Port Aresta
Port Aresta és una pesquería i lloc turístic ubicat en la costa nort de Chiapas, en el municipi de Tonalá, en el llitoral mexicà corresponent al Golf de Tehuantepec. Junt a Port Chiapas són les dos poblacions en eixe títul en l'estat. Si ben originalment era un port com a tal, la falta d'idoneïtat per als grans bucs de càrrega en algun moment varen orientar l'economia al turisme durant el XX. És un destí popular entre la població chiapaneca, ya que es troba prop de la capital de l'estat Tuxtla Gutiérrez. Port Aresta s'ha mantingut com la plaja més visitada de Chiapas i un dels seus destins turístics més populars, tot açò a pesar de la relativa falta d'infraestructura turística sofisticada. Port Aresta és la llar d'un dels quatre santuaris de tortugues marines de l'estat, dissenyat per a ajudar a protegir a les diverses espècies que vénen a posar els seus ous.
Descripció
[editar | editar còdic]La pesquería de Port Aresta està ubicada en el municipi de Tonalá, a vintidós quilómetros de la capçalera municipal i a setze quilómetros de la Carretera Federal 200, tram Tapanatepec-Talismà, a la que s'accedix pel Ramal a Port Aresta. L'àrea és part de la regió Istme-Costa de l'estat, en sí mateixa part del Istme de Tehuantepec. Esta àrea costera és una franja de terra encaixada entre les montanyes de la Serra Mare de Chiapas i l'Oceà Pacífic. Com tal la regió està principalment ompli de menuts pobles i ranchos en extenses pastures per al ganado, la principal activitat econòmica d'esta regió. Algunes de les comunitats propenques inclouen a Cap de Bou, que s'estén a abdós costats de la carretera que unix Porta Aresta i Boca del Cel, abdós en l'Estany La Joya.
La població de Port Aresta es troba a abdós costats d'un bulevar principal que corre paralel a la plaja. Esta carretera té varis noms, com el Boulevard Zapotal i l'Avinguda Mariano Matamoros, pero li'l coneix comunament com "El Boulevard". La majoria dels edificis a lo llarc d'este bulevar, especialment en el centre de la ciutat, són negocis que atenen als turistes, com a hotels, restaurants i chicotetes tendes. En el centre de la ciutat, es troba el far construït en el XIX.
El transport públic està llimitat als autobusos que van a Tonalá i chicotetes camionetes i taxis colectius a atres llocs.
Història
[editar | editar còdic]Originalment anomenada «La Porta», la seua existència es va registrar per primera volta en 1813, quan les Corts de Càdis varen autorisar al port per a comerciar en Guatemala i atres ports de Nova Espanya i Perú per 10 anys. El 24 d'abril de 1861, el president Benito Juárez ho va declarar un port principal per a la navegació costera i el comerç exterior. El port solia rebre mercaderies des de Tonalá, erigint-se com la plaça comercial més gran de Chiapas, a ell aplegaven mercaderies nacionals des d'Acapulco i importades des d'Alemània, Anglaterra, Nova York, Sant Francisco, Hamburc, Bordeus i Corinto. Els barcos donaven el regrés per Panamà, en a on encara no s'inaugurava el canal, pero sí es transbordaven les mercaderies per terra. Els productes de Chiapas com la llima, peix sec, índigo i fustes tropicals eixien cap als seus destins des de Port Aresta. El 8 d'octubre de 1874 es va posar al servici un andarivel per a facilitar la navegació i comunicació en els vapors que atracaven. Els vapors ancoraven a més de 500 metros de la vora i a una profunditat d'unes 300 braces. La càrrega i la descàrrega s'efectuava en lanchones de 7 i 8 tonellades, servici regenteado principalment per l'empresa Gout.
