Anar al contingut

Ponts del Elba en Hamburc

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Els ponts del Elba d'Hamburc en sentit estricte: a l'esquerra, el Nou Pont del Elba i el Pont Billhorn, al fondo els ponts ferroviaris i el Pont del Elba del Port Franco
Pla general de la localisació dels creus del Elba més importants en l'àrea de la ciutat

Els ponts del Elba en Hamburc són vàries estructures independents que creuen el riu Elba en la ciutat alemana d'Hamburc. Conecten els districtes del nort en les illes del Elba, la zona portuària i la zona d'Harburgo, situada al sur del Elba. Ademés, eixerciten una important funció suprarregional com a conexió nort-sur del tràfic ferroviari i vial europeu. Junt en l'Antic Túnel del Elba (1911) i el Nou Túnel del Elba (1975), els ponts del Elba formen els últims creuament fixos ans que el riu desemboque en la mar del Nort.

El terme "ponts del Elba", en sentit estricte, es referix a varis ponts ferroviaris i de carretera paralels que conecten els districtes d'Hamburc situats al nort del Elba en les illes del Elba de Veddel i de Wilhelmsburg. Pel seu reduït gálibo, també marquen l'extrem oriental de la secció navegable del baix Elba i del Port d'Hamburc. Els seus homòlecs meridionals són els "ponts del Elba d'Harburg" sobre el Elba Sur, que també estan indicats com "ponts del Elba" en les senyals de tràfic de la ciutat.

Ademés d'estos ponts del Elba en sentit estricte, existixen atres ponts sobre el riu dins dels llímits de la ciutat. El Elba, que ací forma un delta fluvial invertida en varis canals principals i laterals. Estos ponts no solen denominar-se ponts del Elba, sino solament pels seus respectius noms propis, com Kattwyk o Köhlbrand.

Història

Hamburc durant l'ocupació francesa, en la conexió entre Hamburc i Harburg via Wilhelmsburg en un requadro en la part inferior del pla (1813/1814)
El primer pont sobre el Elba, construït durant l'ocupació francesa en el transcurs de les guerres napoleòniques
Tancs britànics en el nou pont sobre el Elba el 4 de maig de 1945. A l'esquerra de l'image es veuen els voltons de gelosia de 1887, la dreta l'ampliació en perfils d'acer realisada en 1929, que encara es conserva hui en dia

Fins al XIX, no existien ponts sobre el riu Elba en la zona d'Hamburc. Durant molt temps, no va ser necessària dita conexió entre les ciutats portuàries rivals d'Hamburc i d'Harburgo. Les rutes comercials tradicionals nort-sur, com el camí Hærvejen i l'antiga ruta de la sal, creuaven el Elba tant a l'oest com a l'est d'Hamburc. Ademés, el terreny baix de les illes del Elba i les marenys aledaño, afectat per les marees, per les marejades i per les inundacions, va dificultar la construcció de carreteres i ponts durant molt temps. El tràfic local entre les illes del Elba es mantenia gràcies a transbordadors en estiu i a la capa de gèl del Elba en hivern.

La primera conexió per a vehículs de carretera entre Hamburc i Harburgo es va establir durant l'ocupació francesa d'Hamburc en 1813. En eixe moment, el mariscal Louis Nicolas Davout, per orde de Napoleón, fortificó Hamburc i Harburgo. Per a conectar les dos ciutats, es varen construir un total de quatre quilómetros de ponts de fusta al nort i al sur d'una calçada de pedra en l'illa de Wilhelmsburg en el Elba, que llavors solament estava parcialment defesa per dics. Estos ponts varen conectar en tan sol 83 dies d'obres les terres baixes propenses a inundacions de les illes (inclosa Grasbrook), de modo que solament els dos canals principals del sur i del nort tenien que creuar-se utilisant transbordadors. Despuix del final de l'ocupació francesa, les estructures ya no es varen mantindre per la falta de necessitat. Els ponts, insuficientment protegits, ya havien segut completament destruïts per l'impacte del gèl arrastrat pel riu en 1817, i no varen ser reconstruïts.

En 1828, el síndico del senat Karl Sieveking va descriure en gran claritat la dificultat del viage d'Hamburc a Harburgo:

El tram més perillós (...) va ser el creuament del Elba des d'Harburgo fins a Hamburc, passant per l'illa de Wilhelmsburg, un viage que em vaig vore obligat a realisar en part en barco, en part en una carreta rural via Wilhelmsburg i en part a peu entre dos barcos, recolzant-me en les seues llargues perches.

