Pou Barredo

Archiu:Castillete Barredo.jpg

Pou Barredo

El pou Barredo és una mina subterrànea d'hulla situada en Mieres (Astúries), Espanya. Profundisat per l'empresa Fàbrica de Mieres de 1936 a 1941, es va integrar en Hunosa en 1967. En els nadals de 1991, les comissions eixecutives dels sindicats miners asturians es varen tancar en ell, en protesta pel Pla de Reconversió Industrial de l'empresa. Sense activitat extractiva des de 1994, va albergar activitats d'investigació minera fins a 1997 en que va ser inundat. L'aigua de bombeig és utilisat com a font d'energia geotèrmica per a la climatisació de varis edificis del municipi mierense.

Descripció

El pou posseïa 5 plantes, comunicades entre sí per mig d'un pou vertical d'extracció en castillete, accés principal de la mina. Pel pou circulaven 2 gàbies accionadas per una màquina d'extracció de doble tambor desembragable, accionada per un motor elèctric. Cada gàbia tenia capacitat per a quatre vagons, en un únic pis. La profunditat total del pou és de 355 m, estant la 5.ª planta situada a una cota de 135 m per baix del nivell de l'mar.

Història

El pou va ser profundisat per Fàbrica de Mieres per a continuar en profunditat, per baix del fondo de la vall, el laboreo de les capes explotades en les seues mines Mariana i Corujas. El lloc elegit va ser el conegut com «El Barredo» a on la Fàbrica ya disponia de diverses instalacions mineres relacionades en Mariana i Corujas.

Antecedents: mines Mariana i Corujas

Archiu:Plano inclinado mariana.jpg

Pla inclinat de la mina de carbó «Mariana» (XIX).

En 1879 es funda la societat Fàbrica de Mieres i, entre els seus actius, contava en les mines de carbó de Mariana i Corujas, dins de les denominades Carboneras de Mieres. Abdós mines, de montanya, se situaven sobre l'ala oest del massiç coronat pel pico Polio, en la vora dreta del ric Cabal.

La mina Mariana se situava en la vall del riu Va durar, afluent del ric Cabal per la dreta. El seu primer pis se situava a una altitut de 305 m i va aplegar a contar en solsides fins al 17.º pis, a 813 m. El carbó dels diferents pisos era transportat per l'exterior per mig de plans inclinats fins a la plaça del primer a on existia un lavadero. El carbó llavat era baixat novament per un pla inclinat fins a la carretera de Castella i transportat fins a Ablaña, a on estava la fundició, en carros tirats per bous.

La mina Corujas (o Coruxas) estava situada al sur de Mariana, a una altitut superior, en la vall del mateix nom.

En la fundació de Fàbrica de Mieres, Numa Guilhou contracta a Jerónimo Ibrán com a director de la mateixa i est acomet, entre atres obres per a modernisar les explotacions, el transport ferroviari de carbons a la fundició. Per a Mariana, Ibrán dissenya un nou pla inclinat i una llínea ferroviària des del peu del pla en 750 mm d'ample de via.

El pla inclinat tenia 158,30 m de llongitut i 31° 40′ d'inclinament, i discorria per l'ala des del llogaret de la Quinta, cap de pla, per davall la carretera de Castella, fins a la zona coneguda com «el Barredo» o «el Barreo», en el barri de Bazuelo. El cap de pla es conectava en el lavadero (per a la baixada de carbó) i el nivell superior de la plaça del primer (per a pujar fusta), per un tram de via de 400-500 m.

Des del peu de pla, la nova llínea, en una llongitut de casi 4 km, aplegava fins a la fundició, en Ablaña vorejant, llavors, la vila de Mieres i es juntava en El Batán en la procedent de mina Baltasara. Escomençades a construir en 1890, la de Mariana va ser terminada en 1892.

La Primera Guerra Mundial provoca un increment de producció general de les mines de carbó d'Astúries en els anys 1910, per la desaparició de la competència del carbó anglés. En esta conjuntura, l'empresa decidix construir un nou lavadero en el Barredo i substituir el pla inclinat per un pou balança que baixara la producció des del primer pis fins a un nou travesser en eixida a l'exterior en Barredo. conegut com a «solsida Barredo». El pou balança tenia el seu brocal en la plaça del primer pis i es trobava a una distància de 60 m de l'eix del travesser i a 600 m de la bocamina en Barredo. De secció circular, tenia un diàmetro de 4,50 m, estant revestit de formigó. Disponia ademés d'accionament elèctric.

El travesser tenia el seu bocamina en Barredo, 7 m per damunt del nivell de la carretera d'Adanero a Gijón. A l'eixida de la solsida, un pont sobre dita carretera permetia l'accés al nivell superior de la plaça de Barredo i al lavadero, a 60 m de la bocamina. La bocamina de la solsida encara es conserva, en l'inscripció «GRUPO MARIANA - 1920». L'arrastre pel travesser va començar a efectuar-se per mig de locomotores de benzol sent substituït per un cable flotant.

