Port de Sant Antonio
El port de Sant Antonio és el terminal marítim ubicat en la ciutat del mateix nom en la Regió de Valparaíso, Chile. És el principal port del país, representant en 2019 al voltant del 46% de la transferència de càrrega total a nivell nacional.[1] Durant 2023, Port Sant Antonio va transferir 21.001.161 tonellades de càrrega, en un total d'1.540.538 TEU.[2]
Actualment està involucrat en el conflicte socioambiental per l'evaluació ambiental del proyecte "Port Exterior de Sant Antonio", que té per objectiu la seua ampliació per a la construcció d'un megapuerto, a nom de la Empresa Portuària de Sant Antonio (EPSA).[3]
Història
Orígens
Cap a fins del XVI el mercader espanyol Antonio Núñez de Fonseca, pioner en la construcció de cellers en el port de Valparaíso, decidix instalar el primer celler en estes costes en l'objectiu de guardar productes agrícoles de la regió i la salazón del peix sec que era enviat a Santiago i Valparaíso, un dels aliments més usat pels espanyols en les travessies marítimes.
La construcció del celler i d'alguns barcos per a fer la travessia marítima cap a Valparaíso i Concón varen ser els primers vestigis de l'activitat portuària en una zona que es dedicava netament a la peixca.
El desenroll històric del port té com a antecedent que en 1770 la zona ya era habitada per 26 famílies que en la seua majoria es dedicaven a l'indústria peixquera, ademés de prestar servicis per a la defensa de la costa davant atacs de corsaris i abastir d'aliments a naus que recalaven en la baïa.
Despuix de l'independència de Chile, Sant Antonio seria habilitat com un port menor. El diputat Bernardo José de Bou va ser qui va presentar davant el Congrés un proyecte de llei per a declarar d'utilitat pública els terrenys, fonamentalment per a proporcionar un canal d'exportació a productes agrícoles. Finalment s'oficialisaria en 1844, declarant-se com a port menor a "Sant Antonio dels Cellers".
El 14 de giner de 1850, durant la presidència de Manuel Bulnes, es dictaria l'eixecució de les primeres obres públiques per a habilitar adequadament el port. Es va alçar un pla marcant els accidents geogràfics de la zona, determinant el punt apropiat per a construir un moll. Els terrenys es varen distribuir en llocs, tenint com a objectiu l'edificació de cellers.
L'importància del port es va manifestar clarament despuix del bloqueig, i posterior bombardeig espanyol al port de Valparaíso. Estes circumstàncies varen obligar a habilitar a Sant Antonio com a port major, aplegant a despachar 30 bucs diàriament.
En 1873 un grup d'accionistes, entre els que destaquen Manuel Ballesteros Rius i Melchor Concha i Bou, formen la Societat de Cellers dels Ports de Sant Antonio, en la finalitat de promoure l'establiment i construir nous cellers. Un any més vesprada s'autorisa la construcció d'un moll i se li concedix a la societat una extensió de 800 metros quadrats per a alçar un celler.
Durant el govern de José Manuel Balmaceda es desenrollaria un proyecte fonamental per a Sant Antonio: la construcció d'un ferrocarril que uniria la localitat en la ciutat de Santiago. Les obres es varen desenrollar a pesar de la Revolució de 1891, inclús en major intensitat degut a que es pensava en un possible desembarc de l'esquadra en estes costes i no en Quintero. Despuix de la revolució es vorien paralisats els treballs, deixant el ramal construït solament fins a Melipilla.
En els primers anys del sigle es destaca la necessitat de completar els treballs del ferrocarril, fonamentalment per a facilitar l'exportació de cereals i minerals, ademés de trobar una via més directa per a l'arribada de càrrega des d'Europa.
El 7 de setembre de 1910 va ser promulgada la llei que autorisava contractar les obres de millorament del port, les quals estarien a càrrec de l'empresa francesa Pinguely. Dos anys més vesprada, el 5 de maig de 1912, el president Ramón Fancs Luco colocaria la primera pedra del proyecte a bordo de la Grua 82. Esta grua, fabricada d'acer i que està declarada monument històric nacional, va ser construïda en 1911 i destacava per la capacitat d'alçar fins a 22 tonellades. La mateixa s'utilisaria per a la construcció del molo Panul, una atra obra important del port.[4]
A partir de 1922 es varen eixecutar obres com a nous cellers, servici d'aigüeral, aigua potable i allumenat públic.
