Prósopon
Plantilla:If:'''Prósopon'''Plantilla:Ifeq:Plantilla:Ifeq: és un terme de la teologia patrística grega traduït comunament com "persona". Junt en el terme hipóstasis, juga un paper fonamental en l'explicació teològica de la Trinitat i la naturalea divina de Jesucristo donada durant els sigles IV i VII d. C.
Etimologia
El terme està compost per les raïl «pros-» que significa «davant de» i «-opos» que significa «faç, cara».[1] En el grec clàssic la paraula designava a les caraces que usaven en el teatre els actors, després, per extensió, va passar a significar a l'actor mateix que la portava i l'apariència física.[2] En llatí va donar orige al terme «personara». Tant en llatí com en grec, el terme va passar a l'àmbit filosòfic per influència de l'estoïcisme i després al llenguage jurídic per a designar en ser humà en oposició a les coses i animals.[3] És l'orige de les paraules «persona» i «personalitat» en espanyol.
En la teologia
El terme prósopon va entrar al lèxic teològic en el marc de les reflexions sobre la naturalea i substància de la Trinitat i de Crist, amprat ya des del III Era considerada com oposta pero complementaria a la ousía (οὐσία, naturalea) en el ser de Deu. En alguns casos se li va assumir com a equivalent al terme hipóstasis i en atres com radicalment diferent, al punt de que tal diferenciació va aplegar a ser considerada una traça d'ortodòxia o heterodoxia, segons fora el cas.
Sant Basilio de Cesarea assumia hypostasis com a equivalent a prósopon pero rebujava l'us d'este últim per estar propenc a l'us del terme prosopa que feyen els herejes sabelianos,[4] en aquell concepte determinava l'existència en una forma particular o la manera de ser de cada una de les persones que conformen la Trinitat, diferent a la seua naturalea o substància (ousía) que tenien en comuna i era única.[5] Basilio també preferia la paraula hypostasis per contindre, ademés, concepcions ontològiques de les que caria prósopon.[6]
El Concili de Constantinopla (381) va acceptar la divinitat del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant sense usar encara el terme "trinitat", ni hypostasis o prósopon per a referir-se individualment a les persones que la conformen. Va ser fins al Concili de Calcedonia de 451 que s'aplicava el terme prosopón per a determinar l'individualitat de Crist aixina com de les restants persones de la trinitat, otorgant-li tant al Fill com al Esperit Sant consubstancialidad al Pare i reconociéndo en Jesús una doble naturalea (physis, ousía) humana i divina.[7]
«S'ha de reconéixer a un solament i el mateix Crist Fill Senyor unigénito en dos naturalea, sense confusió, sense canvi, sense divisió, sense separació, en modo algun borrada la diferència de naturalea per causa de l'unió, sino conservant, més be, cada naturalea la seua propietat i concorrent en una sola persona (prósopon) i en una sola hipóstasis (hypostasis), no partit o dividit en dos persones, sino un solament i el mateix Fill unigénito, Deu Verp Senyor Jesucristo [...].» [8]
Vore també
Referències
- ↑ Etimologies de Chile. «dechile. net/? ma. scara Etimologia de Caraça». Consultat el 9 de març de 2015.
- ↑ Perseus Digital Library. «perseus. tufts. edu/hopper/morph? l=pro%2Fswpon&la=greek#lexicon Greek Word Study Tool. πρόσωπον».
- ↑ Beltrán Ramírez, Francisco. «mercaba. org/FICHAS/arvo. net/persona_01. htm Persona». Mercaba. Biblioteca Catòlica Digital. Consultat el 9 de març de 2015.
- ↑ Ayres, Lewis (2004). «8. Basil of Caesarea and the Development of Pro-Nicene Theology», questia. com/read/110906303/nicaea-and-its-legacy-an-approach-to-fourth-century Nicaea and Its Legacy: An Approach to Fourth-Century Trinitarian Theology (en anglés), Oxford: Oxford University Press. Consultat el 10 de març de 2015.
- ↑ Quasten, Johannes (1962). holytrinitymission. org/books/spanish/patrologia_j_quasten_2. htm Patrología II. L'edat d'or de la lliteratura patrística grega., Biblioteca d'Autors Cristians. Consultat el 10 de març de 2015.
- ↑ Louth, Andrew (2000). «Chapter Twenty-Three: Later Theologians of the Greek East», Philip F. Esler (ed.). questia. com/read/105555482 The Early Christian World, Londres: Routledge, p. 589. Consultat el 10 de març de 2015.
- ↑ Anatolios, Khaled (2011). «12: The Christ of the Creeds.», Delbert Burkett (ed.). questia. com/read/123556869/the-blackwell-companion-to-jesus The Blackwell Companion to Jesus (en anglés), Malden, MA: Wiley-Blackwell, p. 184. Consultat el 10 de març de 2015.
- ↑ Mercaba.. «mercaba. org/CONCILIOS/C_04. htm Magisteri del C. I de Calcedonia». Consultat el 10 de març de 2015.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Prósopon» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.