Polinia (glaciología)

Archiu:Antarctic shelf ice hg.png

Diagrama dels processos glaciars. Les polinias costeres en l'Antàrtida es produïxen per l'acció dels vents catabàtics.

Una polinia (en anglés, «polynya») és un espai obert d'aigua rodejat de gèl marí. En l'actualitat s'utilisa com a terme geogràfic per a descriure les zones de mar localisades en les regions del Àrtic o de l'Antàrtida que permaneixen sense gelar durant gran part de l'any.

El terme deriva de la paraula russa полынья́ (polynyá), que designa un forat en el gèl, i que va ser adoptat en el XIX pels exploradors polars per a descriure les porcions de mar navegables lliures de gèl.

Formació

Archiu:Sea ice by fruchtzwerg's world.jpg

El vent catabàtic derramant-se fora d'una plataforma de gèl.

Les polinias es formen fonamentalment de dos maneres:

• per un procés termodinàmic, que es produïx quan la temperatura de la superfície de l'aigua mai aplega al punt de congelació. Açò pot deure's a la surgencia en una regió d'aigua calenta, lo que reduïx la producció de gèl i que pot inclús detindre-la per complet. Este tipo de polinia es diu polinia de calor sensible (en anglés, «Sensible Heat Polynya»).

• per un procés catabàtic, per l'acció del vent catabàtic o les corrents oceàniques, que actuen per a dur el gèl fòra de la frontera fixa de gèl permanent. Este segon tipo de polinia (es diu a voltes polinia de calor latent) es forma inicialment quan la capa de gèl de primer any a la deriva és impulsada llunt de la costa, lo que deixa un espai d'aigües obertes en la formació del gèl nou. Este gèl nou és llavors també arrastrat pel vent cap a la barrera de gèl del primer any; quan aplega a la barrera, el gèl nou es consolida dins de la barrera de gèl del primer any. La polinia de calor latent és la regió d'aigües obertes compresa entre la costa i la bossa de gèl a la deriva del primer any.

Les polinias de calor latent són regions d'alta producció de gèl i, per tant, són llocs d'alta densitat de producció d'aigua dolça en abdós regions polars. L'elevada taxa de producció de gèl en estes polinias deixa una gran cantitat de salmorra de rebuig en les aigües superficials. Esta aigua salada s'afona i després es mescla, en la possibilitat de formar noves masses d'aigua. És una qüestió oberta si la polinias del Àrtic poden produir suficient aigua densa per a formar una gran part de l'aigua densa necessària per a conduir la circulació termohalina.

Tipos de polinia

En la nomenclatura per al gèl marí de l'Organisació Meteorològica Mundial (OMM), es donen les següents definicions:

• polinia: qualsevol obertura de forma irregular tancada en gèl. Les polinias poden contindre enrunes de gèl i/o estar cobertes en gèl nou, nilas o gèl jove;
• polinia costera («Shore polynya»): polinia entre el «gèl a la deriva» i la costa o entre el «gèl a la deriva» i el «front del gèl»;
• polinia badada («Flaw polynya»): polinia entre el «gèl a la deriva» i el «gèl fix».
• polinia recurrent («Recurring polynya»): polinia que reapareix en la mateixa posició cada any.