir al voltant de 845 Trpimir I, que va continuar sent vassall del rei franc Lotario (840-855), encara que va conseguir enfortir el seu govern personal en Croàcia. Les campanyes àraps varen debilitar intensament al Imperi bizantí i a Venècia, situació que va aprofitar el príncip croata en 846 i 848 per a estendre els seus dominis. Entre 854 i 860, va defendre el territori de l'invasió dels búlgars, als que va derrotar finalment en l'est de Bòsnia.

En una carta llatina preservada en un reescrit de 1568, que data, segons noves investigacions, de prop de 840, Trpimir es referix a sí mateixa com dux Croatorum iuvatus munere diví (cap dels croates en l'ajuda de Deu); el nom que dona al seu territori, regnum Croatorum, «Regne dels Croates», pot ser interpretat simplement com la terra dels croates, ya que la teoria de que per llavors existira un regne carix d'àmplia acceptació. Esta carta també documenta la seua possessió del castell de Klis, que era la seua capital. Se li recorda principalment com el fundador de la Casa de Trpimirović, que va ser la primera i única dinastia nativa a lo llarc de tota la història dels croates.