Anar al contingut

Pont natural Bitirí

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Pont natural Bitirí, també conegut com a Pont natural sobre el riu Bitirí, constituïx un fenomen geològic excepcional i singular en la geografia cubana, declarat Monument Nacional en l'any 2008.

Ubicat en el municipi de Cueto, província d'Holguín, este pont natural de roca calcàrea és destacat per la seua bellea estètica, rellevància científica, valor històric, simbòlic i cultural, que ho convertixen en un dels llocs naturals més emblemàtics de l'orient cubà.[1]

Característiques

[editar | editar còdic]

Morfologia i geologia

[editar | editar còdic]

El pont natural té una llongitut aproximada de 20 metros i, en alguns trams, una altura superior a 10 m. La seua forma s'atribuïx al despaig parcial del sostre d'una caverna fluvial —per a on fluïa el riu— quedant solament una secció robusta que conforma el pont actual.[2] Les roques pertanyen a la formació Bitirí (BIT), que es remonta al Oligoceno SuperiorMioceno Inferior.

Estan compostes per calcàrees orgue-detrítiques de colors blanc, crema, groguenc i castanyer, en gra fi a molt fi, be estratificadas. En la part superior de l'aflorament de l'arc s'observen estrats de 10–20 centímetros, mentres que en la base es troben estrats més grossos, de més d'un metro de potència.

Estes capes estan intercaladas en margas de color crema-groguenc que contenen fragments de calcàrea en fòssils de Lepidocyclina gigues. L'arc està molt meteorizado i cobert per vegetació de bosc de galeria.

Paleontologia

[editar | editar còdic]

El pont conté abundants fòssils de foraminíferos, com Lepidocyclina gigues, organismes microscòpics del zooplancton. Estos fòssils, presents en les closques de calcàrea, permeten investigacions paleoclimáticas, oferint senyes sobre temperatures de l'aigua i dinàmica de les corrents en époques passades.[3]

Formació

[editar | editar còdic]

L'orige del pont natural es remonta a processos erosivos prolongats: el riu Bitirí, quan tenia major cabal, va erosionar intensament un llit subterràneu de roca calcàrea. El colapse del sostre va mantindre solament una secció sòlida, que es va transformar en el pont que hui s'observa. Esta explicació s'alinea en la típica formació de ponts naturals en ambients càrstics.[4]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Sitie Natural Pont Bitirí» (en és-es). Sitie Web Patrimoni Holguín. Consultat el 2025-08-27.
  2. «Pont natural Bitirí - EcuRed» (en és). www.ecured.cu. Consultat el 2025-08-27.
  3. «Monuments Nacionals en Holguín». www.granma.cu. Consultat el 2025-08-27.
  4. «Pont Natural Bitirí - Covering Cuba Tourism & Travel, Food & Cuisine, Culture, Health, Business, Events» (en en). www.cubaplusmagazine.com. Consultat el 2025-08-27.


Referències

[editar | editar còdic]