Solament l'industrialisació en Alemània, el desenroll del ferrocarril i la proclamació de l'Imperi alemà en 1871 varen crear les condicions econòmiques i polítiques necessàries per a la construcció d'un creuament permanent del Elba. Inicialment, Harburgo, pertanyent al Regne d'Hannover, es va opondre a l'ampliació de la llínea ferroviària Lehrte-Harburgo, inaugurada en 1847, a través del Elba meridional i septentrional fins al territori d'Hamburc, tement pel sector del transport local. Solament en la finalisació del Ferrocarril Hamburc-Vine-ho en 1872, els trens varen poder aplegar fins a l'estació de Venloer en l'illa hamburguesa de Grasbrook (HafenCity en l'actualitat). Els carruages tirats per cavalls podien viajar des de Veddel fins a Hamburc a través del Nou Pont del Elba. A partir de 1899, en la construcció del primer pont sobre el Elba meridional, es va establir una conexió vial contínua entre Hamburc i Harburgo.

Ponts del Elba Nort en Hamburc

Entre Veddel i Rothenburgsort o Hammerbrook, tres ponts, adjacents entre sí, creuen actualment el Elba Nort. Aigües avall, és dir, a l'oest, el canal del Elba Nort és navegable.

Pont Nou del Elba

Pont Nou del Elba en 1894 (foto de Georg Koppmann)
L'actual "Pont Nou del Elba" (1929-1960)

(Plantilla:Coordenades)

El primer pont de carretera sobre el Elba Nort es va construir entre 1884 i 1887 en la característica gelosia lenticular, segons el sistema ideat per Hermann Lohse, i va rebre el nom de Pont Nou del Elba per a distinguir-ho del pont ferroviari de 1872, situat uns 250 metros més a l'oest.[1] El pont contava en dos estribos i els seus corresponents pòrtics d'entrada d'estil neogòtic, obra dels arquitectes Wilhelm Hauers i August Pieper, construïts entre 1886 i 1888.[2] Cada pòrtic contava en una segona porta per a una futura ampliació del pont. Entre 1928 i 1929, es va afegir un segon pont de gelosia a la delicada estructura original.

De 1957 a 1960, es va portar a terme una ampliació integral, durant la que es varen demolir el pont occidental original de 1887 i els pòrtics neogóticos de rajola i arenisca. El pont, construït originalment en el costat este en 1929, es va ampliar en un pont d'un tauler a cada costat i ara s'ubica en el centre. Per a crear suficient espai lliure per a la navegació, el voltó d'ànima plena de 1929 es va elevar 2,5 metros. Els dos ponts laterals servixen per a vehículs privats, i l'estructura del pont de 1929, ubicada entre ells, està reservada per al transport públic: fins a mediats de la década de 1970, per al tramvia, i des de 1976, per als autobusos urbans. En 1961,[3] el pont va rebre un escut d'armes de la ciutat d'Hamburc en cada u dels seus extrems, en substitució dels pòrtics originals. L'artiste gràfic i pintor Alfred Mahlau va ser responsable del disseny dels escuts d'armes de ferro forjat en pa d'or sobre fondo roig.[3]

Ponts ferroviaris

Panel d'informació
Antic pont ferroviari sobre el Elba, al voltant de 1900, en la seua forma original
Els ponts ferroviaris actuals sobre el riu Elba daten dels anys 1920 (gris) i 1970 (vert)

(Plantilla:Coordenades)

El pont ferroviari sobre el Elba Nort consta de dos estructures independents. El primer d'ells (també conegut com el "Pont Vell del Elba") es va construir entre 1868 i 1872 per al ferrocarril Hamburc-Vine-ho de la Companyia Ferroviària Colónia-Minden.[4] La "Companyia Constructora de Ponts Harkort" de Duisburgo va ser l'encarregada de construir el pont de via doble, el disseny arquitectònic de la qual va estar a càrrec d'Heinrich Strack. Les superestructures de ferro es varen ampliar de dos a quatre vies entre 1890 i 1893, i els pòrtics d'accés es varen eixamplar en conseqüència. Entre 1926 i 1927, els voltons del pont es varen substituir per estructures noves i més resistents. El disseny del nou pont es va basar en el recent terminat Pont del Port Franco. L'estructura conta en quatre vies per al tràfic de llarga distància i regional.

A uns cinc metros d'este pont, entre 1978 i 1980, es va construir un pont paralel de dos vies per a la llínea S-Bahn d'Hamburc. Abdós ponts diferixen en forma i color: el pont original està pintat de gris i l'ampliació, de vert.

