Anar al contingut

Potentilla candicans

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


Potentilla candicans és una espècie de planta perenne herbàcea de la família Rosaceae.

Descripció

[editar | editar còdic]

És una planta herbàcea que alcança un tamany de 5 a 30 cm d'altura, en els tallos blancs sedosos. Els fulls ixen en els tallos al ras de la terra, dividides en quatre a sis parells de hojitas lineares. Les flors són grogues i dispostes en grups. Els fruts són secs, semblats a les fraules.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Originària d'Amèrica, es troba en climes càlits, semicálidos, semisecos i templats entre els 1000 i els 3000 m s. n. m., associada a boscs tropicals caducifolios i subcaducifolios, bosc espinós, bosc mesófilo de montanya, boscs d'encino i de pi.

Propietats

[editar | editar còdic]

En el Estat d'Hidalgo i en Tlaxcala, s'usa contra la tós. Ademés, se li utilisa en padecimientos propis de la dòna, com a hemorràgies vaginals, dolor de cintura, en el puerperi, en casos de refredat produït pel part. En este últim, el tractament consistix en aplicar vapors vaginals a partir d'una cocció de la planta completa junt en tlaxcal (Juniperus deppeana), al matí següent es dona de beure un preparat fet en damería, clafoll de encino (Quercus sp.) i clafoll d'anou (Carya illinoensis), endulzado en piloncillo; açò deu fer-se terminada la menstruació, tres dies seguits.

Atres parts de la planta s'ampren per a certs trastorns, per eixemple, la raïl hervir s'usa en forma de tizana en cas de disenteria i úlcera gàstrica.

Història

En el XVI, Martín de la Creu, relata que llava les vies urinàries.

Per a el XX, Maximino Martínez la reporta com antidiarreica. I, la Societat Farmacèutica de Mèxic la senyala com astringente.[1]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Potentilla candicans va ser descrita per Humb. & Bonpl. ex Nestl. i publicat en Monographia de Potentilla 34, t. 3, f. 2, t. 4, f. 2. 1816.[2][3]

Etimologia

Potentilla: nom genèric que es referix a les grans propietats medicinals que se li atribuïxen a esta planta des de l'antiguetat. De fet, el nom genèric (Potentilla) deriva de la paraula llatina potens (= planta menuda en potents propietats curativas) o portentum (= possibilitats prodigioses desnugades per la planta).

candicans: epítet latino que significa "casi blanc".[4]

  • Atlanchana, damería, herba mestra, herba maistra, itamo, ítamo real, manita de lleó, pata de lleó, suelda en suelda.

Referències

[editar | editar còdic]