Anar al contingut

Pou d'alquitrà

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Pou d'alquitrà en Terra L'Alquitrà, Trinitat.
Una trampa anticlinal alimenta al pou d'alquitrà en la superfície a través d'una fractura vertical en els estrats (indicada per la flecha roja). Una volta que el cru aplega a la superfície, s'evapora i els hidrocarburs més llaugers es vaporizan, deixant asfalt més dens.

Els pous d'alquitrà,[1] pous d'asfalt o pous de alquitrán són acumulacions superficials d'asfalt d'orige natural. Es formen en presència de petròleu, que es crea quan la matèria orgànica descomposta se somet a pressió baix terra. Si este petròleu cru es filtra cap a dalt a través de fractures, conductes o capes de roques sedimentarias porosas, pot concentrar-se en la superfície.[2] Els components més llaugers del petròleu cru s'evaporen a l'atmòsfera, deixant un asfalt negre i pegajoso conegut com a alquitrà.[2] Alguns pous d'alquitrà s'excaven perque contenen una gran cantitat de fòssils.[2]

Els pous d'alquitrà es formen per damunt de reserves de petròleu, i estos depòsits a sovint es troben en trampes anticlinals. De fet, al voltant del 80 % del petròleu que es troba en la Terra s'ha trobat en trampes anticlinals.[3] Els anticlinalés són plecs en capes estratigráficas en les que cada mitat del plec s'afona alluntant-se de la cresta. Estes estructures generalment es desenrollen sobre falles d'espente o en regions tectónicas a on la terra es dobla i es plega. Si l'estructura sobre el plec cóncau cap a avall (arc) és una roca no porosa o un acuitardo, com l'esquisto, es considera una trampa anticlinal.[3] La figura d'esta secció és un diagrama de secció travessera de dibuixos animats que mostra petròleu atollat en una trampa anticlinal. Si hi ha una falla o fractura en els estrats suprayacentes sobre la reserva de petròleu, el petròleu pot migrar a la superfície. Açò és possible per una franja capilar i perque el petròleu és menys dens que l'aigua.[4]

Química

[editar | editar còdic]

Des del punt de vista químic, els pous d'alquitrà són realment tolls d'asfalt. No obstant, al començ de la seua formació, no sempre eren pegajosos i densos. Les piscines estaven compostes de petròleu cru que es va originar baix de la superfície de la Terra. El petròleu cru és una mescla de composts d'heteroátomos, hidrocarburs, metalés i composts inorgànics.[5] Els composts de heteroátomos són molècules orgàniques que contenen elements que no són carbono ni hidrogen, mentres que els hidrocarburs contenen sol carbono i hidrogen.[5] El petròleu cru és menys viscós que l'asfalt perque conté un major percentage d'hidrocarburs llaugers.[6] Els hidrocarburs llaugers inclouen els següents alcanos: metà, etano, propà i butà.[7] Estes molècules tenen pesos moleculars molt baixos. Els petròleu crus també poden contindre algunes impurees inorgàniques, com CO2, H2 S, N2 i O2.[7] En la superfície, estes molècules llaugeres poden evaporar-se del petròleu cru, deixant arrere les molècules més pesades i pegajosas. L'asfalt (o betum) generalment conté cadenes de molècules d'hidrocarbur en més de 50 àtoms de carbono.[6] Quant més llarga és la cadena d'hidrocarbur, més viscós es torna i aumenta el punt d'ebullició.[6]

L'evaporament és un procés important en la formació dels pous d'alquitrà. Un depòsit de petròleu cru llauger en la superfície de la Terra pot reduir-se fins a en un 75 % del volum inicial despuix d'uns pocs dies, formant asfalt com a producte resultant. Per a crus mijans, el volum pot reduir-se en un 40 %.[8] Els petròleu crus s'evaporaran de manera diferent depenent de la seua composició química.[5] La composició promig d'una mostra de betum en pes és 80,2 % de carbono, 7,5 % d'hidrogen, 7,6 % d'oxigen, 1,7 % de nitrogen i 3,0 % de sofre.[3]

Pous d'alquitrà notables

[editar | editar còdic]

Valle de Sidim

[editar | editar còdic]

En la bíblia, en Génesis 14:10, es menciona la presència de pous d'alquitrà en la vall de Sidim, prop de la mar Morta.[9]

Pous d'alquitrà en el rancho L'Alquitrà

[editar | editar còdic]

Els pous d'alquitrà del rancho de l'Alquitrà es troben en el sur de l'estat de Califòrnia. El petròleu que es veu en la superfície prové del jaciment del camp petrolífer de Salt Lake i de les arenes bituminosas de les formacions Repetto i Pico.[10] Estos depòsits de petròleu es varen formar durant l'época del Mioceno quan els organismes del plàncton marí es varen acumular en una conca oceànica.[11] En el temps, els sediment varen enterrar als organismes entre 300 i 1000 metros baix la superfície de la Terra, sometent-los a altes pressions. Este procés va convertir la matèria orgànica en petròleu. La falla de la 6th Street que travessa el camp petrolífer de Salt Lake és el conducte que alimenta els pous d'alquitrà del rancho de l'Alquitrà.[10] El petròleu migró a la superfície en el temps, atrapant i preservant animals i plantes durant els últims 50.000 anys.[11]

