Pont de Mostar

El Pont Vell (Stari Most o Стари Мост) és un dels monuments històrics més famosos de l'antiga Yugoslàvia. El pont, junt al barri circumdant en la ciutat vella de Mostar, forma part del Patrimoni de la Humanitat des de 2005.^[1] Es troba ubicat en la ciutat herzegovina de Mostar, a la vora del riu Neretva.

Un dels episodis més simbòlics de la Guerres yugoslavo (1991-2001) va ser la destrucció del Pont Vell de Mostar en 1993. L'incident va supondre l'era fi de varis sigles de convivència entre comunitats religioses en la localitat.^[2]

El pont otomà dona nom a la ciutat (most significa «pont» en idioma bosnio).^[3]

Història

El pont, que datava originalment de el XVI, sempre ha segut considerat com un símbol de l'época otomana de Bòsnia i Hercegovina. Va ser el Sultà Solimán el Magnífic qui va encarregar la seua construcció a l'arquitecte Mimar Hajrudin, discípul de Mimar Sinan, que va fixar els fonaments de lo que seria l'arquitectura de l'Imperi Otomà.^[4]

El pont va resistir durant quatre sigles a terremots, inundacions i a guerres. En la Segona Guerra Mundial ho varen travessar inclús els Panzer de l'Alemània nazi.^[4]

Destrucció

Este pont entre la vora musulmana i la croata catòlica de Mostar no va resistir els bombardejos de les forces croates i va caure sobre el riu, a pesar de la crida que havia fet la comunitat internacional per a que no fora destruït.^[5] Va ser volat durant la guerra de Bòsnia el 9 de novembre de 1993 a les 10:15 hores. El pont es va convertir aixina en un símbol del conflicte que entre 1992 i 1995 va deixar més de Plantilla:Nts morts.^[6]

Slobodan Praljak, el comandant del Consell Croata de Defensa que havia ordenat la seua destrucció, es va suïcidar en 2017 davant el tribunal Tribunal Penal Internacional per a l'ex-Yugoslàvia (TPIY) que ratificava la seua condena a 20 anys de presó per dita acció, aixina com per atres càrrecs.^[7]

Vore també: Lloc de Mostar

Reconstrucció

Archiu:Bosnia, Mostar, old bridge 2. caps block 10

Els treballs de reconstrucció del pont en 2003.

En l'arribada de la pau es varen iniciar els treballs de reconstrucció, baixe la colaboració de l'Unesco i d'organisacions de rescat del Patrimoni de la Humanitat. Un llarc treball, que es va prolongar durant anys, va dur a alçar segons els antics métodos i tradicions el nou pont i els seus edificis aledaño.^[8]

l'Unesco es va encarregar de coordinar el grup d'experts que durant anys va portar a terme la supervisió tècnica i científica dels treballs i, encara que es tracta d'una rèplica fidel, el color de la pedra denota una marcada diferència en l'original.^[5] No es va aplegar a utilisar cap pedra recuperada del vell pont, al no ser suficients.^[4]

El 23 de juliol de 2004 es reinauguró el pont com a símbol de la reconciliació nacional en Bòsnia i Hercegovina. L'acte va congregar a més de cent personalitats mundials, entre elles el príncip Carlos de Gales i el comissari europeu d'Assunts Exteriors, Chris Patten, qui va destacar que «l'Unió Europea no pot eludir la seua part de culpa» per lo que va succeir en la guerra de Bòsnia. «Teníem que haver fet més i més pronte», va agregar.^[9] La cerimònia, presidida per un cert caos organisatiu davant la numerosa afluència de delegacions i de mijos de comunicació europeus, va estar protegida per més de 1700 policies bosnio recolzats per la força SFOR de la OTAN.^[5]

Des del fi de la guerra fins al començ de les obres de reconstrucció, abdós costats de la ciutat varen permanéixer units gràcies a un pont provisional construït per ingeniers militars espanyols destinats en Bòsnia i Hercegovina com a part de la missió de pau de la ONU.

"No oblides 1993"

Una pedra que figura a cada costat del pont.^[10]

Financiamiento

Els 15,4 millons de dólars que va costar la seua reconstrucció, varen ser aportats, entre uns atres, pels governs de Croàcia, Itàlia, Turquia, i els Països Baixos. El Banc Mundial va donar 4 millons de dólars, mentres que l'Unió Europea i el Govern francés varen aportar els equips tècnics necessaris.^[4]

Característiques

Té un esgambi de 4 m, una llongitut de 30 m, 28 metros de llum del seu arc i una altura sobre el riu Neretva d'uns 20 m..^[11] Ho flanquegen dos torres, la Torre Halebija i la Torre Tara, afegides en el XVII.

