Anar al contingut

Pont de Wheatstone

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Un Pont de Wheatstone té quatre resistències que formen els costats d'un rombo. S'alimenta en una font de voltage contínua en els seus extrems i en el centre es conecta un galvanómetro.
Disposició del Pont de Wheatstone..

Un pont de Wheatstone és un circuit elèctric que s'utilisa per a medir resistències desconegudes per mig de l'equilibri de les branques del pont.[1] El circuit està format per quatre resistències que formen entre elles, un segon circuit tancat. Una de les resistències és variable en un ampli interval. Modificant esta resistència pot conseguir-se que entre els nodos D i B no circule corrent, per lo que, si dos de les atres tres resistències tenen valors coneguts, es pot establir el valor de la tercera resistència. El nom del dispositiu es deu al físic i inventor anglés Charles Wheatstone (1802-1875) qui va anar el primer en aplicar este circuit elèctric per a medir resistències. En realitat havia segut dissenyat prèviament per Samuel Hunter Christie en 1832, en lo que el paper de Wheatstone va ser la millora i popularisació, a partir de 1843.

Descripció

En l'esquema de la dreta es té Rx, que és la resistència el valor de la qual es vol determinar; R1, R2 i R3 són resistències de valors coneguts, ademés la resistència R2 és ajustable per a fixar el punt d'equilibri. Si la relació de les dos resistències del braç conegut (R1/R2) és igual a la relació de les dos del braç desconegut (R3/Rx), el voltage entre els punts D i B serà nul i no circularà corrent a través del galvanómetro VG. En cas de desequilibri, la direcció de la corrent en el galvanómetro indica si R2 és massa alta o massa baixa. El valor de voltage de la font d'alimentació (Vs) és indiferent i no afecta la medició.

Per a efectuar la mida es varia la resistència R2 fins a alcançar el punt d'equilibri. La detecció de corrent nula es pot fer en gran precisió per mig del galvanómetro VG.

En condició d'equilibri sempre es complix que:[2]

Quan el pont està construït de manera que R3 és igual a R1, Rx és igual a R2 en condició d'equilibri (corrent nula pel galvanómetro).

Si els valors de R1, R2 i R3 es coneixen en molta precisió, el valor de Rx pot ser determinat igualment en precisió. chicotets canvis en el valor de Rx trencaran l'equilibri i seran clarament detectats per l'indicació del galvanómetro.

De forma alternativa, si els valors de R1, R2 i R3 són coneguts i R2 no és ajustable, la corrent que fluïx a través del galvanómetro pot ser utilisada per a calcular el valor de Rx sent este procediment més ràpit que l'ajustar a zero la corrent a través del medidor.

Demostració

Les direccions de la corrent es definixen arbitrariament

Primer usem la llei de corrent de Kirchhoff (LCK) per a trobar la corrent que circula en els nodos D i B (IG):

Nodo D:

I1−I2−IG=0

Nodo B:

I3−IX+IG=0

Després usem la llei de voltages de Kirchhoff (LVK) per a trobar els voltages de les malles ABD i BCD:

Malla ABD:

V3−VG−V1=0⇒(I3⋅R3)−(IG⋅RG)−(I1⋅R1)=0

Malla BCD:

VX−V2+VG=0⇒(IX⋅RX)−(I2⋅R2)+(IG⋅RG)=0

Quan el pont està balancejat, llavors IG = 0, llavors el segon grup d'equacions es pot reescriure com:

I3⋅R3=I1⋅R1IX⋅RX=I2⋅R2

Llavors, en dividir les equacions i re ordenar, s'obté:

I3I1=R1R3
IXI2=R2RX

Novament, si IG = 0, llavors I3 = IX i I1 = I2.

Tal que:

I3I1=IXI2

llavors:

R2RX=R1R3

Rebujant, obtenim que el valor desijat de RX per a conseguir l'equilibri és:

RX=R3⋅R2R1

Si coneixem els valors de les quatre resistències i la font d'alimentació (VS), i la resistència del galvanómetro és lo suficientment alta per a que IG siga despreciable, el voltage en el galvanómetro (VG) es pot determinar treballant en el voltage de cada divisor de tensió restant-los entre sí. L'equació resultant és:

VG=(R2R1+R2−RXRX+R3)VS=0, al sustituir RX

a on VG és el voltage entre els nodos D i B.

Pont de Wheatstone típic

Referències

  1. ↑ «PUENTE DE WHEATSTONE». Consultat el 2025-07-18.
  2. ↑ García Santesmases (1973). «Cap. 25-8. Pont de Wheatstone», Física general, Madrit.