Anar al contingut

Presó de Sednaya

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Presó de Sednaya
Est artícul o secció sobre política necessita ser wikificat en un format adequat a les convencions d'estil de L'Enciclopèdia en valencià .
Per favor, edita-lo per a complir en elles. No elimines est avís fins que ho hages fet. ¡Colabora !
Per ara no estem classificant els artículs per a wikificar per política. Per favor, tria una categoria d'artículs per wikificar d'.


La presó de Sednaya (àrap سجن صيدنايا, Sijn Ṣaydnāiā) era una presó militar prop de Damasc en Síria, operada pel règim dictatorial de Bashar al-Ásad. La presó s'ha utilisat per a confinar a mils de presoners, tant civils detinguts com a rebels antigubernamentales.[1][2]

Esta presó, malnomenada com el "Matador Humà" (àrap المسلخ البشري), va cobrar la vida d'unes 13 000 persones entre opositors siris, civils, rebels o yihadistes. Amnistía Internacional va estimar en febrer de 2017 "que entre 5000 i 13 000 persones varen ser eixecutades extrajudicialment en Sednaya entre setembre de 2011 i decembre de 2015".[3] Segons el Departament d'Estat de EE. UU., es va construir un crematori en l'objectiu d'ocultar les proves dels mils d'assessinats en la presó.[4][5]

En general, les organisacions de drets humans han identificat més de 27 presons i centres de detenció administrats pel règim de Assad en tot el país a on els detinguts eren torturats i assessinats de forma rutinària. Un desertor de les fonts de Assad va traure de contrabando decenes de mils de fotografies d'estes presons, mostrant els cossos d'aquells que havien segut assessinats. El desertor va declarar que havia fotografiat personalment als morts i que existien archius de més de mil fotografies d'atres víctimes.[6]

Un ex recluso de la presó detingut per participar en una protesta pacífica no violenta va dir a Amnistía Internacional que en Sednaya els presoners es varen vore obligats a elegir entre morir ells mateixos o matar un dels seus parents o amics. L'ex recluso també va afirmar que en la primera presó en la que estava, els presos també varen ser forçats al canibalisme, pero eixa presó era "celestial" en comparació a la presó de Sednaya. Segons l'antic reclús, l'atra presó (Branca 215) era "per a interrogar" (inclús a través de tortures), pero una volta fet açò, et traslladaven a Sednaya "per a morir".[7]


El secretari d'Estat adjunt interí dels Estats Units per a Orient Mig, Stuart E. Jones, va declarar que fins a 50 presoners per dia estaven sent assessinats en ahorcamientos massius.[8][9] Jones va declarar: "Encara que les moltes atrocitats del règim estan ben documentades, creem que la construcció d'un crematori és un esforç per encobrir l'alcanç dels assessinats en massa que tenen lloc en la presó de Sadnaya".[10][11]

Sobre la presó

Situada a 30 quilómetros (19 milles) al nort de la capital síria, Damasc, la Presó Militar de Sadnaya és coneguda per les seues tortures contra persones sospitoses d'opondre's a la Dictadura de Bashar al-Ásad.[12][3]Hi ha diferents grups socials que estan en risc. Estos poden ser grups de treballadors, empresaris, estudiants, blogueros, professors universitaris, advocats, doctors, activistes que defenen els drets de grups minoritaris, persones que ajuden als seus veïns o periodistes. Els detinguts poden ser hòmens, dònes o inclús chiquets.[3]

La presó consta de dos edificis en un total de 10 000-20 000 detinguts i està baix la jurisdicció del Ministre de Defensa mentres siga operat per la Policia Militar. Per lo general, els detinguts han passat mesos o anys detinguts en un atre lloc abans de ser traslladats a Sednaya. No va ser fins al cap de la crisis de 2011 quan açò va començar a succeir. La forma en que els detinguts estan sent traslladats a este centre ha segut reconeguda i criticada internacionalment, principalment per Amnistía Internacional. Les transferències solen tindre lloc despuix de celebrar juïns injusts en un tribunal militar secret.[3] En entrevistes en Amnistia, els presoners varen descriure els juïns com una farsa per una duració de solament un a tres minuts. Si be a alguns presoners se'ls diria que estaven sent transferits a una presó civil quan en el seu lloc serien eixecutats,[13] atres detinguts ni tan sols poden vore un juge.[3]

