Política de Mongòlia
La política de Mongòlia es desenrolla en el marc d'un sistema parlamentari en una democràcia representativa multipartidista.[1] Encara que algunes fonts han descrit erròneament a Mongòlia com un sistema semipresidencial, la seua Constitució de 1992 la definix clarament com una república parlamentària.[2]
El govern està encapçalat pel primer ministre, qui és nomenat per i respon davant el Gran Jural de l'Estat (Parlament).[3] El poder eixecutiu és eixercit pel primer ministre i el Gabinet. El president actua com a cap d'Estat en autoritat llimitada, principalment en les àrees de política exterior i seguritat nacional, ademés de ser el Comandant en Cap de les Forces Armades.[4] El president també té poder de vet sobre les lleis aprovades pel Parlament, encara que este pot ser anulat per una majoria de dos terços en el Parlament.
El poder llegislatiu residix en el Gran Jural de l'Estat, un parlament unicameral. El poder judicial és independent de l'eixecutiu i del llegislatiu, segons ho garantisa la Constitució.
Mongòlia va celebrar les seues primeres eleccions democràtiques en 1990, despuix d'una pacífica revolució de 1990.[5][6] De 1921 a 1990, Mongòlia va ser un estat comuniste de partit únic baix el Partit Revolucionari del Poble Mongol.[7] Històricament, la política mongola ha segut influenciada per les seues dos grans veïns, Rússia i China.[8][9]
Periodo socialiste i govern de partit únic
Poc despuix de la Revolució de Mongòlia Exterior de 1921, Mongòlia va adoptar una constitució socialista de partit únic inspirada en l'Unió Soviètica; solament el partit comuniste, el Partit Revolucionari del Poble Mongol (PRPM), estava oficialment permés. La política mongola era estretament supervisada i dirigida pel Kremlin. Qualsevol oposició política va ser brutalment reprimida i els funcionaris governamentals que s'oponien a l'influència soviètica varen ser assessinats, eixecutats o enviats a camps de treball. Durant el règim comuniste, es varen portar a terme la colectivisació de ganado, l'introducció de l'agricultura moderna, una llimitada industrialisació i l'urbanisació sense oposició popular perceptible.
Moviment democràtic
La perestroika en l'Unió Soviètica i els moviments democràtics en Europa de l'Est varen tindre un impacte profunt en la política mongola. El matí del 10 de decembre de 1989, es va portar a terme la primera manifestació prodemocrática pública front al Centre Cultural de la Joventut en Ulán Bator.[10] Allí, Tsakhiagiin Elbegdorj va anunciar l'establiment de l'Unió Democràtica de Mongòlia.[11]
Durant els mesos següents, els activistes, liderats per 13 líders, varen continuar organisant manifestacions, mítins, protestes i folgues de fam, aixina com folgues de mestres i treballadors.[12] Els activistes varen contar en un creixent respal dels mongoles, tant en la capital com en el camp. Els esforços dels sindicats en tot el país per la democràcia varen tindre un impacte significatiu en l'èxit del moviment.[13][14][15] Despuix de manifestacions de decenes de mils de persones en un clima gèlit en la capital i en els centres provincials, el Politburó del Partit Revolucionari del Poble Mongol va cedir a la pressió i va entrar en negociacions en els líders del moviment democràtic.[16] Jambyn Batmönkh, president del Politburó, va decidir dissoldre el Politburó i renunciar el 9 de març de 1990,[17][18] aplanant el camí per a les primeres eleccions multipartidistas en Mongòlia.[12] Com a resultat, Mongòlia es va convertir en el primer país d'Àsia en transitar exitosamente cap a la democràcia des d'un règim comuniste.[19]
Vore també
Referències
- ↑ «The Constitution of Mongòlia (1992)» (en anglés). LegalInfo. Consultat el 21 de juny de 2025.
- ↑ Odonkhuu, Munkhsaikhan. «Mongòlia: A Vain Constitutional Attempt to Consolidate Parliamentary Democracy» (en anglés). International IDEA. Consultat el 21 de juny de 2025. «Mongòlia és oficialment un sistema parlamentari, a pesar de que el president és elegit per vot popular i té poders eixecutius llimitats.»
- ↑ «Parliament of Mongòlia» (en anglés). Gran Jural de l'Estat. Consultat el 21 de juny de 2025.
- ↑ «Official Website of the President of Mongòlia» (en anglés). Oficina del President de Mongòlia. Consultat el 21 de juny de 2025.
- ↑ “Election Watch” . Journal of Democracy 3 (4): 130–133. ISSN 1086-3214.
- ↑ «Mongòlia: Freedom in the World 2024 Country Report» (en en). Consultat el 21 de juny de 2025.
- ↑ Batbayar, Tsedendambyn. “Mongòlia in 1992: Back to One-Party Rule”. Asian Survey 33 (1): 61–66. doi:. ISSN 0004-4687.
- ↑ Ginsburg, Tom (3 de octubre 1995). “Political Reform in Mongòlia: Between Russia and China”. Asian Survey 35 (5): 459–471. doi:. ISSN 0004-4687.
- ↑ Rahul, Ram. “Mongòlia between China and Russia”. Asian Survey 18 (7): 659–665. doi:. ISSN 0004-4687.
- ↑ G., Dari. Democracy Days to be inaugurated, news. mn.
- ↑ «Tsakhia Elbegdorj» (en anglés). Comunitat de Democràcies Mongòlia. Consultat el 21 de juny de 2025.
- ↑ 12,0 12,1 Ahmed and Norton, Nizam O. and Philip (1999). Parliaments in Àsia (en anglés), Frank Cass & Co. Ltd, p. 143. ISBN 0-7146-4951-1.
- ↑ Baabar. «Democratic Revolution and Its Terrible Explanations» (en anglés). baabar. mn. Consultat el 21 de juny de 2025.
- ↑ «Democracy's Hero: Tsakhiagiin Elbegdorj» (en anglés). Washington: The International Republican Institute. Consultat el 21 de juny de 2025.
- ↑ «Mongòlia Celebrates 20th Anniversary of Democratic Revolution» (en anglés). The International Republican Institute. Consultat el 21 de juny de 2025.
- ↑ Wilhelm, Kathy. Mongolian Politburo resigns en masse, p. 4.
- ↑ Entire Mongolian Politburo resigns (12 de març de 1990), pp. 8A.
- ↑ Ch., Munkhbayar. «What was the Mongolian democratic revolution?» (en anglés). dorgio. mn. Consultat el 21 de juny de 2025.
- ↑ Gamba, Ganbat (2004). «The Mass Public and Democratic Politics in Mongòlia» (en anglés). Taipei: Asian Barometer. Consultat el 21 de juny de 2025.
Bibliografia
- S. Narangerel, Llegal System of Mongòlia, Interpress, 2004
- Este artícul conté una traducció derivada de «Política de Mongolia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.