L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Práxedes Gil-Orozco Bastidas

Práxedes Gil-Orozco Bastidas (n. Requena, província de Valéncia, Espanya, 21 de juliol de 1857 † Requena, 3 de decembre de 1916) va ser un guitarriste, compositor, advocat, periodiste i contable espanyol.

Biografia

Va nàixer en el Barri de la Vila de Requena el dia 21 de juliol de l'any 1857. Ya des de molt jove va començar a sentir una gran passió pel món de la música, ya que es dedicava a escoltar a amagades les classes de guitarra que rebia en casa el seu germà major, Jacinto. Va realisar els seus estudis secundaris en l'Institut Lliure de Segona Ensenyança de la seua població, per a posteriorment en 1874 posar-se a estudiar la carrera de Dret per l'Universitat de Valéncia (UV). Allí va tindre les seues primeres marches en la música despuix de poder rebre classes de guitarra de l'afamado professor Francisco Rocamora. També va tindre l'oportunitat de conéixer als famosos guitarristes, Francisco Tárrega, José Martínez Toboso i Severino García Fortea, en els quals des de llavors ya passaria a mantindre una amistat que li va durar de per vida. Durant varis anys va decidir viure en la ciutat de Valéncia per a seguir ampliant els seus coneiximents musicals, mentres que per a anar guanyant-se la vida va tindre que compaginar els seus estudis en un treball com a oficial de contabilitat en la gerència d'una companyia de ferrocarrils. En eixa época va poder adquirir una guitarra alta d'onze cordes construïda pel conegut "Pare de la guitarra" Antonio de Torres, la qual va aplegar a estudiar en profunditat. Finalment a principi de 1888, va decidir dimitir del seu treball com a oficial de contabilitat en la companyia de ferrocarrils i va passar a formar un duo artístic en el seu amic José Martínez Toboso. Abdós varen fer el seu primer concert junts en un saló valencià a finals de giner d'eixe mateix any i eixe temps Práxedes Gil-Orozco va escomençar a rebre més classes, pero esta volta a mans de la seua també amic Francisco Tárrega, qui es va mudar a Valéncia. A principis de 1889, junt a José Martínez Toboso va decidir embarcar feya Amèrica Llatina en busca de la fama. Una volta allí ya varen començar donant una série de concerts, els quals molts d'ells varen ser molt ben documentats i acollits per la prensa de països com Veneçuela, Barbados, Trinitat i Tobago i en especial Brasil, a on en molts dels seus estats varen collir un grandíssim èxit. Frut d'eixa triumfal gira varen començar a tindre una gran fama de nivell internacional. Despuix de fer-se coneguts ya varen decidir continuar continuar en les seues carreres musicals pero en solitari, per tant Práxedes Gil-Orozco va decidir establir-se en la ciutat brasilera de São Paulo i el seu companyer en Argentina. Allí en Brasil, ademés el seu treball com a músic, va decidir mamprendre al mateix temps alguns negocis que li varen fer guanyar certa fortuna. També a partir de 1894 va començar a colaborar en la fundació del diari pauliste “L'Iberia”, que era un periòdic semanal escrit en idioma castellà per a la colónia espanyola en São Paulo. Dins d'este periòdic va estar eixercint com redactor fins a 1902, a on va colaborar en una série d'artículs de fort contingut patriòtic, aixina com en colectes per al voluntariat de la guerra de Cuba o en la creació de la Societat Espanyola de Beneficencia de São Paulo. Al mateix temps, es va fer soci fundador del “Orfeó Espanyol” en la ciutat. En l'any 1899 a causa del decés de la seua germana Concepció, va retornar a la seua terra natal. Allí en Requena es va quedar fins a mediats de 1901 i durant eixos casi dos anys va publicar algunes colaboracions en periòdics locals, va celebrar dos memorables concerts junt als seus companyers Francisco Tárrega i José Martínez Toboso, i va contraure matrimoni en María García Carcassona, que orfe acolliment en casa dels seus pares des de l'infància. En retornar a Brasil, ya en la seua esposa, va recomençar la seua activitat empresarial i en el periòdic “L'Iberia”. En 1902 va sofrir un accident gravíssim despuix de caure-li un cable de tramvia en el cap, per lo que va tindre que abandonar la seua activitat. Un any més vesprada naix en São Paulo el seu únic fill, Práxedes. A pesar del seu greu accident, en 1904 encara va oferir un concert, pero en 1907 potser perque la seua salut estava cada volta més deteriorada, junt a la seua dòna i fill va decidir retornar a Espanya, fixant la seua residència en el seu natal Barri de la Vila de Requena. Encara que la seua salut cada volta s'anava resentint més, ell guiat de la seua gran passió per la guitarra va seguir donant alguns concerts ocasionals per als seus paisans, inclús mija per a que apleguen a la població alguns dels més afamados músics del moment, escrivia artículs apassionats sobre estes actuacions en la prensa local com a provincial i va treballar durant un breu periodo com a oficial de secretaria en l'ajuntament. Finalment, Práxedes Gil-Orozco va fallir el dia 3 de decembre de l'any 1916 en Requena. Va ser despedit en duel multitudinari pels seus paisans i enterrat en el cementeri de la localitat.

Reconeiximents

  • Compositor ocasional, el seu amic Daniel Fortea, en la seua famosa biblioteca, va editar tres obres per a guitarra que seguixen estant a la venda en el seu catàlec: el vals “Recort de Pernambuco”, una masurca titulada “María” i una “Gavota”.
  • La seua guitarra d'onze cordes no s'ha conservat, pero entre els recorts que guarden els seus nets es troba una guitarra de sis cordes, que ell cridava “la de concert”, construïda per Vicente Arias Castellanos en 1895.
  • L'Ajuntament requenense li va dedicar una cèntrica via de la ciutat, perpendicular a l'Avinguda d'Arraval, en el nom de “Carrer del Concertiste Gil-Orozco”.

Bibliografia

  • GIL-OROZCO RODA, Luis, El Guitarriste Gil-Orozco, l'artiste, l'home i el seu temps, Requena, edició de l'autor, 2011 (en la colaboració de Marcial García Ballesteros).
  • HERRERA, Francisco, Enciclopèdia de la Guitarra, segona edició corregida i aumentada, Valéncia, Editorial Piles, 2011 (existix edició en CD-Rom) (l'entrada corresponent a Práxedes Gil-Orozco està remesa per Marcial García Ballesteros).
  • Obres Musicals de Práxedes Gil-Orozco, en Biblioteca Fortea, editorial de música per a guitarra, Madrit.

Enllaços externs

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Práxedes_Gil-Orozco_Bastidas&oldid=1549220»