Ademés d'estes obres s'inicien les de construcció d'una central elèctrica en la mateixa zona per a servici de la mina, del lavadero i demés. En 1914, comencen les obres que no terminarien fins a 1920, en les primeres proves en el lavadero. Al començament de l'any següent varen quedar fòra de servici el lavadero del primer pis i el pla inclinat.

El lavadero de Barredo, ademés de tractar la producció de Mariana, va escomençar en 1926 a llavar el carbó de mina Corujas. En 1924 va començar les obres per a unir mina Corujas en el lavadero de Barredo per mig de per mig d'un telefèric miner, tricable, de 1800 m de llongitut i 21 torres de ferro. En la seua inauguració en abril de 1926 va deixar d'utilisar-se el lavadero de Corujas i el tramvia miner que ho conectava en l'estació de Santullano del Nort aixina com el transport per pous establit temporalment.

Aprofundiment del pou

L'obertura de la solsida Barredo va permetre a Fàbrica de Mieres l'explotació dels massiços de carbó per baix dels primers pisos de Mariana i Coruxas, pero marcava el nivell més baix del jaciment accessible per mig de solsides. Per això, en 1930, la societat inclou la aprofundiment de Mariana entre les inversions futures. No obstant, el proyecte es pospon a l'any següent pels mals resultats econòmics de l'eixercici, caracterisat, segons la memòria de l'empresa d'any per una «constant depressió del mercat» i una «contínua pressió de l'element obrer».

En març de 1934, Fàbrica de Mieres entra en administració judicial per l'impagament de les obligacions hipotecàries contretes en 1925. En agost, durant una reunió del sindicat de obligacionistas, al front de l'empresa per l'intervenció judicial, el seu secretari advertix de la necessitat de la perforació del pou per a evitar un futura caiguda de la producció de Mariana i evalua el seu cost en 3 Mpta. En una nova reunió, en setembre de 1935, el president del sindicat de obligacionistas torna a incidir en el problema de l'agotament, «inquietant i de tal urgència […] que […] ya no admet espera»: el grup Mariana-Corujas produïx únicament 194 000 t de les 480 000 que abans produïa Fàbrica de Mieres, quan representava més de la mitat.. El president anuncia, entre unes atres, l'inversió de 3 Mpta en 4 anys per a la aprofundiment del pou Barredo, que ya rep eixe nom.

La aprofundiment no va començar fins a l'any 1937, durant la Guerra Civil. Durant eixe any, solament es varen profundisar 12 m, dels 200 m que va alcançar en 1940. La màquina d'extracció es va adquirir a Siemens, en Alemània, per lo que el seu suministrament es va retardar pel començ de la Segona Guerra Mundial i no va començar a funcionar fins a setembre de 1941.

En 1944, es constituïx l'Estació Central de Salvament miner del Cabal per part d'empreses mineres de Aller, Mieres, Riosa i Lena, inclosa Fàbrica de Mieres. Esta brigada de salvament miner construïx la seua base d'operacions en terrenys de Fàbrica de Mieres en Barredo, junt al pou. L'agrupació es va dissoldre en 1970, passant a integrara junt en la del Nalón en l'Agrupació de Salvament Miner.

HUNOSA

En constituir-se HUNOSA en l'any 1967, el pou es va integrar en la mateixa, com a aportació per part de Fàbrica de Mieres. En 1969, comença l'explotació del massiç comprés entre 3.ª planta (20,7 m s. n. m.) i la 4.ª planta (−50,0 m s. n. m.). La 3.ª planta era la més profunda del pou, per lo que l'accés a 4.ª planta es va realisar per mig d'un pla inclinat, de 283 m de llongitut i pendent del 15 %.

En decembre de 1980, el llavors president de HUNOSA, José Manuel Fernández Felgueroso, va anunciar el tancament del pou en 1981 pel descens de producció (un 30,5 % en 7 anys) i a la possibilitat de que el seu jaciment fora explotat des de Mines de Figaredo. A pesar de l'anunci, en febrer de l'any 1981 va començar la reprofundización del pou, des de 3.ª fins a 5.ª planta, lo que va permetre aumentar les reserves en 4 Mt brutes. A l'inici de les obres de reprofundización, el pou contava en 732 miners que extreen diàriament al voltant de 1000 t brutes.

Tancada del pou Barredo

El pou Barredo va ser escenari d'una tancada protagonisada per les comissions eixecutives del SOMA-UGT i del Sindicat Regional de la Mineria de CC.OO. d'Astúries en les festes nadalenques de 1991.