Juïns injusts reconeguts

El siri Mus'ab al-Hariri pertanyia a l'organisació prohibida, la Germandat Musulmana, i va viure en l'exili en Aràbia Saudita fins a la seua tornada a Síria en 2002 en la seua mare. Li preocupava que la seua tornada causaria problemes al seu fill per la seua posició política, pero l'Embaixada de Síria en Aràbia Saudita li havia assegurat que açò no succeiria. No obstant, poc despuix de la tornada del-Hariri, va ser condenat per les forces de seguritat síries el 24 de juliol de 2002. En el moment de l'arrest, solament tenia 14 anys. Encara que el Grup de Treball de la ONU sobre Detencions Arbitràries va anunciar que la detenció del-Hariri era arbitrària, les autoritats no varen donar cap pas per a modificar la seua situació. El Grup de Treball de la ONU va basar el seu anunci en la seua evaluació de que no va rebre un juí just. Quatre qüestions principals que es varen plantejar varen ser la seua curta edat quan va ser arrestat, que va estar aïllat durant més de dos anys, segons els informes torturat i condenat per el SSSC (Tribunal Suprem de Seguritat de l'Estat) en juny de 2005 a sis anys de presó. a pesar de no tindre evidència substancial Tot lo que SSSC sabia era que al-Hariri pertanyia a la Germandat Musulmana prohibida.

El Comité de Drets Humans de Síria va informar en 2004 sobre persones arrestades el mateix any per raons polítiques. Oferir als presunts individus defensors dels drets humans i advocats no era evidenente i, com en el cas de Mus'ab al-Hariri, centenars de presoners varen permanéixer detinguts durant molt temps sense juí o seguint sentències impostes despuix de juïns injusts. També es va informar que no es va respectar el mal estat de salut dels presoners i que estos encara es mantenien en condicions rigoroses.

Referències

  1. ↑ «Prisoners riot over claims President Assad is about to start torturing and executing them» (en en). The Independent. Consultat el 2024-12-10.
  2. ↑ «Yo vaig sobreviure a la presó de l'infern de Assad: “Hi ha mills en fosses comunes”» (en és). elconfidencial.com. Consultat el 2024-12-10.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Presó síria de Saydnaya, un 'matador humà'» (en és-es). www.es.amnesty.org. Consultat el 2024-12-10.
  4. ↑ «El règim siri va eixecutar i va torturar "sistemàticament" a 11.000 presos» (en és). elconfidencial.com. Consultat el 2024-12-10.
  5. ↑ «A Report into the credibility of certain evidence with regard to Torture and Execution of Persons Incarcerated by the current Syrian regime».Consultat el 2024-12-10.
  6. ↑ «If the Dead Could Speak».Human Rights Watch.Consultat el 2024-12-10.
  7. ↑ «Former Detainee Descrius Atrocities Inside Syrian Prison» (en en). www.npr.org. Consultat el 2024-12-10.
  8. ↑ Karen DeYoung. «U.S. says Syria built crematorium to handle mass prisoner killings» (en en). The Washington Post.
  9. ↑ «US: Syria is burning bodies to hide proof of mass killings» (en en). AP News. Consultat el 2024-12-10.
  10. ↑ «Syrian Crematory Is Hiding Mass Killings of Prisoners, U.S. Says» (en en). The New York Claves''.
  11. ↑ «Aixina és l'interior de la presó de Saydnaya, el 'matador humà' de Síria». www.europapress.es. Consultat el 2024-12-10.
  12. ↑ «Saydnaya, Inside a Syrian Torture Prison» (en en). saydnaya.amnesty.org. Consultat el 2024-12-10.
  13. ↑ «Syria Killed Thousands In Secret Mass Hangings Inside Prison, Amnesty Reports» (en en). HuffPost. Consultat el 2024-12-10.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Presó_de_Sednaya&oldid=868194»