Portuondo
Llinage noble procedent de Viscaya el significat del qual en Vasc vol dir "junt al port". Va tindre casa solar armera en la anteiglesia de Mundaca, del partit judicial de Guernica. A eixa casa varen pertànyer famosos marins com Rodrigo de Portuondo i Dumenge de Portuondo que tant es varen distinguir combatent als moros.
En Madrit radicava, en els començos del XVII, una família d'este llinage, i a mitan del mateix sigle una de les seues branques va passar a la Gran Antilla, establint-se en Santiago de Cuba. Una de les més antigues referències dels Portuondo en Cuba és sobre el Capità sargent Juan Portuondo i Burgueño al voltant del XVII.[1] En la ciutat de Santiago de Cuba varen ser els Portuondo Alcaldes Majors, Regidors, Síndicos i Aguasils Majors i durant el passat sigle i el present han lluït en les ciències, les armes, les lletres i la política, eixercitant càrrecs preeminents en aquella illa.
Don Bernardo José Portuondo i Bravo i la seua dòna Donya María Gabriela Rulle i Zebedes, en la que va casar el 7 de novembre de 1747, varen fundar l'iglésia de la Santíssima Trinitat, de Santiago de Cuba.
Don José Joaquín Portuondo i Rull, fill dels anteriors i alcalde de dita ciutat, va ostentar el títul de Comte de Santa Ines per Real despaig de 23 de decembre de 1819.[2] I al seu germà, Don Bartolomé Portuondo i Rull, el de Marqués de les Delícies de Tempú, per un atre Real despaig de 9 de març de 1832.[3]
Don Antonio Vinent i Portuondo, fill d'Antonio Luis Vinent i Valent i María Josefa Portuondo Barceló va ostentar el títul de Marqués de Palomares del Duero a partir de 1893 i fins a la seua mort en 1946.[4]
Una senya curiosa és que François Carlo Antommarchi, últim mege que atenguera a Napoleón, va residir en Cuba i ahí va fallir en 1838 víctima de la febra groga. Els seus restants reposen en el osario del panteón de la família Portuondo, a l'entrada del cementeri de Santa Ifigenia. D'ahí que els restants mortals d'Antonmarchí es varen entremesclar en els de la família Portuondo, entre els qui va recaure més vesprada el marquesado de les delícies de Tempú i el Comtat de Santa Inés.
La descendència de les vàries llínees d'esta família Portuondo cubana s'ha establit fins a l'any 2007 en Mèxic, Espanya, Estats Units, Panamà i la mateixa Cuba. En Cuba Arturo José Portuondo Illas, descendent directe de José Joaquín Portuondo i Rull (Comte de Santa Inés) i fill de José Euripe Portuondo i Irene Illas Horruitiner, junt als seus germans José Joaquín i Guillermo, exiliats a EE. UU., va quedar a càrrec del llibre-documente original en manuscrit que registra el otorgamiento d'abdós títuls nobiliarios, en el qual es descriu des del seu orige tota la genealogia familiar d'este llinage fins a eixa data, i a on apareix la firma de puny i lletra del rei Fernando VII, havent decidit entregar-ho al Museu de La Habana en la década de 1970 per temor a la seua deterioració. La referència més exacta de la genealogia familiar es troba en la notable obra del Comte de Sant Joan de Jaruco i de Santa Creu de Mopox, Don Francisco Xavier de Santa Creu i Mallen.
Vore també
- Rodrigo de Portuondo
- Comtat de Santa Inés
- archive. org/web/20160528172319/http://picasaweb. google. com/familia. portuondo/ Fotos de la Família Portuondo
Referències
- ↑ archivesportaleurope. net/ead-display/-/ead/pl/aicode/ES-41091-AGI10/type/fa/id/ES-AGI-41091-UD-1859526/unitid/ES-AGI-41091-UD-1859526+-+ES-AGI-41091-UD-239797/search/0/portuondo
- ↑ bne. es/issue. vm? id=0002244275&page=234&search=portuondo&lang=en Guia de Forasters en Madrit per a l'any 1851
- ↑ bne. es/issue. vm? id=0002268607&page=270&search=portuondo&lang=en Guia de Forasters en Madrit per a l'any 1860
- ↑ archivesportaleurope. net/ead-display/-/ead/pl/aicode/ES-28079-AHN9/type/fa/id/ES-AHN-28079-UD-172301/unitid/ES-AHN-28079-UD-172301+-+ES-AHN-28079-UD-3112663/search/0/portuondo
- Este artícul conté una traducció derivada de «Portuondo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.