Un galvanómetro és un instrument que s'usa per a detectar i medir la corrent elèctrica.[1] Es tracta d'un transductor analògic electromecànic que produïx una deformació de rotació en una agulla o busca en resposta a la corrent elèctrica que fluïx per mig de la seua bobina.[2] Este terme s'ha ampliat per a incloure els usos del mateix dispositiu en equips de gravació, posicionament i servomecanismes.

Galvanómetro


És capaç de detectar la presència de chicotetes corrents en un circuit tancat, i pot ser adaptat, per mig del seu calibració, per a medir la seua magnitut. El seu principi d'operació (bobina mòvil i imant fix) es coneix com a mecanisme de D'Arsonval,[2] en honor al científic que ho va desenrollar. Est consistix en una bobina normalment rectangular, per la qual circula la corrent que es vol medir. Esta bobina està suspesa dins del camp magnètic associat a un imant permanent, segons el seu eix vertical, de forma tal que l'àngul de gir de dita bobina és proporcional a la corrent que la travessa.[3] L'immensa majoria dels instruments indicadors d'agulla amprats en instruments analògics es basen en el principi d'operació explicat, utilisant-se una bobina suspesa dins del camp associat a un imant permanent. Els métodos de suspensió amprats varien, lo que determina la sensibilitat de l'instrument. Aixina, quan la suspensió es conseguix per mig d'una cinta metàlica tensa, pot obtindre's deflexión a plena escala en sol 2 μA, pero l'instrument resulta extremadament fràgil, mentres que el sistema de "joyes i pivots", semblant a l'empleat en rellongeria, permet obtindre un instrument més robust pero menys sensible que l'anterior, en el que típicament s'obté deflexión a plena escala, en 50 μA.


Referències