El pont es va renovar entre giner de 2008 i finals de 2009. El cost de les obres va ascendir a 129 millons d'euros.[5]

En abril de 2023, l'Autoritat Federal de Ferrocarrils va reduir en efecte immediat la classificació de la llínea per l'estat estructural dels ponts ferroviaris sobre el Elba Nort.[6] Per lo tant, la càrrega per eix admissible en la llínea és de tan sol 21,0 t, en una càrrega per metro de 6,4 t/m, en comparació a les 22,5 t i 8,0 t/m típiques de les llínees principals d'ample estàndart en Europa.

Per l'antiguetat d'estos ponts que daten de la década de 1920, s'està planificant un nou pont. Esta nova construcció també contemplarà la possible ampliació de les llínees ferroviàries que travessen l'illa del Elba Nort. Actualment, al nort dels ponts del Elba, quatre vies de l'Estació Central d'Hamburc i dos vies de la llínea de mercaderies Buchholz–Hamburc-Allermöhe convergixen a nivell per a formar quatre vies que creuen el riu. Este tram està classificat com saturat pel tràfic ferroviari.[7]

En 2021, la ciutat, junt en el Ministeri Federal de Transport i el Ferrocarril Estatal Alemà (Deutsche Bahn), va encarregar un estudi de factibilidad per a investigar la viabilitat d'afegir dos vies adicionals a través de la península del Elba.[8] L'estudi es va completar en resultats positius en 2022.[9]

En juny de 2024, es va licitar el concurs d'arquitectura per al proyecte de la reconstrucció dels dos ponts de doble via que daten de la década de 1920. Un dels ponts existents es renovarà, si és necessari, i posteriorment s'instalarà entre els dos nous ponts i el pont del Port Franco del Elba. La licitació per a la reconstrucció del pont establix que «El tercer pont renovat i reinstalado [...] no s'inclourà en els plans de disseny, sino que es considerarà un fet en la seqüència de disseny i construcció».[9] L'anunci del guanyador del concurs de disseny estava previst per a giner de 2025.[10]

En combinació en el pont ya planificat de la Llínea 4 del Metro d'Hamburc, els ponts del Elba Nort contarien en un total de dèu vies en el futur.

Pont del Elba del Port Franco

El pont del Elba sobre el Port Franco, en el nivell superior del metro mai utilisat, la via de mercaderies i la (antiga) tanca del Port Franco en la part inferior dreta

(Plantilla:Coordenades)

El pont del Elba del Port Franco es va construir per a crear un creuament estructuralment independent del pont del Elba Nort per a la llavors zona de lliure comerç. La construcció va començar en 1914 i es va detindre en 1917 per la Primera Guerra Mundial. No es va completar ni es va inaugurar fins a 1926.[11] Els pilars del pont es varen construir en caixons de formigó armat.[12] El pont de 471 m de llongitut es troba just a l'oest del pont ferroviari, i ademés de tres carrils per al tràfic rodat, tenia una via férrea que es va utilisar durant molt temps com a via independent per al Ferrocarril del Port d'Hamburc. No obstant, la via es va tallar en el costat nort en 2015 i va deixar de ser utilisable. L'últim tren va circular per este punt el 5 de juliol de 2012.[13] En 2021 es va retirar del pont la via, que ara termina al sur de l'estructura.

El pont es va dissenyar en dos nivells per a donar cabuda al traçat del Metro d'Hamburc previst a través de la zona del Port Franco fins al barri de Steinwerder, que, no obstant, no es va construir.[14] En canvi, si la Llínea 4 del Metro s'estén cap al sur a través del Elba Nort, es planeja construir un atre pont paralel directament a l'oest del Pont del Elba del Port Franco. En la vora nort, este nou pont conectaria directament en l'existent terminal del pont del Elba.[15]

En novembre de 2018, l'Autoritat del Portuària d'Hamburc (APH) va anunciar que el final de la vida útil prevista del pont del Elba del Port Franco s'alcançaria pròximament. Per lo tant, la APH està considerant dos opcions: una renovació parcial, conservant els arcs reblonats, o el seu derrocament i reconstrucció completes.[16][17] En febrer de 2021, es va anunciar la renovació del pont del Elba del Port Franco per un import aproximat de 160 millons d'euros. El proyecte de renovació, de tres anys de duració, implicaria la substitució completa de la superestructura central, i es conservarà l'aspecte del pont protegit.[18]

