Pregabalina
Pregabalina és un fàrmac antiepiléptico usat en el dolor neuropático perifèric, i com a teràpia afegida en les crisis parcials convulsivas en o sense generalisació en adults. També és usat per a tractar l'ansietat generalisada (TAG) ya que prevé recaigudes de les crisis de pànic i ansietat.[1] El principi actiu és un anàlec del àcit γ-aminobutírico (GABA) (àcit (S)-3- (aminometil)-5-metilhexanoico). Compartix mecanismes d'acció en fenibut, un atre anàlec de el GABA.
Les seues formes de comercialisació més conegudes són Lyrica®, fabricat per Pfizer,[2] i Lunel Practidosis®, fabricat per Química Montpeller S.A..[3]
Indicacions terapèutiques
- Dolor neuropático: està indicat en el tractament del dolor neuropático perifèric en adults (neuropatía diabètica).
- Epilèpsia: indicat en adults en el tractament combinat de les crisis parcials en o sense generalisació secundària.
- Trastorn d'ansietat generalisada (TAG) en adults. La pregabalina té efectes ansiolíticos similars a les benzodiacepinas en menor risc de dependència.[4][5]
- Fibromialgia: un trastorn caracterisat per dolor músculoesquelético.[6]
- Síndrome de les cames inquietes.[7]
Reaccions adverses
El programa clínic de pregabalina va incloure a més de 9000 pacients que varen ser exposts a pregabalina, dels que més de 5000 varen participar en un ensaig doble cego controlat en placebo. Les reaccions adverses comunicades en més freqüència varen ser mareigs i somnolència. També pot donar-se en varons una falta d'eyaculació en relacions sexuals cap a fòra, que esta reflectit en el propi prospecte.cita requerida
Generalment, les reaccions adverses varen ser d'intensitat de lleu a moderada. En tots els estudis controlats, la taxa d'abandó a causa de reaccions adverses va ser del 13% per a pacients que estaven rebent pregabalina i del 7% per a pacients que varen rebre placebo. Les reaccions adverses que en més freqüència varen donar lloc a una interrupció del tractament en els grups tractats en pregabalina varen ser marejos i somnolència.cita requerida
Vore també
Referències
- ↑ Benkert, Otto; Hippius, Hanns (2006). Kompendium Der Psychiatrischen Pharmakotherapie, 6th edició (en alemà), Springer. ISBN 978-3-540-34401-8.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des de l'original, el 22 de juliol de 2020. Consultat el 22 de juliol de 2020.
- ↑ https://www.montpellier.com.ar/productos.aspx?pa=91
- ↑ Owen, Richard T.(setembre de 2007).«Pregabalin: its efficacy, safety and tolerability profile in generalized anxiety».Drugs of Today.43(9): 601–10.doi:10.1358/dot.2007.43.9.1133188.Consultat el 22 de giner de 2012.
- ↑ Bandelow B, Sher L, Bunevicius R, et al.(juny de 2012).«Guidelines for the pharmacological treatment of anxiety disorders, obsessive-compulsive disorder and posttraumatic stress disorder in primary care».Int J Psychiatry Clin Pract.16(2): 77–84.doi:10.3109/13651501.2012.667114.
- ↑ per MedlinePlus (març de 2009). «Pregabalina» (en espanyol). Enciclopèdia mèdica en espanyol: Medicines i suplements. Consultat el 8 de juliol de 2009.
- ↑ Liaison., National Institute of Neurological Disorders and Stroke (U.S.). Office of Communications and Public. Síndrome de les cames inquietes. OCLC 1306348048. Consultat el 2022-06-22.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pregabalina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.