Pont de Laufen

El pont de Laufen (nom local: Laufenbrücke) creua sobre l'Alt Rin per a conectar els caixcos antics de les localitats de Laufenburg (Baden) en Alemània i de Laufenburg (Argovia) en Suïssa. L'estructura actual, que data de 1911, és un pont de dos vans format per dos arcs de formigó armat que compartixen una pila localisada en el centre del riu. El proyecte i la construcció varen ser obra de l'ingenier suís Robert Maillart.[1]
Història

La posició del pont és ideal, perque es localisa en el lloc més estret del riu Rin entre el llac de Constanza i Basilea, i segons pareix, ya hi havia un pont durant l'época romana. No obstant, la primera menció escrita del pont de Laufen es troba en un document de l'any 1207, una estructura en pilars de fusta que va anar a sovint danyada o arrastrada per les inundacions.
A mitan del XVI, el pont va rebre els primers pilars de pedra. A finals de la Guerra dels Trenta Anys el pont va ser desmantellat pels francesos, més vesprada reconstruït i finalment destruït una atra volta en 1776. En 1810 Blasius Baldischwiler va construir un nou pont. Es tractava d'un pont de fusta cobert tal com el situat més a l'oest en Bad Säckingen,[2] a on la superestructura de fusta també va ser construïda per Blasius Baldischwiler.[3]
Al començament de la década de 1910 es va construir el present pont, en pilars de formigó segons els plans de l'ingenier suís Robert Maillart.[2] El fita fronteriça de l'any 1810 en el centre del pont marca la frontera entre Alemània i Suïssa.[4] Una estàtua de Sant Nepomuceno es troba directament en la frontera sobre el pont.[5] Des de 2006, despuix de l'inauguració del nou pont, està tancat al tràfic d'automòvils. Constituïx un lloc popular per a la celebració d'events en el caixco vell de les dos ciutats de Laufenburg.[2]
(1663) |
(1859) |
Construcció
Com a part de la construcció de la central hidroelèctrica de Laufenburg entre 1909 i 1914, el pont de 1810 va ser reemplaçat per una nova estructura en 1911. La planificació i la construcció varen estar a càrrec de l'empresa constructora de Robert Maillart. En 1982, el pont de la carretera va ser reparat a fondo, invertint-se 1,56 millons de francs suïssos. Una estàtua del sant patró Nepomuceno, que es va retirar del pont anterior en 1911, es va colocar en una plataforma faixada al pilar de la riera. El pont va ser homologat per a vehículs en un pes total màxim de 12 tonellades. Des de que es va obrir al tràfic el nou pont del Rin en decembre de 2004, el pont de 1911 ha estat tancat al tràfic motorisat.
Referències
- ↑ Plantilla:Structurae
- ↑ 2,0 2,1 2,2 (en alemà) Pàgines Badenses: Pont de Laufen
- ↑ Passejades Badenses: (en alemà) Bad Säckingen
- Archivat el 3 de octubre de 2017 archivat en Wayback Machine.
- ↑ Pàgines Badenses: (en alemà) Fita fronteriça pont de Laufen
- ↑ Pàgines Badenses: (en alemà) Nepomuceno pont de Laufen
- Este artícul conté una traducció derivada de «Puente de Laufen» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