Pous d'alquitrà de Fusteria

[editar | editar còdic]

Els pous d'alquitrà de Fusteria estan ubicats en el parc dels pous d'alquitrà en Fusteria, Califòrnia. Es creu que estos pous d'alquitrà es varen formar durant el Pleistoceno. Durant un proyecte d'excavació, es varen recuperar 25 espècies de plantes junt en 55 espècies d'aus i 26 espècies de mamífers.[12] Manantiales d'alquitrà encara rezuman a la superfície a través de fractures en les capes estratigráficas subjacents d'esquisto marí.[12]

Llac d'asfalt de Binagadi

[editar | editar còdic]

El llac d'asfalt Binagadi es troba en Azerbaiyan, en el Caucas, una regió entre el Mar Negra i el Mar Caspio. Este pou d'alquitrà és conegut per preservar els caps i els cossos de varis lleons de les cavernes, un mamífer que va florir en el Pleistoceno.[13] També es va trobar un cràneu de cavall ben conservat en el llac d'asfalt Binagadi. S'estima que té entre 96 i 120 mil anys. Està en exhibició en el Museu d'Història Natural d'Azerbaiyan en Bakú, Azerbaiyan.[14]

Llac d'Alquitrà o Pitch lake

[editar | editar còdic]

Pitch Lake en Trinitat i Tobago és una gran depressió en forma de bol ompli de betum. El llac té una profunditat màxima de 250 peus en un àrea de 100 acres, lo que ho convertix en el depòsit més gran de betum sòlit en la Terra.[15] El llac és fret i dens prop de les vores, i té una capa superior sobre la que es pot caminar. Baix d'esta pell, l'asfalt s'agita contínuament. El llac es torna gradualment més suau i més calent prop del centre a on el betum comença a burbujear. El gas que es llibera en el mig del llac és en gran partix metà i una gran cantitat de diòxit de carbono.[16]

Pitch Lake es va formar fa mils d'anys en presència d'activitat tectónica. El moviment a lo llarc d'una falla va crear una fractura que va aprofitar un depòsit de petròleu i gas en les profunditats de la corfa. En el temps, el petròleu i el gas es varen filtrar cap a la superfície de la Terra a través de la fractura, creant Pitch Lake. Per esta constant reposició de petròleu i gas, el llac té una llaugera corrent. La corrent pansa desapercebuda en gran mida perque la capa superior del llac Pitch Lake és en la seua majoria sòlida.[15]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «¿Qué són els pous d'alquitrà?» (en és-mx). Revista Seleccions Mèxic. Consultat el 2023-01-08.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «L'Alquitrà Tar Pits». University of Califòrnia Museum of Paleontology. Consultat el 2021-04-26.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Earth's physical resources: Petroleum: View as single page». www.open.edu. Consultat el 2021-04-26.
  4. ↑ Elsevier Geo-Engineering Book Series.2
    573-580.ISSN 1571-9960.doi:10.1016/S1571-9960(04)80101-0.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 «Chemical Constitution of Crude Oil | FSC 432: Petroleum Refining». www.e-education.psu.edu. Consultat el 2021-04-26.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 «Chemicals from Oil | S-cool, the revision website». www.s-cool.co.uk. Consultat el 2021-04-26.
  7. ↑ 7,0 7,1 «2.5: Hydrocarbon Types | PNG 301: Introduction to Petroleum and Natural Gas Engineering». www.e-education.psu.edu. Consultat el 2021-04-26.
  8. ↑ Proceedings of the Eighteenth Arctic Marine Oilspill Program Technical Seminar.
  9. ↑ Vaig vindre, W. E. (1998-02-27). Diccionari expositiu de paraules de l'Antic i Nou Testament exhaustiu de Vaig vindre (en en), Grup Nelson. ISBN 978-1-4185-8320-0.
  10. ↑ 10,0 10,1 Journal of Atmospheric Chemistry.74(3)
    339-356.ISSN 1573-0662.doi:10.1007/s10874-016-9346-4.
  11. ↑ 11,0 11,1 «L'Alquitrà Tar Pits and Hancock Park | L'Alquitrà Tar Pits» (en en). tarpits.org. Consultat el 2021-04-26.
  12. ↑ 12,0 12,1 «[1]», The Grapevine.
  13. ↑ Quaternary International.546
    125-134.ISSN 1040-6182.doi:10.1016/j.quaint.2020.01.014.
  14. ↑ Azerbaijan Association of Medical Historians (Aamh)..
  15. ↑ 15,0 15,1 «Pitch Lake, Trinitat - a geological wonder that is mined for asphalt» (en en). National Museums Liverpool. Consultat el 2021-04-26.
  16. ↑ Centre. «L'Alquitrà Pitch Lake» (en en). UNESCO World Heritage Centre. Consultat el 2021-04-26.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Pou_d%27alquitrà&oldid=754532»