El 12 de giner de 1892 el governador de l'Estat, Emilio Rabasa li va otorgar el nom de «Aresta», en honor de l'expresident Mariano Aresta. En 1893, el govern federal va construir un far per a advertir als grans transportistes de càrrega de l'àrea, degut a que les seues aigües no es consideraven segures per a grans embarcacions. Anterior a això, el servici s'improvisava per mig de fogatas capcionades en les parts altes. A fins del sigle antepassat tocaven el port en tota regularitat cada més vapors procedents de Panamà, uns en escala en països centroamericanos i uns atres de Sant Francisco que recorria ports nacionals. Quatre llínees de navegació feyen este tràfic i eren: The Pacific Mail (Estats Units); The Pacific Stenamp (Regne Unit); Kosmos Line (Alemània) i la Companyia Naviera del Pacífic, S. A. (Nacional).
En l'any de 1890 es va construir una via ferroviària per part de la companyia anglesa The Mexican Pacific Railroad Llimited, que comunicava a la població en Tonalá. Al poc temps es varen suspendre els treballs per a la creació de la llínea férrea de San Jerónimo a Tapachula, quedant el material abandonat i suspenent-se el servici ferroviari. El 26 de juny de 1890 va recórrer el tram Tonalá - Port Aresta la primera locomotora. En 1902 es varen iniciar els treballs de construcció del Ferrocarril Panamericano aprofitant el material abandonat en l'Aduana de Port Aresta. Per al 15 de setembre de 1902 havien terminat 50 quilómetros des de Port Aresta a l'Estació Aurora (Arriaga). Després es construïxen les vies fins a San Jerónimo, mateixes que es varen concloure en decembre de 1903. L'obertura al públic i tràfic comercial va ser fins a l'1 de novembre de 1904. Abans de l'obertura comercial, es va fer un recorregut especial de Port Aresta a Jalisco, que era un tren de recree i el qual va perdurar fins a la seua cancelació en 1908 per ser incosteable.[1]
En l'inici d'operacions comercials i de transport de personal, el Ferrocarril Panamericano — lloc al servici l'1 de juliol de 1908 des d'Ixtepec fins a Suchiate — va fer que tota l'activitat del port cessara. Des de llavors, la localitat va perdre la seua funció com a port, en sol barcos camaroneros detenint-se prop. L'economia del lloc es va orientar al turisme aprofitant la seua localisació i l'important producció peixquera del municipi. En 1953 sent governador Efraín Aranda Osorio, es va construir la carretera Arriaga - Tonalá - Port Aresta, aprofitant en el tram de Tonalá al port el dret de via existent del tren per a edificar la carretera. El 22 de març del 2009, sent Governador Juan Sabines Guerrero, es reinauguró el Parc «Chiquets Héroes» de la localitat, construint un quiosc i locals comercials. En el 2010, el Ramal Tonalá - Port Aresta és ampliat en un acotamiento de 2 metros a abdós costats. Eixe mateix any, una ona gran va colpejar l'àrea colpejant restaurants junt a la plaja, llevant dotzenes d'establiments i barcos. L'ona també va erosionar més d'un metro d'ample de plaja en àrees. En l'estiu i novembre de 2011, va haver alguns problemes en alts nivells de bactèries Enterococcus en l'aigua.
En 2015, s'inaugura el monument «La Tortuga» en l'entrada a la plaja, just a on termina el ramal carreter de Tonalá. En agost de 2021, un fort fenomen de mar de fondo va afectar les plages de Port Aresta derribant moltes palapas i erosionant una varis metros terra adins la plaja; a tal distància varen aplegar les ones, que les bases del monument «La Tortuga» varen quedar en perill de derrocar-se.[2]
El 15 d'abril de 2025, Oscar Eduardo Ramírez Aguilar va inaugurar la primera etapa del proyecte d'embellecimiento de Port Aresta, principalment, l'Avinguda Mariano Matamoros, el sepeli dels cables elèctrics, l'instalació de mobiliari urbà. Aixina mateix, per a octubre d'eixe mateix any, es va continuar treballant en una segona etapa.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Port Aresta, com a port d'altura» (en és). La Veu del Nort. Consultat el 2021-11-20.
- ↑ «Cauen palapas de restaurants en Port Aresta despuix de mar de fondo » Record | Notícies de Chiapas» (en és-mx). Record | Notícies de Chiapas. Consultat el 2021-11-20.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Puerto Arista» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.