Barri de la Vila de Requena

Erro al crear miniatura:

Barri de la Vila de Requena

El barri de la Vila, també cridat recint medieval de Requena, és un Be d'interés cultural sense número d'anotació ministerial, pero en còdic 46.17.213-006. Es troba en la mentada localitat de Requena, en la comarca de la Plana d'Utiel-Requena, en la província de Valéncia.

Descripció històric-artística

El Barri de la Vila, és el més antic de Requena, i en ell poden trobar-se els primers indicis de població. Ya en época almohade, la Vila té una estructura urbana típica de les ciutats hispà-musulmanes; la seua base es troba sobre un promontori calizo, la qual cosa proporcionava una defensa natural, ademés, contava en una muralla i en les seues corresponents torres defensives, aixina com les diferents portes d'accés a la ciutat. El Barri de la Vila va ser declarat en 1966 conjunt històric-artístic de caràcter nacional.

Dins del recint de la Vila podem remarcar, per la seua importància històric-artística els següents edificis, monuments o llocs característics: carrer de Santa María, carreró de Paniagua, Casa dels Pedrón, Casa de Santa Teresa, Casa de l'Art Major de la Seda, costera de les Carniceries o de Sant Julián, costera del Castell, costera del Crist, costera i Porta de l'Ángel, Cuevas de la Vila, iglésia de Sant Nicolás de Bari, iglésia de Santa María, iglésia parroquial del Salvador, La Alcazaba, La Fortalea, La Judería, la Medina (núcleu urbà de la Vila), el Palau del Cid, plaça de la Vila, plaça del Castell i la Torre de l'Homenage.

El seu traçat és irregular, situant-se en la zona més al nort i més elevada l'alcazaba; pese a que despuix de la conquista cristiana es va portar a terme una remodelació en un traçat més regular. No se sap en exactitut el lloc a on s'ubicava la mesquita, encara que es creu que estava en el lloc que ocupa actualment l'iglésia de Santa María. Una peculiaritat del subsol del barri de la Vila és la presència en el mateix d'una série de coves que s'utilisaven com a almagasens i siges, per l'importància que tenia el municipi com a Port Sec i Almojarifazgo en ganado, llana i blat.

Erro al crear miniatura:

Torre de l'Homenage

Per a accés a este barri medieval, s'utilisava la cridada costa del Castell, que unia la població en el camí de Castella, i que constituïa l'accés original al recint de la fortalea. Al marge d'esta entrada, la muralla contava en atres accessos, també dins del barri medieval, com la costera de les Carniceries o de Sant Julián; la costera del Crist; o la costera i Porta de l'Ángel. El centre neuràlgic del barri medieval ho representa la plaça de la Vila, hui cridada plaça del Albornoz, oberta en el XVI i que va funcionar com a plaça Major.

Les tres iglésies que formen part del conjunt històric de la Vila: l'iglésia de Santa María (la més gran), l'iglésia de Sant Nicolás (la més antiga)i l'iglésia del Salvador (la de major ranc eclesiàstic); varen ser reformades en el XVII.

En esta part de la Vila encara existix un Palau del Cid, d'el XV que, es diu, ocupa el solar sobre el que va estar la residència del cavaller castellà. Fòra de les muralles, pero formant part del barri medieval, està el barri de les Penyes, i ubicada entre l'Arraval i el recint medieval es troba la primitiva judería que va anar l'eix comercial que va substituir a la vila per la seua millor accessibilitat, la qual cosa a la seua volta va provocar el creiximent de la població desplaçant a la vila. És possible reconéixer en el nom dels carrers els oficis que allí s'eixercitaven. Els edificis del conjunt no tenen una tipologia unitària, sino que les fàbriques utilisades són mixtes (de mampostería i atobó, escassejant la sillería); els forjats de fusta i les cobertes exteriors de teixixca àrap; normalment tenen dos o tres plantes.