Pou Santa Bàrbara

Pou Santa Bàrbara

El pou Santa Bàrbara és una històrica mina de carbó asturiana ya clausurada situada en la parròquia de Turón, en el concejo de Mieres (Espanya). Va ser declarat Be d'interés cultural el 29 d'octubre de 2009. Actualment funciona com a centre cultural.

Història

Va ser inaugurat 1913 baixe la titularitat de Hulleras del Turón, en una profunditat de 113 metros. Es troba situat en el parage conegut com La Rabaldana, en una franja de terreny plana, estreta i allargada llimitada per la carretera actual, el riu, i la carretera de servici d'Hunosa.

Va ser un important centre de producció, que permetia explotar un jaciment subterràneu baix el nivell de la vall de Turón, que es correspon en les capes inferiors dels grups de montanya Sant Víctor i Sant Pedro. El pou Santa Bàrbara constituïx un conjunt orgànic d'elements arquitectònics i industrials que s'integra en la vall formant un tot d'indubtable homogeneïtat. El fet de presentar eixemples de diferents estructures, elements industrials i inclús d'edificis residencials o de servici; la coherència formal de la major part d'ells, que si be presenten una cronologia inicial a cavall entre la segona i la tercera décades del sigle XX, varen ser transformats o erigits ex novo a un temps a lo llarc dels anys xixanta; aixina com la pròpia evolució diacrònica del conjunt de l'explotació, que es convertix per sí mateixa en un eixemplar tipo, amén de ser un dels primers pous profundisats en Astúries, són arguments que justifiquen l'interés patrimonial del pou.

El clima previ a la Gran Guerra anunciava bones perspectives per al sector miner nacional, d'ahí que en 1913 la Societat Hulleras del Turón es plantejara obtindre un aument de la producció, una reducció del preu de cost i una mecanisació com a alternativa a la dependència de la mà d'obra, tot això a través del que es va cridar «Nou Camp d'Explotació», un pla de treballs que atacaria les capes dels grups Sant Víctor i Sant Pedro, situant-se entre abdós.

En l'història de la companyia el paper eixercitat per este pou és crucial, ya que va ser una peça clau en l'aument de la producció experimentat en els anys 1920, i també un camp privilegiat en l'introducció de maquinària per al laboreo, en la mecanisació (introducció de martells picadores) i millora del transport, que va requerir l'introducció de millores en el restant d'instalacions i que explica que es construïra, en paralel, el nou lavadero de la Cuadriella, inaugurat en 1926. La seua remodelació en les décades centrals del sigle XX també s'explica per la voluntat de progrés de la companyia i el seu interés en les millores tècniques, havent-se convertit en un important pou inclús dins de Hunosa i del seu Grup Turón.

Com el restant de les instalacions de la Societat, el pou Santa Bàrbara va entrar a formar part de l'empresa nacional Hunosa en 1970, quan la crisis del sector ya era insalvable. Pese a trobar-se entre els pous «indultats» d'entre els proposts per al tancament en el Pla de Futur de l'empresa 1991-1993, gràcies a la forta pressió social eixercida, a l'entrada en Hunosa de la companyia Mines de Lieres, en 1992, va accelerar el procés de tancament de l'explotació. Encara que oficialment la clausura del pou es produïx en setembre de 1994, el registre d'activitats dins del mateix conclou el dia 2 de decembre d'eixe any, produint-se el tancament definitiu de les instalacions el 31 de juliol de 1995.

Descripció

Castilletes, embarque exterior i casa de màquina

Pou principal

Pou de secció circular de 5,5 metros de diàmetro i 545 metros de profunditat en onze plantes, en escales en la canya del pou i en reixes de protecció. Sobre el mateix s'alça un castillete de ferro d'uns 30 m d'altura. L'estructura d'este castillete és recta, sense reblones pero soldada, en dos gàbies en servici i atres dos en reserva d'un pis en capacitat per a dos vagons. Té dos tirants que convergixen en altura i donen estabilitat al conjunt.

El pou i l'àrea immediata al mateix es troben coberts per un cobertizo fabricat en ferro de perfils laminados i coberta de cinc, que segons l'informe Galtier es pot datar en 1960. No obstant, en una fotografia que apareix en el Catastre Miner d'Astúries, editat per la Direcció general de Mines en 1944, ya apareix esta coberta al voltant de l'estructura del castillete. El castillete va ser construït en 1962.

Casa de màquines del pou principal

Es tracta d'un edifici d'una sola planta sobre semisótano i sòtol, alçat en sillería, mampostería, formigó armada i rajola. ya que es va construir sobre la vora del riu, en un terreny desnivelado, varen ser necessaris grossos fonaments de formigó, com s'aprecia en la secció. L'edifici va ser construït en 1960. És un immoble exent de planta rectangular i volum paralepipédico.

Estructura de formigó armat. Murs de tancament de rajola. Fusteria metàlica en vans practicables i prefabricar de formigó en el restant. Forjat de llosa de formigó armat. Coberta de llosa de ceràmica armada, fibra de vidre i chapa de betum asfàltica en rasilla catalana. La seua funció era albergar la maquinària que acciona la gàbia del castillete principal.

Pou auxiliar

Situat aigües avall del Turón, el pou auxiliar té 550 m de profunditat repartits en 11 plantes i una secció circular de 4 m de diàmetro. Sobre el mateix s'erigix el segon castillete de la Rabaldana, una estructura d'uns 17 m d'altura que mou dos gàbies d'un pis en capacitat per a un vagó cada una i va ser construït en 1962.

