Anar al contingut

Poros-Katsambás

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Minoischer Siegelring 02.jpg
Un dels anells de sagell d'or trobats en Poros. Es conserva en el Museu Arqueològic de Heraclión.

Poros-Katsambás (en grec, Πόρος-Κατσαμπάς) és un àrea de la ciutat d'Heraclión (Creta, Grècia), en els barris de Poros i Katsambás, a on s'han trobat restants arqueològics minoicos. Les troballes d'esta àrea arqueològica han sugerit que en este lloc va ser un important assentament de l'Edat del Bronze que funcionava com a port principal de Cnoso.

Es tracta d'un àrea propenca a la desembocadura del riu que antigament es dia Cérato i actualment Katsambás, que ha segut excavada en diferents ocasions a lo llarc de el XX i principis de el XXI. S'han trobat restants de l'assentament que va tindre una ocupació ininterrompuda des del Neolític i a lo llarc de tots els periodos de la civilisació minoica.[1] En un edifici de grans dimensions una de les estàncies contenia restants d'un altar, i entre els recipients de ceràmica hi havia varis gots de les serps. L'estància s'ha interpretat com un santuari domèstic.[2] També s'han trobat tombes de les époques neopalacial i post-palacial. Les instalacions de l'àrea del port, no obstant, estan actualment sumergides baix el mar.[1]

Entre les troballes singulars es troben dos incensarios,[3] la part inferior d'una estàtua femenina en una inscripció en llineal A que pertany al periodo minoico recent IIIA,[1] i varis sagells minoicos. Un d'ells és un anell de sagell en una figura femenina, una masculina i dos aus, que s'ha interpretat com una trobada entre dos divinitats.[4]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 Jean-Pierre Olivier, Giorgos Rethemiotakis i Nota Dimopoulou, Unix statuette en argile MR IIIA de Poros/Irakliou avec inscription en linéaire A, en Bulletin de Correspondance Hellénique 117-2 (1993) pp.501-521 (en francés).
  2. Carmen Poyato Folgat (1989), Llocs de cult i santuaris d'época postpalacial en la Creta Minoica: una revisió crítica, p.109, en Quaderns de Prehistòria i Arqueologia 16, pp. 97-126.
  3. Carmen Poyato Folgat (1989), Llocs de cult i santuaris d'época postpalacial en la Creta Minoica: una revisió crítica, p.109.
  4. Giorgos Rethemiotakis, The Divine Couple ring from Poros and the origins of the Minoan calendar (en anglés)


Referències

[editar | editar còdic]