El 23 de decembre de 1991, 36 sindicalistes, encapçalats per José Ángel Fernández Vila i Antonio González Hevia, es varen tancar en l'interior del pou, en la 4.ª planta, en protesta pel Pla de Reconversió Industrial de HUNOSA. Mentres va durar la tancada en l'exterior del pou, en Mieres, i en Astúries, en general, es varen succeir les movilisacions en contra del pla. Els tancats varen rebre la visita dels secretaris generals de UGT i CC.OO., Nicolás Redó i Antonio Gutiérrez, respectivament, en respal a les seues reivindicacions. La tancada va culminar el dia 3 de giner de 1992, en els tancats aclamats per una multitut que va anar en manifestació a rebre'ls a l'eixida del pou.

La tancada de Barredo és considerat un de les fites del sindicalisme miner asturià, marcant el fi d'una época

Clausura

El pou va ser oficialment tancat per HUNOSA el 31 de setembre de 1993, quan contava en una plantilla de 244 miners, d'interior i d'exterior. A pesar d'això, l'activitat extractiva va continuar en el pou fins al 3 de juny de 1994. A partir d'eixe dia, varen ser traslladats 180 miners d'arrancada a atres pous de la companyia, mentres atres 85 treballadors varen permanéixer recuperant material.

A pesar del tancament, es va continuar en les llabors de manteniment, conservació, desaiguador i ventilació per la seua conexió en Mines de Figaredo, que posteriorment va passar a ser el pou Figaredo de HUNOSA.

En l'any 1995 l'interior del pou, 4.ª i 5.ª plantes, escomença a ser usat per a proyectes d'investigació relacionats en seguritat minera per part del Governe del Principat d'Astúries. Posteriorment l'us s'amplia a instalacions de l'exterior, i també a activitats de formació, capacitació i entrenament. En l'any 2001, es constituïx la Fundació Barredo que assumix estes tasques.

Inundació

En el més de decembre de 2007 es comença en el procés d'inundació del pou despuix del tancament de Figaredo, en el que estava comunicat directament per sengles ORD plantes de Barredo i Sant Inocencio, a banda d'atres conexions per plantes superiors. Despuix de l'omplit de les plantes inferiors en Barredo i Figaredo, en estiu de 2009 es procedix a recomençar el bombeig en alcançar l'aigua el nivell de seguritat, de 150 m s. n. m. (metros sobre el nivell de la mar). Per a realisar este bombeig, es varen instalar bombes sumergibles en la canya del pou.

Geotermia

Archiu:Sistema de bombeo y conducción de agua del pozo Barredo.jpg

Sistema de bombeig i conducció d'aigua del pou Barredo

En 2011, HUNOSA comença a utilisar l'aigua del bombeig del pou com a font d'energia geotèrmica per a la climatisació de dos edificis (Centre d'Investigació i Residència d'Estudiants) del campus de Mieres, en un proyecte pilot en la colaboració del Institut Geològic i Miner d'Espanya i l'Universitat d'Oviedo. A estos edificis es va afegir en 2014 el Hospital Álvarez Buylla, distant 2 km, i en 2016 l'edifici de la Fundació Asturiana de l'Energia, en l'antic edifici de compressors del pou.

Este aprofitament és possible per l'existència d'un «embassament» subterràneu miner la descàrrega del qual a través del bombeig de Barredo manté una temperatura superior a 20 °C. L'embassament està format pels buits miners oberts durant el laboreo dels pous Barredo i Figaredo, principalment. I este embassament és recarregat per l'infiltració de les aigües de pluja i descarregat pel bombeig en Barredo, el brocal del qual es troba a una cota inferior a les dels pous de Figaredo. L'aigua de bombeig, per la seua alta durea, és dut a bescanviadors de calor a on traspassa part de la seua energia a l'aigua del circuit del foc fret de les bombes de calor i posteriorment és abocada a un caixer públic.

El servici es va estendre en una segona fase a 248 vivendes del caixco urbà de la localitat, l'edifici científic-tecnològic de l'universitat, el IES Bernaldo de Quirós alcançant la potència màxima de l'instalació de 4MWh. Una ret per a la que s'han invertit 1,4 millons d'euros, sent part d'eixa cantitat finançada pel Fondo Europeu de Desenroll Regional (Feder).

El proyecte de Grup HUNOSA ha segut elegit per a participar en l'estudi de Tilia GmbH, l'objectiu del qual és comprendre els factors que fan que este tipo d'iniciatives funcionen i, en última instància, explorar si és sostenible. Açò és possible gràcies a la notorietat que otorga la concessió en 2019 del premi otorgat per l'Agència Internacional de l'Energia al Districte de Calefacció (ret de calor) de Pou Barredo (cofinanciar en Fondos Feder), com "un dels sis més proyectes innovadors i eficients en tot lo món" del seu tipo.