Vore també

Bibliografia

  • "¿Té encara futur el Pont del Elba del Port Franco?", Parlament d'Hamburc, Document 21/17106 del 14 de maig de 2019
  • Sven Bardua: "Pont del Elba del Port Franco d'Hamburc" en "Bauwelt", 20/2018, pp. 12 i ss.
  • Sven Bardua: "Hamburc: Una metròpolis de ponts". Dölling i Galitz, Hamburc 2009, ISBN 978-3-937904-88-7.
  • Frank Binder: "El Pont Köhlbrand baix escrutini". En: "Täglicher Hafenbericht", 27 de novembre de 2013, pág. 1.
  • Eckhard-Herbert Arndt: "Dos casos problemàtics més: Els estralls del temps afecten a la tecnologia". En: "Täglicher Hafenbericht", 27 de novembre de 2013, págs. 1 i 3.
  • "Atles per a la Revista d'Ingenieria Civil". Vol. 1, Berlín 1901, Làmines 35 i 36, Descàrrega en la Biblioteca Central i Regional de Berlín.
  • Revista de Construcció. Vol. LI, Berlín 1901, columnes 293 i ss. 421 i ss.

Referències

  1. ↑ Hamburgs neue Elbbrücke en Wikisource
  2. ↑ F. Andreas Meyer (1890). Schönermark, Gustav (ed.). Portal der Neuen Elbbrücke (vol. 2. Jahrgang, 1890), Hannover-Linden, p. 23-24.
  3. ↑ 3,0 3,1 Kirsten Beuster (2017). Alfred Mahlau (1894 bis 1967) Maler, Grafiker und Dozent (Diss.), Hamburc, p. 534.
  4. ↑ Die Elbbrücken der Paris-Hamburger Eisenbahn en Wikisource
  5. ↑ Neue Großbaustelle: Jahrelang Staus am Tor zur City? In: Hamburger Abendblatt, 5. Januar 2007
  6. ↑ «Hamburg: Nadelöhr Elbbrücken „bis auf Weiteres“ noch enger» (en de). Consultat el 29 d'abril de 2023.
  7. ↑ DB InfraGO AG (ed.): «Überlastete Schienenwege» (en de) (PDF; 409 kB) (12). Consultat el 8 d'agost de 2024.
  8. ↑ «Bund, Stadt Hamburg und Deutsche Bahn prüfen Kapazitätserweiterung der Norder- und Süderelbbrücke (Strecke Hamburg HBF – Hamburg-Harburg)». Consultat el 8 d'agost de 2024.
  9. ↑ 9,0 9,1 «Planungswettbewerb zur Erneuerung der Eisenbahnüberführung Norderelbe in der Freien und Hansestadt Hamburg» (en de-de). tenders electronic daily (6 de maig de 2024). Consultat el 8 d'agost de 2024.
  10. ↑ DB InfraGO (ed.): «+++UPDATE - 21.06.2024+++ Norderelbbrücken: Deutsche Bahn und Stadt Hamburg schreiben Planungswettbewerb aus - elbinselbruecken» (21 de juny de 2024). Consultat el 8 d'agost de 2024.
  11. ↑ Sven Bardua: Freihafen-Elbbrücke Hamburg in Bauwelt, 20/2018, S. 12f
  12. ↑ G. Hetzel, O. Wundram: Die Grundbautechnik und ihre maschinellen Hilfsmittel, Berlin/Heidelberg 1929, ISBN 978-3-642-51284-1, S. 158–161
  13. ↑ Hafenbahn nimmt letzte Gleise nördlich der Elbe außer Betrieb del 10 de juliol de 2012
  14. ↑ Henry Salzmann: Der Hamburger Hafen, Leipzig 1927, S. 32
  15. ↑ Beschluss: O4 wird bis zu donen Elbbrücken verlängert. In: nahverkehrhamburg. de, 15. Januar 2013
  16. ↑ Freihafenelbbrücke: Einem Wahrzeichen Hamburgs droht der Abriss In: Hamburger Abendblatt, 13. November 2018
  17. ↑ Genietete Stahlbrücken: Mut zur Brücke In: Frankfurter Allgemeine Zeitung, 8. Dezember 2018
  18. ↑ Eckhard-Herbert Arndt: Hafenbrücke wird saniert · Bauwerk überspannt Norderelbe in Hamburg · 160 Millionen Euro Kosten. In: Täglicher Hafenbericht de 19 de febrer de 2021, S. 2