Anar al contingut

Pont salino

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cela electroquímica en pont salino de tubo de vidre en KNO3.

Un pont salino, en química, és un dispositiu de laboratori utilisat per a conectar les semiceldas d'oxidació i reducció d'una cela galvànica (o pila voltaica), un tipo de cela electroquímica. La funció del pont salino és la d'aïllar els continguts de les dos parts de la cela mentres es manté el contacte elèctric entre elles.[1] Els ponts salinos per lo general vénen en dos tipos: tubo de vidre i paper de filtre.

Ponts salinos de tubo de vidre

[editar | editar còdic]

Este tipo de ponts salinos consistixen en un tubo de vidre en forma d'O ple d'un electròlit relativament inerte, normalment s'utilisen yodur de potassi o sulfat de sodi, encara que el diagrama ací ilustra l'us d'una solució de nitrat de potassi. L'electròlit és a sovint gelificado en agar-agar per a ajudar a previndre la mescla de líquits que de lo contrari podrien ocórrer. La conducció d'electricitat des d'una solució electrolítica a l'atra ocorre per un desplaçament dels ions positius en el pont en una direcció (ej. Na+ o K+) i dels ions negatius (ej. SO4-2, NO3- o Cl-).

La conductivitat d'un pont salino de tubo de vidre, depén principalment de la concentració de la solució electrolítica. Un aument en la concentració per baix de la saturació aumenta la conductivitat. Un contingut de electrolitos major que la saturació i un diàmetro de tubo estret poden abdós disminuir la conductivitat.

Ponts salinos de paper filtre

[editar | editar còdic]

L'atre tipo de ponts salinos consistix en un paper de filtre, també empapat en un electròlit relativament inerte, generalment clorur de potassi o clorur de sodi, ya que són químicament inertes. No es requerix cap agent d'gelificación ya que el paper de filtre proporciona un mig sòlit per a la conducció.

La conductivitat d'este tipo de ponts salinos depén d'una série de factors: de la concentració de la solució electrolítica, de la textura del paper de filtre i de la capacitat d'absorció del paper de filtre. En general, una textura més suau i una major absorció equivalen a una major conductivitat.

Un disc poroso o una barrera porosa d'un atre tipo entre les dos semiceldas es pot utilisar en lloc d'un pont salino, no obstant, bàsicament servixen per al mateix propòsit.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Skoog, Douglas A. (1994). Anàlisis Instrumental, quarta edició (en espanyol), Madrit: McGRAW-HILL, pp. 935. ISBN 0-03-023343-7.