Pont de Requejo
El pont-viaducte de Requejo (també conegut com a Pont de Pi[1]) és una obra d'ingenieria espanyola construïda per a salvar el riu Duero al seu pas pels municipis de Pi de l'Or i Villadepera, en la província de Zamora, de la comunitat autònoma de Castella i Lleó, Espanya.
La construcció d'este pont va supondre l'obertura d'una comunicació decorreguda entre les comarques zamoranas de Sayago i Alliste. En anterioritat, l'única via de comunicació entre abdós territoris consistia en una barca que navegava entre Pi de l'Or i Villadepera. És molt ilustrativo que del costat sayagués, el conegut “Camine dels Arrieros” concloguera en el “Camí de la Barca”.
Antecedents
[editar | editar còdic]
Ans que existira el pont, la comunicació directa entre Sayago i Alliste es realisava per mig de barca moguda per maromas que l'acostava o alluntava de les riberes del Duero. L'última concessió coneguda d'este servici va ser explotada pel marqués de Santa Colomba.
El Duero ya va ser creuat per estos pagaments en época romana a través d'una via auxiliar que des de Ledesma, Bletisama, creuava la de Zamora a terres de Miranda, per Llogarets Novas en el Cerro del Castro de Villardiegüa i que va seguir en tot detall Ramón Cabirol Sánchez pels finals de la década del setanta del passat sigle fins al Castell d'Alba d'Alliste, sense dubte per a enllaçar en l'Itinerari XVII. El pas del Duero cap a Llogarets Novas està marcat en la roca de la marge dreta del Duero ya en el tram internacional i també per la vegetació sobre roca viva; hui els embassaments fan impossible seguir els rastres, sense oblidar que la mija de baixada del Duero a partir de les Pajarancas és de quatre metros per quilómetro, lo que nos indica que en les grans riuades i a lo llarc de més de dos mil anys ha agranat tota chafada o restant. No obstant els camins en terra ferma són una referència i s'han mantingut sigles i fins a milenis i, sense dubte, la baixada a la barca del senyor Marqués de Santa Colomba ha seguit aproximadament el primitiu traçat, estant molt marcat el lloc a on la barcaça atracava en la marge dreta, terme de Pi de l'Or i està marcada encara hui pels restants de l'ermita de Sant Esteban, en l'ala del qual vinyes i oliveres parlen clar d'on nos trobem i cóm el microclima s'ha aprofitat en eixe solà.
Gestació, proyecte i construcció
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
El pont de Requejo va ser inaugurat el 15 de setembre de 1914 per Abilio Calderón, director general d'obres públiques. En la seua época, el pont resultant va ser el de major llum, 120 m, i el de major altura, 90 m sobre riu, de tota Espanya.[2]
Els primers antecedents coneguts sobre la gestació d'este pont es remonten a mitan de el XIX, quan el seu primer impulsor, Práxedes Mateo Sagasta, es va oferir a impulsar este nou proyecte despuix de ser elegit per primera volta diputat a Corts per Zamora. Posteriorment Eduardo López Navarro ho estudiaria per a un emplaçament en uns dos quilómetros aigües avall, sent la seua rasante molt més baixa i la solució aportada de dos trams de fundició.[3]
Per l'importància que per a la zona tenia este pont, tots els candidats a la Diputació a Corts oferia l'impulsar la construcció, pero res es va fer fins que Federico Requejo, al seu pas per la Direcció general d'Obres Públiques, va conseguir que s'estudiara la carretera de Fonfría a la de Salamanca a Fermoselle, i en ella el pont.[3]
El proyecte aprovat va ser el presentat per l'ingenier José Eugenio Ribera en 1897. Les dificultats que mostrava el seu montage varen fer que cap constructora es presentara a les primeres subastes de l'obra. L'empresa asturiana Dur Felguera va ser l'adjudicatària de l'obra, pero en aplegar el montage del pont, les dificultats li varen obligar a cedir l'obra a una atra societat, cridada Montages. Esta última, despuix de començar els treballs pertinents, també va tindre que suspendre'ls i abandonar-los per les dificultats tècniques derivades del montage. L'obra va tornar de nou a mans del seu anterior contractiste que, baix la direcció d'obra de Robustiano Fernández i en mà d'obra de la zona, va conseguir finalment terminar l'obra, sense que durant el montage de l'arc es produïra incident o accident algun.[3] Els components del pont varen ser realisats en la principal factoria de l'empresa, la fàbrica de la Felguera.
Vore també
[editar | editar còdic]- Parc natural d'Arribes del Duero
- Villadepera de Sayago
- Pi de l'Or
- Sayago
- Alliste
- Anex:Patrimoni Industrial d'Espanya
- José Eugenio Ribera Dutaste
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Vore el peu de la primera image de la Galeria d'imàgens, en este artícul.
- ↑ Ribera Dutaste, José Eugenio. Pont-viaducte de Requejo sobre el Duero, en Pi (Zamora). [1] archivat en Wayback Machine., Revista d'Obres Públiques, (1914), 62, tom I (2035): 471-475
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Fernández García, Miguel. Pont-viaducte de Requejo. [2] archivat en Wayback Machine., Revista d'Obres Públiques (1914), 62, tom I (2031): 423-428
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Puente de Requejo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.