Anar al contingut

Populifugia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La populifugia o poplifugia (Llatí: el dia de la fugida de la gent), era una festa de l'Antiga Roma que se celebrava el 5 de juliol, segons Varrón,[1] en commemoració de la fugida dels romans, quan els habitants de Ficulea i Fidenas varen aparéixer en armes contra ells, poc despuix de la crema de la ciutat pels gals (vore la Batalla de Alia).

Dos dies despuix, la victòria dels romans sobre els senones de Breno, es va commemorar el 7 de juliol en la festa de Nonas Caprotinas, en honor a Juno Caprotina, i al sendemà va ser el Vitulatio ("Dia de l'Alegria", en commemoració de Vitula, la deesa de l'alegria i la victòria), supostament en motiu de l'ofrena d'agraïment dels pontífexs a l'event. Macrobio,[2] que erròneament situa la Poplifugia en les nonas, diu que commemorava una retirada davant els toscanos, mentres que Dionisio[3] referix el seu orige en la fugida de la flota quan Rómulo va desaparéixer de la terra.[4]

Durant la festa, la gent es reunia en el pantà de Caprea, en el Camp de Mart (Roma), per a fer un sacrifici. Fòra de la ciutat (el Camp de Mart estava extramuros de la muralla Serviana), la multitut cridava els noms més comuns entre els romans com Marco, Cayo, Lucio, etc.

Tal volta la festa tinguera un orige rural, que es portara a terme en el moment de la collita, pero esta conexió no està clara haste este moment.

Referències

  1. ↑ Marco Terencio Varrón, De lingua llatina libri XXV, vaig vore. 18
  2. ↑ Macrobius, Saturnalia, iii. 2
  3. ↑ Dionisio de Halicarnaso, ii. 76.
  4. ↑ Joachim Marquardt, Romische Staatsverwaltung, iii. 325.
  • Esta entrada incorpora text de domini públic de (eds. William Smith, LLD, William Wayte, G. E. Marindin), Dictionary of Greek and Roman Antiquities, Albemarle Street, London. John Murray. 1890.