Casa de màquines del pou auxiliar

Edifici de planta rectangular i un sol nivell sobre dos sòtols. Les seues fronteres són completament obertes per grans vans adintelados. L'estructura del mateix és de formigó encofrat de secció rectangular en sòlides fonamentacions escalonades per a salvar el desnivell de la vora del riu. Ademés dels pilars perimetrals, els llindars, zunchos i la llosa de la coberta són aixina mateix de formigó. L'obra mestra s'alça en rajola massiça revocada en morter de ciment.

Edifici construït en 1960. És un immoble exent de planta rectangular i volum paralepipédico. L'estructura és de formigó armat. Murs de rajola pintats. Fusteria metàlica en vans practicables i prefabricar de formigó en el restant. Forjat en llosa de formigó armat i solera de rasilla. Coberta en llosa de ceràmica armada, fibra de vidre chapa de betum asfàltica en rasilla catalana.

Antiga casa de màquines

L'edifici que va albergar l'antiga casa de màquina comuna per a abdós pous d'extracció és un gran edifici rectangular, l'aspecte del qual i funcionalitat actual poc té que vore en l'instalació original de la década de 1920.

En l'actualitat l'allargada nau de l'antiga casa de màquines acull en el seu extrem occidental una subestació transformadora, la part més propenca al pou principal es va dedicar a oficines aixina com a les dependències de la brigada de salvament en el pis primer, i el centre de l'estructura alberga una gran sala de compressors.

L'estructura de l'edifici original estava formada per un cos central d'una sola altura cobert per una teulada a dos aigües de cinc sobre estructura metàlica, que contava en una espècie de sobretejado a modo de lucernario; i sengles cossos en els testero occidental i oriental, alguna cosa més alts que el central (dos altures) i també destacats en planta, en l'arremate superior de les seues fronteres en alguna cosa semblat a un frontón triangular.

Si la frontera original es resolia en vans allargats i coberts d'arcs de mig punt en el primer nivell i en les dos altures dels blocs de l'testero, en una segona altura de buits del cos central s'alineaven menudes finestres d'allumenament en arcs rebaixats. La reforma va transformar aquella disposició tradicional en l'introducció de grans pilars de formigó que creaven davant una pantalla en la que era més fàcil obrir grans finestrals adintelados que recorren en tota la seua altura la frontera i proporcionen major lluminositat a l'interior del taller. La transformació estructural va dur un canvi en els materials tradicionals, ya que de la rajola i el revoque de morter pintat i decorat es passa a un aspecte molt més funcional en el formigó i el metal com a materials fonamentals.

Pou de ventilació

Es tracta d'un menut edifici de 1925 destinat a servir de generador d'aire per a enviar a l'interior de la mina. Les instalacions metàliques captaven l'aire exterior i ho enviaven a l'interior de la galeria, extraent a la seua volta el que hi havia dins. D'esta forma es generava una corrent d'aire que purificava l'ambient.

La seua planta és rectangular i la seua coberta a dos aigües en teixixca plana sobre estructura metàlica. L'obra s'alça en mampostería ordinària, en els emmarques dels cantons, la vora, els vans de mig punt, el hastial i el frontal de rajola vist. Actualment les parts de pedra estan alicatadas en blanc, la qual cosa produïx un fort contrast cromàtic.

Oficines i casa de netea

Edifici de planta rectangular i tres altures, està recorregut per vans allargats i adintelados, lo que contribuïx a realçar el seu aspecte horisontal com un gran paralelepípede tombat. La seua estructura és de formigó i l'obra exterior de les seues fronteres és de rajola vist. Presenta coberta aterrazada.

Abans de l'instalació en este espai del gran edifici d'oficines, es repartien pel lloc diferents cobertizos i construccions dedicades a albergar la lampistería, el botiquín, els almagasens, els vestuaris i netea dels miners, aixina com les pròpies oficines de la Rabaldana. Tot això, que datava dels primers moments d'explotació de la mina (anys 1920) va ser substituït a principis dels anys 60 per l'element descrit, encara que des de 1952 sembla haver proyectes destinats a la seua reforma.

Instalacions de càrrega i gronses

En 1922, dins del programa general d'actuacions preparatòries per a l'explotació del Pou Santa Bàrbara, es varen construir les infraestructures necessàries per a la càrrega del carbó en el ferrocarril miner que recorria la vall. ya que el pou es trobava en la marge septentrional del riu i que l'espai per a instalar la zona de càrrega es va plantejar a l'atre costat, va ser necessària la construcció, en primer lloc, d'un pont que comunicara l'eixida del pou principal en la vora oposta del Turón. Este pont es va fabricar en 1922 i immediatament es va treballar en la preparació dels accessoris i elements per a carrejar i embarcar el mineral en vagons del ferrocarril (basculador, cinta transportadora i gronses). Sobre les gronses concretament, varen ser alçades en estructura metàlica composta per peus drets verticals i jácenas travessers i llongitudinals, arriostradas en la part superior i inferior. També metàlica era l'armadura de la seua coberta a dos aigües en teulada de zinc. De tot això no es conserven restants, llevat l'espai que ocupaven.

Atres elements desparecidos del conjunt del Pou Santa Bàrbara són la vella casa de netea, dels anys 1920 i una série de dependències que s'emplaçaven en l'espai que hui ocupa el bloc de la casa de netea i oficines (cas del botiquín i les velles oficines del pou o de l'almagasén i lampistería).