En 1924 es va autorisar el comerç a través d'este port en igualtat al de Valparaíso. Entre les companyies més importants que transferien càrrega estaven Braden Copper Company, Ford Motor Company i W. R. Grace and Company.
Anys més vesprada es comunicaria a través del ferrocarril en Talagante. Per a 1940 el port de Sant Antonio va despachar 800 bucs, en un embarque aproximat de 2 millons de tonellades.
En l'actualitat, Sant Antonio es consolida com el principal port de Chile en transferència de càrrega. En 2018 va estar classificat com el dècim port més actiu d'Amèrica Llatina en moviment de contenidors segons senyes estadístiques de la Cepal.[5] En 2019 varen ser transferides més de 22 millons de tonellades, lo que va representar al voltant del 46% del total nacional.
Port de Gran Escala
El Port de Gran Escala (PGE) és un proyecte que contempla la construcció de dos terminals de contenidors en una llínea d'atraque de 1730 metros cada u i una capacitat global de 6 millons de TEU anuals.
Ademés, es deu construir un rompeolas de 3900 metros, obra per a la qual deurà dragarse tota la dàrsena interior i els accessos, lo que supon un volum estimat de 13 millons de metros cúbics. Per a cada una de les terminals es contempla un accés ferroviari i un sistema operatiu que contarà en grues STS, RMG, straddle carriers i tractors de pati.[6]
L'inversió s'estima en 3500 millons de dólars, sent actualment considerat el major proyecte portuari del país. Permetrà atendre a bucs portacontenedores de 400 metros d'eslora, alguna cosa que actualment no es pot realisar en Chile. En 2020 va ser presentat l'estudi d'impacte ambiental del proyecte davant el Sistema d'Evaluació d'Impacte Ambiental.[7] Actualment el proyecte es troba detingut i en replanteig per les més de 3000 observacions ciutadanes efectuades en 2021 en el procés de Participació Ciutadana convocat pel EIA, per els greus impactes soci-ambientals que presenta este proyecte, davant lo que organisacions de la societat civil com l'ONG Ulls de Mar (www. ojosdemar. org) i moltes atres de caràcter local han alçat una defensa i alerta a nivell nacional i internacional pel caràcter de sacrifici territorial en que es troba la comuna de Sant Antonio front al proyecte d'ampliació portuària.
Terminal intermodal Barrancas
- Artícul principal → Terminal intermodal Barrancas.
El Terminal Intermodal Barrancas és un proyecte aprovat en 2023 i que està destinat a potenciar la capacitat llogística del port de Sant Antonio per mig de l'integració del transport ferroviari i marítim. Desenrollat per l'Empresa dels Ferrocarrils de l'Estat en colaboració en l'Empresa Portuària Sant Antonio (EPSA), este terminal busca quintuplicar la capacitat de transferència de càrrega contenedorizada per ferrocarril, passant de 50.000 a 250.000 TEU anuals.[8]
L'infraestructura contempla la construcció de tres vies férrees de 600 metros de llongitut en el recint de l'estació Barrancas, àrees d'almagasenament en capacitat per a 2.208 TEU i un edifici de control. El proyecte, adjudicat a la constructora Icil Icafal per 17 millons de dólars, té un determini d'eixecució de 18 mesos, en inici d'operacions previst per a mediats de 2025.[9] La construcció d'este punt intermodal ferroviari-portuari és part d'una estratègia per a enfortir la ret llogística (transport i comerç) de la macrozona central de Chile.[10]
Infraestructura
El port es troba a l'abric de la punta Panul, protegit per un molo i en un espigón d'atraque en el seu interior, el qual dona orige a les pozas Gran i Chica. En la primera d'elles es troben ubicats els llocs 1, 2 i 3, formant part del Molo Sur. en el fondo de la poza es troba el moll peixquer Sospesa, mentres que a l'orient s'ubiquen els llocs Costanera 1 i Costanera 2, prolongant-se cap al nort en els llocs 4 i 5, formant part de l'espigón. En la poza Chica i pel costat orient de l'espigón s'ubiquen els llocs 6 i 7. Per la seua banda, en la ribera sur de la punta Panul, es troben els llocs 8 i 9.
