Pragmàtica de 22 de novembre de 1559
La Pragmàtica de 22 de novembre de 1559, datada en Aranjuez i recollida més vesprada en la Novísima Recopilació (VIII, 4, 1),[1] va ser una Pragmàtica de Felipe II d'Espanya, promulgada en la seua condició de rei de la Corona de Castella. Prohibia als seus súbdits estudiar en les universitatés estrangeres, exceptuant les de la Corona d'Aragó, la portuguesa de Coímbra i un curt número d'universitats italianes: la de Bolonya, la de Roma (Estats Pontificis), la de Catania i la de Nàpols (estes dos últimes pertanyents a regnes de la Corona d'Aragó).
La repetida referència a l'extracció de diners coincidix en una de les qüestions identificativas del mercantilisme o arbitrisme (la teoria econòmica de l'época, molt desenrollada en Espanya, en que s'estaven escomençant a notar les conseqüències de la revolució dels preus). Sobre l'expressió es distrauen i divertixen, no cal entendre-l'en el sentit que en l'actualitat es dona habitualment a eixos térmens, sino que significa "s'aparten del recte camí", en una referència clara a l'ortodòxia religiosa del catolicisme amenaçada per la difusió de la Reforma protestant.[2]
Esta pragmàtica és molt a sovint considerada com el punt final del humanisme espanyol.[3]
Inicialment no era d'aplicació en atres regnes de la Monarquia Hispànica, pero es va estendre en 1568 a la Corona d'Aragó.[4] La naturalea d'eixa extensió no està molt clara, i algunes fonts senyalen que la nova llei (de 17 de juliol de 1568) era per a impedir que els naturals de França (immersa en les guerres de religió) pogueren eixercir com a docents en el Principat de Catalunya. També va existir una llegislació, anterior, que impedia als súbdits flamencs estudiar en l'Universitat de París.[5]
La valoració de l'alcanç efectiu de tal normativa (generalment sobrevalorado, pero d'eficàcia discutible, donada la facilitat d'eludir-la que demostra la continuïtat de la presència d'espanyols en atres universitats), aixina com de les seues motivacions (que s'han interpretat com un atac a la Companyia de Jesús i a l'Universitat de Lovaina (part dels Països Baixos Espanyols) més que com un atac al protestantisme o al librepensamiento) és un assunt molt debatut.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Javier Campos Sant Tomás de Villanueva, pg. 232.
- ↑ Victoria López i José Martínez, op. cit.
- ↑ Francisco Tomás i Valent (1999) El pensament jurídic, en Artola Enciclopèdia de Història d'Espanya vol. 3 pg. 355. Luis Gil Autopercepción intelectual, en Anthropos, Revista De Documentacion Cientifica De la Cultura, nº104, pg. 35 i ss.
- ↑ Henry Kamen Política religiosa de Felipe II, pgs. 25–26.
- ↑ Javier Campos, op. cit., pg. 231.
- ↑ Joseph Pérez, Marcel Bataillon Espanya i Amèrica en una perspectiva humanista, Casa de Velázquez, 1998, ISBN 8486839807 pgs. 89-90. Henry Kamen L'imprudència del rei prudent, El País, 27/12/1998.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pragmática de 22 de noviembre de 1559» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.