Pous d'Altars
Els pous d'Altars són un conjunt d'estanys situades en l'extrem suroest de Cantàbria, en el municipi de Vega de Liébana. S'ubiquen en un circ glaciar junt a la base de Penya Prieta, prop del pico Tres Províncies i prop del cordal montanyós que establix la divisòria entre Cantàbria i León.[1]
Són vàries els estanys que conformen els pous d'Altars, i la de major tamany (el pou d'Altars per excelència), que medix 100 metros de llarc i 60 d'ample, s'eleva a 2298 m s. n. m.. Açò la convertix en l'estany més elevat de tota la cordillera Cantàbrica.[2]
Glaciarismo
[editar | editar còdic]Esta zona presenta una modelació glaciar eixemplar, en circs, cubetas i morrenas en bon estat de conservació i formes molt fresques, algunes potser relacionades en la Menuda Edat del Gèl. De fet, en esta zona apareix la primera cita sobre el glaciarismo de la cordillera Cantàbrica (De Prat, 1852[3]). En especial, destaquen com uns dels millors eixemples de la Cordillera, els circs dels Altars i Campollo (en més de 500 m de desnivell i més d'1 km d'esgambi), aixina com la morrena central dels ports de Riofrío, de més d'1,5 km de llongitut. Ací, puix, apareix un modelat glaciar de rellevància nacional.[2]
Lloc d'Interés Geològic (LIG)
[editar | editar còdic]L'àrea a on es localisen els Pous d'Altars està catalogada des de 2015 com LIG (Lloc d'Interés Geològic) pel Ministeri de Ciència espanyol. Dit LIG comprén entorn a 750 hectàrees en la capçalera del vall de riu Fret (conca del riu Deva), en l'extrem suroest de la comunitat autònoma de Cantàbria i llimitant en les províncies de León i Palència. Es tracta d'una zona d'alta montanya silícea, a on s'ubica el cim més elevat de la cordillera Cantàbrica fora de Picos d'Europa (Penya Prieta, 2539 m). L'altitut mínima de tota esta zona es troba a 1665 m i la seua altitut mija és de 1980 m s. n. m.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Pous d'Altars en Google Maps». Google Maps. Consultat el 11 de giner de 2022.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Informe ministerial». Ministeri de Ciència i Innovació. Consultat el 11 de giner de 2022.
- ↑ De Prat, Casiano (1852). «9», Notes sur els blocs erratiquesde la chaîne Cantabrique. Bulletin de la Société Géologique de la France (en Francés), p. 171-175.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pozos de Altares» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.