Els llocs 1, 2 i 3 estan destinats principalment a la transferència de contenidors, càrrega general, graneles sòlits i líquits, ademés de la transferència de químics i productes IMO, comunament àcit sulfúric. El Terminal Peixquer Sospesa consta d'un moll en capacitat per a albergar una embarcació destinada a transferir peixca, comunament sardina i anchoveta. Els fronts d'atraque corresponents als llocs 4, 5, 6, 7 i el moll Costanera estan destinats principalment per a càrrega i descàrrega de contenidors, rodats, càrrega general i graneles sòlits. El front d'atraque 8 està lligat exclusivament a la descàrrega de graneles sòlits, mentres que el lloc 9 a la transferència de graneles líquits.[11]
Atres característiques dels llocs d'amarre es detallen a continuació:
| Amarre | Calat (m) | Eslora (m) | Concessionari |
|---|---|---|---|
| Sitie 1 | 14 | 363 | Sant Antonio Terminal Internacional |
| Sitie 2 | 14,9 | 337 | |
| Lloc 3 | 14,9 | 253 | |
| Lloc 4 | 10,69 | 237 | Port Central |
| Sitie 5 | |||
| Lloc 6 | 6,49 | 321 | |
| Lloc 7 | |||
| Lloc C1 | 14 | 367 | |
| Lloc C2 | 14 | ||
| Lloc 8 | 12,2 | 230 | Port Panul |
| Sitie 9 | 10 | 190 | Empresa Portuària de Sant Antonio |
| Lloc Sospesa | 5,5 | 70 | Terminal Peixquer Sospesa |
Sobre infraestructura per a ajudar a la navegació el port conta en el far Punta Panul, inaugurat en 1924. Ademés del far, es conta en 4 balizas, 4 enfilaciones i 2 boyas.
Referències
- ↑ Món Marítim (17 de febrer de 2020). «Ports de Chile varen transferir més de 48 millons de tonellades en 2019». Consultat el 26 de maig de 2020.
- ↑ «El port en sifres | Port Sant Antonio» (en es-cl). www. puertosanantonio. com. Consultat el 2024-06-27.
- ↑ INDH. «Expansió portuària en Chapull "Ulls de Mar" de Llolleo» (en es). Mapa de conflictes socioambientals en Chile. Consultat el 2025-09-10.
- ↑ Consell de Monuments Nacionals. «Grua 82 del Port de Sant Antonio». Consultat el 26 de maig de 2020.
- ↑ Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina i el Carib (2 d'abril de 2019). «Informe de l'activitat portuària d'Amèrica Llatina i el Carib 2018». Consultat el 26 de maig de 2020.
- ↑ Sener. «Port de Gran Escala (PGE) en el Port de Sant Antonio». Consultat el 26 de maig de 2020.
- ↑ Món Marítim (8 de maig de 2020). «Port Sant Antonio, Chile: Sistema d'Evaluació d'Impacte Ambiental declara admissible EIA del proyecte d'ampliació». Consultat el 26 de maig de 2020.
- ↑ «Terminal Intermodal Barrancas multiplicarà en 5 voltes la capacitat de càrrega del Port de Sant Antonio», Gob. cl, 4 D'AGOST DE 2023. Consultat el 17 de novembre de 2024.
- ↑ Toledo, Juan Antonio. «EFE es va adjudicar la construcció del nou Terminal Intermodal Barrancas en Sant Antonio», SoyChile, 2024-09-22. Consultat el 2024-11-17 (en espanyol).
- ↑ Hidalgo, Carolina. «Conalog ratifica la prioritat del Port Exterior de Sant Antonio com a obra clau en la Macrozona Central», Infraestructura Pública, 2024-10-21. Consultat el 2024-11-17 (en es-cl).
- ↑ Directemar (21 de maig de 2019). «Habilita les instalacions portuàries del Port de Sant Antonio». Consultat el 26 de maig de 2020.
Bibliografia
- Mujica de la Font, Juan (1947). El port de Sant Antonio, Santiago: Imprenta L'Esforç.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Puerto de San Antonio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.