Tradició dels bots sobre el riu Neretva

En la ciutat de Mostar, botar des del pont és una prova de corage que data de més de 400 anys. El primer relat escrit d'hòmens que varen botar del pont cap a les aigües del Neretva prové de l'explorador otomà de el XVII Evliya Çelebi, qui va escriure que, vist des de la distància, el pont «es veu redó com un arc del que una flecha acaba de volar, i l'arc es va congelar». Va dir que els clavadistas «corren abans de botar des del pont, caure al riu i volar per l'aire com a pardals realisant trucs».^[12]

En la reconstrucció del pont va tornar la costum dels bots des del seu cim. El concurs que se celebra cada estiu atrau a decenes de competidors nacionals i internacionals i varis mils d'espectadors.^[13]

Vore també

Referències

↑ «Old Bridge Area of the Old City of Mostar». UNESCO Culture Sector. Consultat el 29 de decembre de 2012.
↑ «Mostar, la ferida del pont no cicatrisa». El Periódico. Consultat el 11 de maig de 2020.
↑ «Turisme de Bòsnia i Hercegovina - Viages pel país». Ministeri d'Assunts Exteriors, Unió Europea i Cooperació. Archivat des d'el original, el 14 d'agost de 2020. Consultat el 11 de maig de 2020.
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 «El Vell Pont de Móstar torna a unir vores i sentiments». ABC. Consultat el 11 de maig de 2020.
↑ ^5,0 ^5,1 ^5,2 «La ciutat bosnio de Mostar inaugura el reconstruït Pont Antic». El Món. Consultat el 11 de maig de 2020.
↑ «Pont Mostar, el pont que va sagnar per la guerra». Revista Vector. Consultat el 11 de maig de 2020.
↑ «Slobodan Praljak, el general que va ordenar destruir el pont de Mostar». RTVE. Consultat el 11 de maig de 2020.
↑ Europa Press. Mig centenar de personalitats mundials assistiran matí a l'inauguració del nou pont de Mostar.
↑ «Un pont cap a la reconciliació». La Veu de Galícia. Consultat el 11 de maig de 2020.
↑ «El Món». El Món. Consultat el 11 de maig de 2020.
↑ «El pont de Mostar renaix per a reunir a croates i bosnio nou anys despuix de la guerra». El País. Consultat el 11 de maig de 2020.
↑ «de-pont-mostar-201807301757_notícia.html Quatre sigles de bots de vèrtic des de l'històric pont de Mostar». ABC. Consultat el 11 de maig de 2020.
↑ «El pont de Mostar, un repte per a saltadors des de fa 450 anys». La Sexta. Consultat el 11 de maig de 2020.

Bibliografia

(2016) Routledge (ed.). Bòsnia and the Destruction of Cultural Heritage (en EN). ISBN 131717299X.

Enllaços externs

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Puente de Mostar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] «Old Bridge Area of the Old City of Mostar». UNESCO Culture Sector. Consultat el 29 de decembre de 2012.

[2] «Mostar, la ferida del pont no cicatrisa». El Periódico. Consultat el 11 de maig de 2020.

[3] «Turisme de Bòsnia i Hercegovina - Viages pel país». Ministeri d'Assunts Exteriors, Unió Europea i Cooperació. Archivat des d'el original, el 14 d'agost de 2020. Consultat el 11 de maig de 2020.

[TECCO-4] 4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 «El Vell Pont de Móstar torna a unir vores i sentiments». ABC. Consultat el 11 de maig de 2020.

[MUNDO-5] 5,0 ^5,1 ^5,2 «La ciutat bosnio de Mostar inaugura el reconstruït Pont Antic». El Món. Consultat el 11 de maig de 2020.

[6] «Pont Mostar, el pont que va sagnar per la guerra». Revista Vector. Consultat el 11 de maig de 2020.

[7] «Slobodan Praljak, el general que va ordenar destruir el pont de Mostar». RTVE. Consultat el 11 de maig de 2020.

[8] Europa Press. Mig centenar de personalitats mundials assistiran matí a l'inauguració del nou pont de Mostar.

[9] «Un pont cap a la reconciliació». La Veu de Galícia. Consultat el 11 de maig de 2020.

[10] «El Món». El Món. Consultat el 11 de maig de 2020.

[11] «El pont de Mostar renaix per a reunir a croates i bosnio nou anys despuix de la guerra». El País. Consultat el 11 de maig de 2020.

[12] «de-pont-mostar-201807301757_notícia.html Quatre sigles de bots de vèrtic des de l'històric pont de Mostar». ABC. Consultat el 11 de maig de 2020.

[13] «El pont de Mostar, un repte per a saltadors des de fa 450 anys». La Sexta. Consultat el 11 de maig de 2020.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]