Pongo (geografia)

Un pongo (del quechua: punku, ‘porta’)[1][2] és la forma en que es denomina al cluse en el Perú. És un tipo de canó angost, curt i profunt, entallat pels rius andinos a través d'una Cordillera del Perú en el seu descens cap a la planura amazónica. Molts pongos constituïxen, aigües dalt, el llímit de navegabilitat dels rius.
Les tres Cordilleres del Perú són: la Cordillera Occidental, la Cordillera Central i la Cordillera Oriental.
La Cordillera Occidental té un pongo cridat el canó de l'Ànet, en el riu Santa, quan deixa la vall Carreró de Huaylas i travessa la cordillera Negra en el seu pas cap a la costa del Pacífic. És l'únic cluse en el flanc occidental dels Andes peruans.
El pongo que talla la Cordillera Central del nort de Perú és el pongo de Rentema, també en el Marañón.
Els pongos que tallen la Cordillera Oriental del nort de Perú són el pongo de Manseriche, el més extens del noroest del Perú, travessat pel riu Marañón (riu que té 35 milles de pongos abans de desaguar en l'Amazones) i el pongo d'Aguirre, en el riu Huallaga.
En el sur, els pongos que tallen la Cordillera Central de Perú són el pongo de Mantaro, en el riu Mantaro, i el pongo de Apurímac, en el riu Apurímac.
En el sur, els pongos que tallen la Cordillera Oriental de Perú són quatre: Pongo de Tambo, en el riu Tambo.
- Pongo de Mainique, el més perillós pas d'aigua del riu Urubamba.
Pongo de Coñec, format pel ric Mare de Deu quan travessa la cordillera de Paucartambo (sector comprés entre els cerros Teparo Punta i Pantiacolla). Pongo de Inambari.