Anar al contingut

Pou Pumarabule

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El pou Pumarabule és una explotació minera ya clausurada situada en la parròquia asturiana de Carbayín, en el concejo de Siero (Espanya). També va ser conegut com el pou la Mort.

Història

[editar | editar còdic]

La zona a on se situa la mina concitó ya els primers informes de, entre uns atres, Jovellanos en el XVIII. El carbó s'explotava de forma rudimentària a través de chamizos i bocaminas, fins a la professionalisació progressiva en la segona mitat de el XIX. En 1916 l'empresa Fàbrica de Mieres profundisa l'actual pou Pumarabule, en la frontera entre Langreo i Siero. Ho formen en realitat dos pous diferents, sent el primer Marta I, no profundisant Marta II fins als anys 50.[1] En 1925 és venuda a l'empresa Carbons de Langreo i Siero, que conforma tres grups d'explotació: El Viso i Lláscares en Langreo i el mencionat en Siero. Finalment en 1969 és integrat en l'empresa pública Hunosa.[2] Deuria haver segut tancat en 1992 pero va acabar utilisant-se com a pou d'extracció auxiliar per l'incendi del pou Mosquitera, mantenint-se finalment en actiu fins a 2005.

Descripció

[editar | editar còdic]
Menut pou Marta I, part més antiga del conjunt del pou Pumarabule

El fumeral circular de rajola és original de 1917. El restant d'instalacions es corresponen en les successives ampliacions i millores portades a terme en l'entorn del pou. Guarda una semblança estètica molt notable en el pou Lláscares de La Felguera, de la mateixa empresa. El fumeral (oculta per la vegetació) i els castilletes es troben en l'Inventari Cultural del Principat d'Astúries,[3] mentres que la sala de màquines també està inclosa en l'Inventari de Patrimoni industrial del Principat. Es conserven en mal estat restants com a oficines, lampistería, casa de netea, almagasens, etc.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «[1]». Consultat el 20 de juliol de 2020.
  2. «Pou Pumarabule». MIT Blog. Consultat el 20 de juliol de 2020.
  3. «ELEMENTOS INCLUIDOS INDIVIDUALMENTE EN EL INVENTARIO DEL PATRIMONIO CULTURAL DE ASTURIAS MEDIANTE RESOLUCIÓN».IPCA.Consultat el 22 de juliol de 2020.