Poleta
Els poletas (Plantilla:Lang-grc) o "venedors" eren magistrats atenienses de l'época clàssica.[nota 1] Eren designats per sorteig, cada tribu que dispon d'un poleta. Este colege de dèu magistrats estava al càrrec de totes les adjudicacions de la ciutat. Dirigia aixina l'eixida a venda de les subastes dels bens confiscat per la ciutat, el lloguer de les terres públiques als pujadores, l'arrendament de les taxes aduanero, sobretot la pentékostè, taxa del 2 % sobre els productes importats o exportats d'Atenes.[1] El Pōlētẽrion era el lloc a on es reunien.[2]
Els poletas estaven encarregats ademés d'incloure en les subastes el lloguer de les concessions mineres del Laurion, encara que era la Boulé la que finalment validava la venda per votació. Ademés, devien, en el IV .a. C., gravar en pedra els contractes d'arrendament miners concedits, en esteles de marbre a continuació de l'adjudicació.[nota 2] Sobre estes iesteles de marbre, ubicades a la vista de tots en l'Àgora d'Atenes, els poletas inscrivien el nom de la mina, inspirat en una divinitat o en un mer personage, el demo a on s'ubicava, els llímits de la concessió, a voltes la seua categoria administrativa, finalment el nom de l'arrendatari i la suma pagada per este últim, per eixemple: "La mina anasaximon Eudoteion, en Laurion, en una fita (horos), en una localisació els llímits de la qual són: al nort la terra pedregosa de Calias, a l'est el camí de Hypotragôn a Laurion i el Semaquion [¿mina o santuari?], a l'oest el taller de Aspetos. Concessionari: Cleónimo, fill de Filocares d'Afidnas. 150 dracmes".[3]
En Epidamno, la funció del poleta era una atra, segons explica Plutarco "Els epidamnios, veïns dels ilirios, es varen donar conte de que els ciutadans que s'associaven en els poletai es corrompían. Com temien una revolució, elegien cada any a un dels seus ciutadans més reputats per a les transaccions i contractes comercials. Est visitava als bàrbars i oferia una oportunitat de mercat a tots els ciutadans. Per açò se li cridava el "poleta".[4]
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Hansen, 1993, p. 301.
- ↑ Redó, 1991, p. 154, nota 35.
- ↑ Domergue, 2008, p. 182.
- ↑ Plutarco, Moralia V, Qüestions gregues 29.
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- (1993) La démocratie athénienne à l'époque de Démosthène (en francés), Els Belles Lettres. ISBN 2-251-38024-8.
- Domergue, Claude (2008). Els Mines antiques: la production dones métaux aux époques grecque et romaine (en francés), Picard.
- Redó Sánchez (1991). «Antifonte, Discurs VI: Sobre el coreuta», Antifonte/Andócides. Discursos i fragments, Madrit: Gredos. ISBN 84-249-1448-1.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Poleta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>